Diagnòstic de l'Al·lèrgia

Història clínica.

Prova intraepidèrmica (prick test). S'usa per a investigar la hipersensibilitat immediata o IgE mediada. Es poden estudiar al·lergògens alimentaris, verins d'himenòpters, al·lergògens inhalats com els àcars de la pols, el pol·len d'arbres i plantes, fongs, epitelis d'animals i qualsevol altre al·lergogen. Consisteix en l'aplicació d'una gota de l'extracte de l'al·lergogen a avaluar en la cara anterior de l'avantbraç i la realització d'una petita burxada amb una llanceta. En el cas que el pacient estigui sensibilitzat (prova positiva) apareix una petita fava (inflamació, enrogiment i picor) en la zona de punció. Són proves molt segures, sensibles i ràpides (20-30 minuts).

Prova intradèrmica. S'usa per a investigar les reaccions immediates i també les retardades. Habitualment s'utilitza per a estudiar medicaments. Consisteix a injectar en la dermis una petita quantitat de l'al·lergogen (similar a una prova de tuberculina).

Prova epicutània (test del pegat). S'usa per investigar la hipersensibilitat retardada. Consisteix a aplicar sobre la pell un o diversos al·lèrgens responsables de reaccions cutànies de contacte. El pegat es manté durant 48 hores. També es pot fer amb medicaments.

Anàlisi de sang per a estudi de la triptasa (útil durant les anafilaxis) i IgE específica (enfront d'al·lergògens inhalats i aliments).

Test d'exposició nasal, conjuntival o bronquial amb al·lergen. S'utilitza quan sospitem reaccions immediates. Consisteix a aplicar l'al·lergogen dins del nas, l'ull o el bronqui (pulmó) respectivament. S'utilitza per a establir que símptomes produeix l'al·lergogen quan es respira o entra en contacte amb els ulls. Se sol realitzar per a confirmar com al·lergogen és el responsable dels símptomes en un pacient que té diverses proves positives.

Test d'exposició oral amb aliments. Consisteix que el pacient prengui de forma controlada un aliment que sospitem que podria haver causat una reacció al·lèrgica, per a la seva confirmació o descart. Es donen petites quantitats d'aliment, que es van incrementant progressivament fins a arribar a una ració normal. Es considera prova de risc, de manera que ha de realitzar-se sempre en un centre hospitalari amb personal entrenat per a contrarestar qualsevol possible reacció.

Test d'exposició oral, subcutani, endovenós o intramuscular amb fàrmacs. Test d'exposició oral, subcutani, endovenós o intramuscular amb fàrmacs. Consisteix que el pacient prengui, de forma controlada, un medicament que se sospita causant d'una reacció al·lèrgica. La presa del medicament pot ser per via oral, injecció subcutània, intramuscular o intravenosa. Es consideren proves de risc, de manera que han de realitzar-se sempre en un centre hospitalari amb el personal entrenat per a contrarestar qualsevol possible reacció.