Preguntes freqüents sobre l’Asma

L'asma és una malaltia crònica i no té una cura definitiva. El tractament permet que, en la majoria dels casos, es pugui controlar i tenir una vida normal, sense limitacions.

L'asma té un component genètic, però això no significa que en tots els casos s'hagi d'heretar de pares a fills. El desenvolupament de l'asma depèn, a més, de la predisposició genètica, dels factors del desenvolupament i dels factors mediambientals.

Encara que l'asma és molt freqüent en la població infantil, es pot manifestar a qualsevol edat.

No necessàriament. Tenir al·lèrgia és un factor de risc per desenvolupar asma. No obstant això, hi ha moltes persones al·lèrgiques que no tenen asma i moltes persones asmàtiques que no són al·lèrgiques.

Sí. L'exercici físic està recomanat per als pacients amb asma, sempre que estigui controlat. En l'asma induïda per l'exercici és recomanable prendre un broncodilatador d'acció ràpida uns 10 o 15 minuts abans d'iniciar l'activitat i procurar fer esport en llocs lliures de contaminació ambiental.

Sí. Sempre que l'asma estigui ben controlat. Recorda portar suficient medicació per al viatge i portar un pla d'acció en cas d'empitjorament dels símptomes.

Mai s'ha de suspendre el tractament per iniciativa pròpia sense prèvia recomanació del metge. La interrupció del tractament pot desencadenar una crisi d'asma.

Els corticoides presos per via inhalada realitzen la seva acció localment, a les vies aèries, i l'efecte que té en la resta del cos és mínim. Així que no has de tenir por a engreixar-te.

Cal seguir les recomanacions del centre on te la faran. No s'ha de fumar abans la seva realització i, en general, no es fa el tractament broncodilatador previ a la prova.

Un pla d'acció és un conjunt de recomanacions i estratègies que el metge et dona, per escrit, per tal d’ajustar la medicació i evitar sofrir una crisi asmàtica, en cas d'empitjorament dels símptomes.

Sí. La gravetat de les crisis asmàtiques és molt variable i, fins i tot, pot millorar amb el tractament a casa. Però, a vegades, la crisi pot ser greu, desenvolupar-se amb gran rapidesa i posar en risc la vida del pacient, motiu pel qual és important conèixer els signes d'alarma i seguir el pla d'acció.

Els glucocorticoides inhalats són la pedra angular del tractament, el seu ús evita les crisis i controla els símptomes de l'asma. Són medicaments que han canviat radicalment el curs natural de la malaltia.

No has de suspendre el tractament. Una tercera part de les dones embarassades amb asma poden empitjorar durant l'embaràs. Has de consultar al metge i fer controls més freqüents. Si estàs ben controlada, el risc per a tu i per al bebè és molt baix.

Això depèn al que tinguis al·lèrgia. Per exemple, si tens al·lèrgia als àcars i canvies de residència a zones altes que no siguin humides, probablement milloraràs. Però cada cas és variable.

Hi ha un augment de freqüència en la simptomatologia com tos, sentir xiulets, opressió al pit o falta d'aire en fer algun esforç. De vegades, els símptomes poden empitjorar a les nits.

No, és una creença equivocada. No té cap mecanisme per crear dependència als pacients.

El tractament consisteix a administrar, de forma creixent, aquelles substàncies a les quals s'és al·lèrgic. El tractament dura al voltant de 3 a 5 anys i pot millorar o gairebé curar les al·lèrgies.

Alguns asmàtics tenen intolerància als antiinflamatoris no asteroïdeus (AINES), com l'aspirina, que poden desencadenar una crisi d'asma, però la majoria dels pacients els toleren bé. Consulta amb el teu metge en cas de necessitar-los.

És probable que tinguis un mal control de la malaltia i, a més, pots incrementar el risc de patir una altra malaltia respiratòria que afecta els bronquis com és l'EPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica).

Tal com el seu nom indica, els broncodilatadors dilaten els bronquis en relaxar la musculatura que els envolta, cosa que redueix l'obstrucció i facilita la respiració.