27 desembre de 2023
Tractament del Càncer de Coll d'Úter
Amb el tractament adequat el càncer de coll uterí presenta un alt índex de curació: la supervivència als cinc anys supera el 90% en estadis molt inicials i el 50-60% en estadis més avançats.
En estadis primerencs amb tumors de mida inferior a quatre centímetres se sol indicar un tractament quirúrgic (en absència d'afectació ganglionar en les proves d'imatge). En tumors de mida superior o en presència de signes d'afectació ganglionar, el tractament d'elecció és la ràdio-quimioteràpia. En ambdues situacions descrites, s’estudien els ganglis després de la seva extracció amb cirurgia per poder adaptar el tractament amb radioteràpia. Normalment l'estudi ganglionar es porta a terme per laparoscòpia i en tumors molt petits es fa l'estudi del gangli sentinella (en cas de no estar afectat evita un estudi quirúrgic ganglionar més extens).
El tractament quirúrgic del càncer de coll uterí està indicat en els tumors que només afecten el coll (estadi I) i menors de quatre centímetres.
Histerectomia radical. Consisteix en l'extirpació de l'úter, els parametris o lligaments que uneixen l'úter a la paret pèlvica (marge de seguretat), els ganglis limfàtics (limfadenectomia pèlvica radical), ovaris i trompes (no és obligatori en dones joves i amb tumors no voluminosos).
Traquelectomia radical. Es practica en tumors inicials (estadi I i menys de dos centímetres) i en dones joves que no han complert el seu desig gestacional. S'extirpa la major part del coll i dels parametris, i es conserva el cos uterí per preservar la seva capacitat reproductiva.
Traquelectomia simple. En tumors encara més inicials, és possible una cirurgia, fins i tot més conservadora, amb extirpació de coll o una part d'aquest, en forma cònica (conització).
Totes aquestes intervencions poden realitzar-se a través d'una incisió a l'abdomen, a través de la vagina o per laparoscòpia convencional o cirurgia robòtica.
En pacients amb tumors inicials, i en casos seleccionats, s'ha descrit un tractament més conservador dels ganglis limfàtics (gangli sentinella). S'injecta un marcador en el tumor per identificar el primer gangli o estació ganglionar que rep el drenatge. La biòpsia selectiva del gangli sentinella permet evitar l'extirpació de tots els ganglis quan aquest no està afectat.
La planificació o elaboració de la tècnica d'irradiació requereix habitualment de la utilització de proves d'imatge com la ressonància magnètica o el PET per a una correcta definició de l'àrea que ha de rebre tractament i la dosi adequada. Tot això, està destinat a tractar de la millor manera possible el tumor i evitar al màxim la irradiació de teixits sans.
Després de la radioteràpia externa es continua el tractament amb braquiteràpia pel fet que el tumor cervical requereix altes dosis de radioteràpia i permet la menor dosi en teixits sans.
La braquiteràpia en el cas de el càncer de cèrvix consisteix en la col·locació d'un aplicador en l'úter i altres a la vagina amb anestèsia general. En aproximadament una tercera part dels casos es requereix de la col·locació d'uns tubets plàstics en els parametris per aconseguir el millor tractament possible de la malaltia. La planificació de la braquiteràpia s'efectua habitualment amb una ressonància magnètica. El tractament es du a terme en règim d'ingrés hospitalari i la col·locació dels aplicadors habitualment s'efectua en dues vegades, deixant una setmana d'interval i una nit d'ingrés a cada aplicació, o bé amb una única aplicació amb quatre tractaments i dos dies d’ingrés hospitalari.
La radioteràpia també es pot administrar en casos molt avançats per pal·liar símptomes com el dolor o el sagnat.
La quimioteràpia és un tractament que s'administra de forma intravenosa per arribar a tot l'organisme. Destrueix les cèl·lules que creixen molt ràpid, de manera que ataca les cèl·lules tumorals quan es divideixen i reprodueixen.
El tractament amb quimioteràpia en el càncer de cèrvix pot estar indicat en diferents moments de la malaltia:
- Tractament previ a la cirurgia (tractament neoadjuvant). Quan la intenció és reduir la mida tumoral abans del tractament quirúrgic.
- Tractament complementari després de la cirurgia en combinació amb radioteràpia (tractament adjuvant).
- Tractament principal en combinació amb radioteràpia quan la malaltia està localitzada, però la cirurgia no pot fer-se (ràdio-quimioteràpia).
- Tractament sistèmic després de l'aparició de metàstasis (quan la malaltia es propaga a altres òrgans).
Actualment, l'únic tractament dirigit aprovat per al tractament del càncer de cèrvix és bevacizumab.
En el procés de desenvolupament i creixement del càncer de cèrvix, com passa en altres tipus de càncer, es produeix la formació de nous vasos sanguinis dirigits cap al tumor, de manera que el propi tumor s'assegura l'aportació de nutrients necessaris per seguir el seu creixement.
