Viure amb Càncer de Coll d'Úter

Alcohol. S'ha d'evitar o moderar.

Tabac i drogues. Estan totalment desaconsellats. Concretament el tabac es considera un cofactor que afavoreix la persistència de VPH i, per tant, augmenta el risc d'aparició de lesions premalignes. També les dones fumadores que se sotmeten a tractament amb quimio-radioteràpia presenten pitjor resposta al tractament que les no fumadores.

L'exercici moderat i adequat a cada dona és útil tant durant els tractaments com després. L'exercici continuat redueix l'ansietat i la depressió, ajuda a sentir-se millor i, per tant, a millorar la qualitat de vida. Caminar, anar amb bicicleta, córrer, evitar ascensors ... Cada dona ha d'adaptar l'exercici a les seves circumstàncies personals. Si no ha fet exercici abans s'ha de començar a poc a poc i anar augmentant el temps i la intensitat segons la tolerància.

Seguir les següents pautes poden ajudar a dormir millor:

• Horaris regulars de son.
• Habitació relaxada (sense sorolls, sense llum i sense aparells electrònics).
• No fer exercici intens just abans d'anar a dormir.
• Sopar dues hores abans d'anar a dormir.

Una gran part de les dones que han tingut càncer de cèrvix tenen algun tipus de disfunció sexual.

Els trastorns més freqüents són la pèrdua de desig sexual, les molèsties i, fins i tot, la incapacitat de tenir relacions coitals i disminució de la capacitat per arribar a l'orgasme. Això es pot deure a la localització del tumor en els genitals, les seqüeles dels tractaments i l'afectació psicològica per tot el procés.

És possible que, a causa d'algun dels tractaments, el coit resulti difícil o impossible. En aquest cas, s'aconsella a la parella enfocar les relacions sexuals centrant el plaer en activitats no coitals i utilitzar cremes, massatges i ajudar-se, si cal, per exemple, de joguines sexuals.

Un cop acabats els tractaments, la tornada a la normalitat, a la vida quotidiana, pot resultar difícil a causa de diversos factors com són les seqüeles emocionals i físiques dels tractaments, la por a la recaiguda, la preocupació per la imatge corporal, por o angoixa.

És fonamental intentar buscar suport en l'entorn, els amics i la família. Comunicar-se, compartir inquietuds i sentiments contribueixen a reduir l'estrès.