Preguntes freqüents sobre el Càncer de Coll Uterí

El coll de l'úter està format per diferents cèl·lules que es poden malignitzar. A prop del 90% dels càncers de coll d'úter apareixen sobre l'epiteli o "pell" que recobreix la superfície externa del coll i que s'anomena "epiteli escamós", el que provoca el CCU escamós. El segon tipus més freqüent és el que apareix sobre l'epiteli glandular que recobreix el canal cervical i es diu adenocarcinoma. Els altres tipus de càncer són molt excepcionals.

Els CCU es classifiquen segons l'estadi de la malaltia (aquest fa referència a la mida i extensió del tumor). Les pacients amb CCU en estadi I vol dir que el tumor està localitzat al coll. A l'estadi II el tumor afecta els teixits veïns (vagina i parametris), però sense arribar al 1/3 inferior de la vagina o la paret pèlvica i en l'estadi III sí que afecta aquestes estructures. Finalment, a l'estadi IV la malaltia afecta la bufeta/recte o a altres òrgans distants (metàstasi).

Pràcticament en el 100% dels CCU el factor causal és el virus del papil·loma humà (VPH). Hi ha altres factors o cofactors que, associats a VPH, faciliten o augmenten el risc que es desenvolupi un CCU. Els més importants són el tipus de VPH (especialment el 16 i 18), la immunodepressió, el tabaquisme i l'ús d'anticonceptius hormonals durant llarg termini de temps.

L'adquisició és per contacte genital a través de les relacions sexuals. Encara que aquesta infecció no provoca símptomes durant diversos mesos i s'autolimita (infecció transitòria), en aproximadament el 10% de les dones persisteix més de dos anys (infecció persistent). La infecció persistent és necessària per al desenvolupament de les lesions premalignes que suposen un risc de transformació a CCU. La prevenció de la infecció es basa en mesures que redueixin el contacte (preservatiu) o l'administració de vacunes preventives davant el VPH.

No. La cirurgia únicament està indicada en els casos inicials (tumor confinat al coll de l'úter o estadi I) i de menys de quatre centímetres.

Clàssicament la intervenció del CCU era una histerectomia radical (extirpació completa de l'úter) i, per tant, les pacients no podien tenir fills. En cas de poder preservar els ovaris, hi ha la possibilitat de gestació amb úter subrogat (ventre de lloguer), encara que aquesta opció no és legal al nostre país. En els últims anys, a les pacients amb desig gestacional i tumors inicials (menys de dos centímetres i confinats al coll) poden realitzar-se intervencions (traquelectomia radical o simple, conització) que permeten conservar el cos uterí i, per tant, mantenir la capacitat reproductiva .

La possibilitat de portar una vida normal durant el tractament depèn de l'estat del pacient, dels símptomes que causi la pròpia malaltia i dels efectes secundaris. Normalment, la quimioteràpia i la radioteràpia s'administren de forma ambulatòria, de manera que el pacient torna al seu domicili després de finalitzar el tractament. No hi ha cap limitació d'activitat associada al tractament o a la malaltia. S'aconsella descansar quan es necessiti i estar actiu quan es trobi bé.

Els efectes secundaris de la quimioteràpia no solen aparèixer fins a les 48h de l'administració del tractament. No obstant això, es recomana sempre als pacients que acudeixin acompanyats als tractaments, ja que aquests fàrmacs no estan exempts d'efectes secundaris relacionats amb la infusió del medicament (reaccions al·lèrgiques ...) i, molts d'ells, suposen llargs períodes d'administració, pel que és normal que el pacient se senti cansat després de la teràpia.

Per a la cura de cabells es recomana utilitzar un xampú suau i evitar els tints que continguin amoníac.

Existeixen estudis i assajos clínics sobre l'ús terapèutic de cannabinoides, en condicions mèdiques específiques, que demostren que el principi actiu de la marihuana té efectes beneficiosos en el control d'efectes secundaris derivats del tractament oncològic (estimulant de la gana, antiemètic i analgèsic). Actualment a Espanya l'ús del cànnabis està prohibit, per la qual cosa els productes a base d'extractes i concentrats no estan regulats.

Durant o a l'acabar el tractament, el metge sol·licitarà proves d'imatge (TAC, PET, RMN ...) que ajuden a veure els canvis en la mida del tumor. Aquestes imatges es comparen amb les proves realitzades abans del tractament i ajuden a avaluar quina és l'activitat del fàrmac. El tipus de proves realitzades i la seva freqüència depenen del tipus de tumor i del tractament realitzat.

Al ser la radioteràpia un tractament local, només provoca caiguda de cabells a la zona de la pell on s'administra i sempre a partir d'una determinada dosi. La radioteràpia no provoca la caiguda de cabells llevat que es rebi irradiació al cap.

És aconsellable que faci una vida el més normal possible. Si vol anar a la platja o la piscina es recomana utilitzar un banyador en comptes de bikini. El seu metge li aconsellarà en el seu cas particular.

Si l’edat i l’estat de salut és bo durant el tractament, es pot conduir durant trajectes curts. Però s’ha de pensar que s’ha estat sotmès a diferents tractaments i pot ser que no s’estigui del tot bé. Per això, no s’aconsella la conducció de vehicles.

Si la seva edat o estat físic l’impedeixen venir sol, s’haurà de venir acompanyat. Si apareixen complicacions agudes rellevants, també es recomana venir acompanyat a partir d'aquest moment.

Durant la radioteràpia la pacient es visita un cop per setmana per avaluar com es troba amb el tractament. A més, si es produeixen problemes sempre es pot contactar amb els professionals sanitaris. Després de finalitzar la radioteràpia, se segueixen controls periòdics amb l’especialista que, a més, l’atendrà després de sol·licitar visita sempre que ho necessiti. En situació d'emergència important és millor acudir a urgències de centre hospitalari.