Bevacizumab és un fàrmac dirigit contra el factor de creixement endotelial vascular (VEGF), una proteïna que ajuda a la formació d'aquests nous vasos. D'aquesta manera, bloqueja el creixement de nous vasos sanguinis.
Bevacizumab s'administra de forma conjunta amb la quimioteràpia per via intravenosa cada tres setmanes. Els seus efectes secundaris difereixen dels efectes adversos associats a la quimioteràpia. Els més freqüents són la hipertensió arterial (pressió arterial alta) i la proteïnúria (aparició de proteïnes en orina). De manera que durant el tractament es realitzarà control de la pressió arterial i analítiques d'orina.
El càncer pot anar associat a una àmplia varietat de problemes físics, però també psicosocials i emocionals. El tractament del càncer de cèrvix, sobretot en fases avançades de la malaltia, ha d'abastar tots aquests aspectes.
Les cures pal·liatives són un element essencial de control del càncer de coll uterí, ja que milloren la qualitat de vida de les pacients i els seus familiars, i pot ser beneficiós en qualsevol etapa del tractament de les pacients amb càncer de cèrvix.
El dolor és el símptoma més freqüent i pot requerir múltiples modalitats de tractament, com l'ús d'analgèsics i/o la radioteràpia. L'obstrucció intestinal i les fístules també són problemes comuns; la cirurgia pal·liativa es pot considerar en pacients acuradament seleccionats.
La cirurgia radical presenta com complicacions més freqüents:
Sagnat que requereix transfusions.
Lesions dels òrgans veïns (bufeta urinària, urèters, recte, intestí, vasos sanguinis, nervis) que pot requerir reintervencions.
Infecció postquirúrgica, embòlia pulmonar, limfoceles o limfedema (acumulacions de líquid limfàtic després de l'extirpació dels ganglis).
Disfuncions de la bufeta (manca de sensibilitat o incontinència orina) o rectal (restrenyiment).
La quimioteràpia actua sobre les cèl·lules en divisió, tant de les cèl·lules tumorals com de les sanes, per aquest motiu poden aparèixer símptomes associats al tractament, els anomenats efectes adversos o efectes secundaris.
Hi ha diferents efectes secundaris al tractament que depenen del tipus específic de la quimioteràpia administrada. És molt important informar sobre ells abans de l'inici del tractament. Davant de qualsevol dubte, és recomanable consultar amb el metge.
Les complicacions agudes més freqüents associades al tractament amb quimioteràpia del càncer de cèrvix són:
Alopècia o caiguda de cabells. Es produeix per l'acció dels diferents fàrmacs (en aquest cas paclitaxel) sobre el fol·licle pilós, el que provoca la seva destrucció i, per tant, la pèrdua de cabells.
Nàusees i vòmits. Actualment es disposa de fàrmacs molt eficaços per a la seva prevenció i la majoria dels pacients no presenta símptomes o aquests són lleus durant el tractament.
Baixada de defenses (neutropènia). Sol aparèixer als 7-10 dies després del tractament. Quan s'està baix de defenses augmenta la probabilitat d'infeccions, de manera que poden aparèixer símptomes com febre i/o calfreds. Es recomana consultar al centre hospitalari davant d'aquests símptomes.
Altres efectes secundaris associats a la quimioteràpia són: cansament, pèrdua de la gana, mucositis (aparició de nafres a la mucosa de la boca, sobretot en els llavis, la llengua i la gola), restrenyiment o diarrea.
Les complicacions cròniques més freqüents associades a el tractament amb quimioteràpia del càncer de cèrvix són:
Adormiment, formigueig, sensibilitat al fred o a la calor, i en situacions més greus, debilitat o dificultats per caminar (neuropatia). Tant el paclitaxel com el cisplatí, fàrmacs utilitzats per tractar el càncer de cèrvix, poden causar dany en les terminacions nervioses, principalment dels peus i de les mans. En la majoria dels casos, aquests símptomes desapareixen un cop finalitzat el tractament, però en algunes pacients pot durar molt de temps.
Complicacions agudes de la radioteràpia
Les més freqüents són les diarrees i molèsties urinàries que es poden pal·liar amb tractament i, en general, són bastant ben tolerades i en un mes solen desaparèixer. També poden aparèixer astènia o nàusees que cal notificar a l'equip mèdic per al seu control.
Complicacions cròniques de la radioteràpia
El més freqüent és un ritme deposicional oscil·lant entre diarrea i restrenyiment que en cas de ser necessari es resol amb freqüència mitjançant mesures dietètiques. En cas d'aparèixer diarrea s'indiquen les mesures a seguir per pal·liar aquest símptoma. Rarament pot aparèixer sagnat en les deposicions o miccions per a les que hi ha tractament. Altres complicacions molt més rares són les estenosis intestinals i fístules. En cas d'aparèixer, s'indiquen les mesures a dur a terme per al seu diagnòstic i tractament.
Informació documentada per:
Publicat: 21 febrer de 2020
Actualitzat: 21 febrer de 2020
Podcasts relacionats
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.