L’al·lèrgia és una alteració del sistema immunitari en què les defenses actuen de manera inapropiada i identifiquen com a perjudicials substàncies externes inofensives. Aquestes substàncies són els al·lèrgens, que poden ser àcars, pòl·lens, epitelis d’animals, aliments, medicaments, verí d’insectes, metalls, perfums, cosmètics, etc. Actualment, la prevalença de les al·lèrgies s’està incrementant. No obstant això, encara hi ha molts mites i desinformació sobre el tema. Es pot curar l’al·lèrgia?, quina diferència existeix entre una al·lèrgia i una intolerància?, l’al·lèrgia a la pols és el mateix que l’al·lèrgia als àcars?
A Espanya, hi ha 6,6 milions de persones amb algun tipus d’al·lèrgia, xifra que representa un 14,5% de la població. Això suposa que, des de 2016, la incidència de l’al·lèrgia ha augmentat un 42,3%, segons dades del portal estadístic del Sistema Nacional de Salut (SNS). No obstant això, la xifra continuarà creixent i s’espera que la meitat de la població tingui algun tipus d’al·lèrgia el 2050.
La causa principal d’aquest increment no està clara, però els últims estudis assenyalen la contaminació atmosfèrica com un dels principals responsables. L’atmosfera contaminada presenta una clara relació amb les al·lèrgies i els casos d’asma. A més, els experts assenyalen el consum de tabac, la manca d’exposició als gèrmens durant la infància, el tipus de dieta o l’estrès com altres possibles factors determinants.
A més de la causa de l’aparició de les al·lèrgies, hi ha moltes altres preguntes freqüents relacionades.
És el mateix l’al·lèrgia a la pols que l’al·lèrgia als àcars?
Sí. Moltes vegades ens referim a l’al·lèrgia als àcars amb el terme “al·lèrgia a la pols”. A la pols hi ha contingut inorgànic i orgànic, i dins d’aquest contingut orgànic estan presents els àcars. Aleshores, les persones que tenen al·lèrgia a la pols és, normalment, perquè tenen al·lèrgia als àcars.
Els antihistamínics produeixen son?
Els antihistamínics de segons generació o no sedants, que són els que s’utilitzen per a tractar l’al·lèrgia respiratòria, compten amb un perill de seguretat molt bo quant a no donar somnolència. Tot i això, sempre dependrà de la susceptibilitat del pacient.
Em pica la boca quan prenc alguns aliments. Tinc al·lèrgia?
Pot ser. Un dels símptomes més freqüents de l’al·lèrgia alimentària és allò que denominem síndrome d’al·lèrgia oral. És a dir, picor a la boca, als llavis i la gola. No obstant això, no sempre que un aliment indueix picor a la boca ha de donar al·lèrgia. S’ha de diferenciar la picor de la coïssor o la sensació que donen les substàncies o aliments picants.
Puc ser al·lèrgic a un medicament tot i haver-lo pres abans?
Sí. De fet, per ser al·lèrgic a un medicament és necessari haver-lo pres prèviament més d’una vegada per sensibilitzar-se. El debut de l’al·lèrgia pot donar-se tant a la segona dosi com en la número 500.
Quina diferència existeix entre una al·lèrgia i una intolerància?
L’al·lèrgia és una reacció immunològica específica. És a dir, l’organisme reacciona contra una substància que considera perjudicial. En canvi, la intolerància té a veure amb el metabolisme, que no és capaç de processar determinats compostos dels aliments.
Es pot curar l’al·lèrgia?
Depèn de quin sigui l’al·lergen causant de l’al·lèrgia i de l’edat en què es debuti. L’al·lèrgia alimentària en nens acostuma a desaparèixer passats els quatre o cinc anys. En canvi, l’al·lèrgia alimentària que debuta en la segona infància o l’edat adulta acostuma a perdurar tota la vida. En el cas de l’al·lèrgia respiratòria, l’al·lèrgia a fàrmacs i l’al·lèrgia al verí d’insectes, també seran per a tota la vida. Una altra cosa són les manifestacions clíniques que comporta l’al·lèrgia, ja que amb l’edat i amb l’ajuda de fàrmacs pot modular-se la intensitat en la presentació dels símptomes.
