El gener d’aquest any es va aprovar a EE.UU daridorexant, un medicament per tractar l’insomni, que ara s’ha aprovat a Europa. Per avaluar la seva eficàcia es va publicar un estudi a The Lancet Neurology, liderat pel Centre Stanford de Ciències i Medicina del Son. Aquest centre va realitzar dos estudis paral·lels amb 900 adults participants de 18 països diferents als que se’ls va administrar durant la nit una dosi de 10mg, 25mg o 50mg durant tres mesos. Amb les dues dosis més elevades el fàrmac millorava el son i el rendiment durant el dia en persones amb insomni. Els dos estudis demostren que el fàrmac és segur, es tolera bé, i és efectiu per induir el son i mantenir-lo. A més, una millora en la qualitat del son reflecteix una millora en la preservació de la memòria.
L’insomni es caracteritza per tenir dificultats per iniciar el son i sostenir-lo durant la nit, això provoca problemes per mantenir l’atenció durant el dia amb símptomes com fatiga, poca energia, alteració de l’estat d’ànim i dificultats cognitives. El tractament habitual és la teràpia cognitiva conductual però aquesta teràpia no sempre és accessible o desitjada per tothom. Una de les necessitats més importants a cobrir en persones amb insomni és l’alteració que tenen durant la seva activitat diària a nivell físic, psicològic i mental.
Fins ara cap medicació per tractar l’insomni millorava el rendiment durant el dia però s’ha observat que el Daridorexant sí que ho fa. Actualment el tractament farmacològic per tractar l’insomni es basa en les benzodiazepines, un medicament que disminueix l’excitació neuronal i que té un efecte ansiolític i relaxant muscular. Aquest fàrmac però, ocasiona un efecte sedant el dia següent, no funciona bé per induir i mantenir la son, i a més perd eficàcia amb el temps. El nou tractament no indueix la sedació sinó que millora el son mitjançant la inhibició de l’orexina, una hormona expressada per un tipus de neurones, les noradrenèrgiques, que promou l’estat d’alerta i de vigília.
Aquest medicament produïa una reducció en la latència del son, -moment en què es passa de la vigília total al son, des de que s’apaguen els llums fins que es comença la primera fase de descans-. També es va constatar una millora en el manteniment del son. Tots aquests efectes es van observar durant els tres mesos que va durar l’estudi. Una dosi de 50mg representava un increment en 1h de son i un total de 6,5 hores de son totals. Per avaluar-ho es va realitzar la polisomnografia, un examen que analitza diversos paràmetres i que consta de tres estudis, un electroencefalograma, una electrooculografia i una electromiografia. I el qüestionari IDSIQ (Qüestionari de Símptomes i Impactes Diürns d’Insomni, per les seves sigles en anglès), que avalua diferents paràmetres emocionals canviants segons el son.
Els efectes secundaris van ser poc freqüents i es van registrar casos de nàusees, mal de cap, lleus marejos i fatiga. Aproximadament el 80% del fàrmac s’eliminava en 8h i no es produïa acumulació al repetir la dosi al dia següent. Es tolerava bé en adults i persones grans incloses en l’estudi.
