Diagnòstic de l’Asma

Espirometria forçada amb prova broncodilatadora. És la prova fonamental per al diagnòstic i seguiment de l'asma. Mesura la quantitat i la velocitat de sortida de l'aire durant l'espiració. Un dels paràmetres que s'utilitza per quantificar l'obstrucció de les vies aèries és el volum d'aire exhalat en el primer segon (FEV1). Consta d'una prova basal per mesurar aquests fluxos. Després, s'administra un broncodilatador i es fa la prova una altra vegada. Els resultats posen de manifest la reversibilitat de l'obstrucció que caracteritza als pacients amb asma. Encara que els resultats siguin normals, aquesta prova no exclou del diagnòstic d'asma i s'han de realitzar més proves diagnòstiques.

Monitoratge del flux aspiratori màxim (FEM). És una prova que el pacient pot realitzar al seu domicili i que mesura la velocitat màxima de l'aire que és exhalat. Serveix tant per al diagnòstic com per al control de la malaltia, podent detectar un empitjorament de forma precoç o la mateixa resposta al tractament.

Prova de provocació bronquial. Es realitza inhalant, de forma controlada, una substància (metacolina o histamina) que produeix aquesta obstrucció dels bronquis. Es realitzen espirometries seriades per objectivar la disminució progressiva del FEV1, posant en evidència la hiperresposta bronquial.

Fracció exhalada d'òxid nítric (FeNO). Mesura la quantitat exhalada d'òxid nítric, que mostra de forma indirecta el grau d'inflamació a les vies aèries.

Radiografia de tòrax. Habitualment, en els pacients asmàtics, la radiografia de tòrax és normal. S'utilitza per a descartar complicacions o altres malalties amb símptomes similars com aspiració d'un cos estrany, infeccions respiratòries o malformacions bronquials.

Proves cutànies d'al·lèrgia (Prick test). S'utilitza per a detectar les al·lèrgies respiratòries. Es realitza a la cara anterior de l'avantbraç, posant una gota dels pneumoalèrgens més comuns en contacte amb la pell, mitjançant la tècnica prick test i es mesura la reacció cutània que produeix.