Un projecte elaborat conjuntament amb

Tractament de l’Asma

Temps de lectura: 4 min

El tractament de l'asma ha de seguir un pla global consensuat entre el metge i el pacient. L'objectiu del tractament és millorar els símptomes, mantenir una funció pulmonar normal o gairebé normal, prevenir les aguditzacions i tenir una bona qualitat de vida.

Tractament no farmacològic

Evitar el tabac. Els pacients asmàtics que són fumadors tenen pitjor control de la malaltia i menor resposta al tractament farmacològic. Es recomana a tots els pacients asmàtics, deixar de fumar i evitar el tabaquisme passiu.

Activitat física. Realitzar activitat física de forma regular millora la condició cardiovascular i la tolerància a l'esforç dels pacients.

Evitar la contaminació ambiental. Els dies d'alt nivell de contaminació ambiental, no fer exercici a l'exterior.

Vacunació. Als pacients amb asma moderada-greu, se'ls recomana la vacunació antigripal i antipneumocòccica.

Evitar el contacte amb els al·lergògens:

Àcars de la pols. Reduir l'ús de catifes, moquetes, cortines i objectes que acumulin pols. Realitzar la neteja de la pols domèstica amb un drap humit, rentar la roba de llit a altes temperatures, almenys dues vegades per setmana, usar fundes antiàcars per al matalàs i pel coixí.

Pòl·lens. Els dies d'alt nivell de pol·linització, evitar romandre molt temps a l'aire lliure. Cal conèixer el tipus de pol·len al qual s'està sensibilitzat, així com les estacions en les quals predomina.

Animals. Treure a l'animal de l'habitatge i fer-hi una neteja exhaustiva. En cas que no sigui possible, evitar el contacte de l'animal amb el dormitori i el sofà.

Fongs. A casa, evitar les humitats i ventilar freqüentment les estances fosques i humides.

Tractament farmacològic

El tractament farmacològic de l'asma té com a objectiu millorar els símptomes del pacient i evitar les crisis asmàtiques. S'ha d'ajustar periòdicament, d'una forma escalonada, en funció de la gravetat i el control dels símptomes.

La majoria dels tractaments de l'asma s'administren de forma inhalada, aconseguint un efecte local pel que fa a les vies aèries, amb menys efectes secundaris.

Una tècnica inhalatòria correcta és fonamental per a aconseguir una bona resposta al tractament.

Existeixen dos grups de fàrmacs inhalats:

Broncodilatadors. Són fàrmacs que obren o dilaten les vies aèries. Poden ser d'acció curta o d'acció llarga.
Glucocorticoides. Són antiinflamatoris que disminueixen la inflamació de les vies aèries.

Existeixen dues estratègies de tractament:

Tractament de "rescat". Ajuda a alleujar la simptomatologia de forma ràpida, administrant un broncodilatador d'acció curta, que comença a actuar en pocs minuts.

Tractament de manteniment. Permet el control de la malaltia i prevé l'aparició de crisi. La pedra angular d'aquest tractament són els glucocorticoides inhalats que es poden administrar sols o en combinació amb els broncodilatadors d'acció llarga.

Altres tractaments que ajuden a controlar la malaltia són:

Antagonistes de receptors de leucotriens. Es prenen per via oral, també tenen una acció antiinflamatòria.
Antihistamínics. Ajuden a controlar els símptomes de l'al·lèrgia.
Immunoteràpia amb vacunes per a les al·lèrgies. En el cas d'asma al·lèrgica, en la qual no es pugui evitar l'exposició a l'agent a què s'és al·lèrgic, s'utilitza aquest tractament per dessensibilitzar al pacient.

Teràpia inhalada

La majoria dels tractaments per tractar l'asma s'administren de forma inhalada, és a dir, a través de la boca s'inhala la medicació perquè arribi a les vies respiratòries. Una tècnica inhalatòria correcta és fonamental perquè el medicament arribi a la zona on ha d'actuar, en cas contrari no arribaria suficient medicació a les vies aèries i no s'aconseguiria l'efecte desitjat.

En general, existeixen dos grans grups d'inhaladors: els inhaladors de cartutxos pressuritzats i els inhaladors de pols seca. Entre aquests, hi ha diferents tipus de dispositius. El pacient i el metge han de trobar l'opció que millor s'adapti al pacient i assegurar-se que aquest realitza correctament la tècnica inhalatòria.

Noves teràpies

Als darrers anys s'han desenvolupat nous tractaments per a l'asma, que estan indicats pels casos d'asma greu i que no es controla malgrat el tractament convencional òptim.

Fàrmacs biològics. Són anticossos monoclonals dirigits contra certes proteïnes implicades en els mecanismes d'inflamació de l'asma. Usualment s'administren per via subcutània. En el nostre mitjà es disposa del:
- Omalizumab. Actua bloquejant la immunoglobulina E, una proteïna implicada en la inflamació al·lèrgica. Està indicat en pacients amb asma greu de tipus al·lèrgic.
- Mepolizumab. Actua bloquejant la interleucina 5, implicada en les vies inflamatòries de l'asma. Està indicat per a pacients amb asma greu amb un tipus d'inflamació anomenada eosinofílica.

La termoplastia bronquial. És un procediment endoscòpic, dut a terme mitjançant la fibrobroncoscopia flexible, que consisteix a aplicar calor de forma controlada sobre les parets de les vies aèries, per així, reduir la grossor del múscul llis bronquial i disminuir la hiperractivitat bronquial. Només està indicat en casos d'asma greu molt seleccionats, que no es controlen amb el tractament convencional.

Complicacions del tractament

En general, el tractament administrat per via inhalada és segur. Atès que el medicament actua de forma local en les vies aèries, els efectes secundaris sistèmics són escassos. Els efectes adversos més comuns són:

Efectes locals. Com irritació a la gola, alteració de la veu (disfonia) i aparició de fongs a la boca (muguet). Això, habitualment, és pel fet que queden restes del medicament a la cavitat oral i laringe, per la qual cosa s'aconsella glopejar després de cada inhalació.
Els efectes sistèmics adversos acostumen a estar relacionats amb dosis altes i temps perllongats del tractament. Els glucocorticoides poden produir osteoporosi, glaucoma, augment dels nivells de glucosa en sang, insuficiència suprarenal i major risc de pneumònies. Els broncodilatadors poden produir taquicàrdia, tremolor, sensació d'ansietat o nerviosisme.

Segueix llegint Evolució de la malaltia

Un projecte elaborat conjuntament amb

Et sembla útil aquest contingut?

Sí No

Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.

Gràcies per la teva ajuda!

Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Informació documentada per:

Alejandra Lopez Giraldo Pneumòloga Servei de Pneumologia i Al·lèrgia

Antonio Valero Santiago Al·lergòleg Servei de Pneumonologia i Al·lèrgia

Irina Bobolea Al·lergòleg Servei de Pneumonologia i Al·lèrgia

Rosa Cortés Aguilar Infermera Servei de Pneumonologia i Al·lèrgia

Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.