A mesura que una persona es va fent gran va perdent capacitat auditiva. El canvi és progressiu i acostuma a iniciar-se en les freqüències agudes que dificulten la percepció d’alguns sons específics. Això provoca que, en ambients sorollosos, a la persona li costi concentrar-se en allò que diu el seu interlocutor. Amb el temps, cada vegada són més els sorolls que es deixen de percebre, cosa per la qual la sordesa augmenta. En moltes ocasions, aquesta sordesa s’acompanya d’altres signes de deteriorament de l’oïda interna com els acúfens.
Fins ara, aquesta pèrdua d’audició s’acostumava a detectar entre els 60 i 70 anys, i es tenia dificultat per entendre la parla entre els 70 i 80 anys. No obstant això, en els últims anys, s’ha observat que l’edat dels pacients que noten aquests problemes relacionats amb l’audició ha disminuït.
L’aparició de la sordesa produïda per l’edat (o presbiacúsia) té una gran variabilitat entre les persones. Se sap que la genètica és un factor de risc, però la sordesa també està molt influenciada pels hàbits lúdics i professionals. Així, per exemple, hi ha estudis en comunitats sense cap soroll exterior, com els esquimals i comunitats aborígens amb poc contacte amb l’entorn, on la sordesa i l’aparició d’acúfens apareixen més tard.
Per altra banda, existeixen estudis on s’observa que l’aparició de sordesa és més primerenca en les persones amb exposició al soroll al seu treball o en aquelles que viuen en ciutats amb molt de tràfic. A més, també s’ha demostrat que l’estil de vida té una gran influència en la salut de l’oïda. Així, les persones amb més estrès tenen un deteriorament més gran de l’audició, i inclús poden arribar a tenir sordeses sobtades.
Les conseqüències de la transformació tecnològica
En les últimes dècades, s’ha observat un gran canvi en els hàbits socials amb un augment important de l’ús de la tecnologia. Per exemple, l’aparició dels jocs d’ordinador i consola ha fet que moltes persones, no només nens i adolescents, passin moltes hores jugant. Un altre exemple és l’avenç de la telefonia mòbil, que ha apropat la música, les sèries, les pel·lícules i els pòdcasts a la societat. L’oïda pateix quan està exposada a sorolls molt intensos, com un tret o l’explosió d’un petard.
No obstant això, sorolls no tan intensos, però que es mantenen durant molt de temps, també fan malbé l’oïda. Alguns estudis han calculat que quasi tres de cada cinc nens superen el nivell de soroll aconsellat al dia, hàbit que està molt estès, i també en població no tan jove. La quantificació de l’impacte que aquest augment de l’exposició al soroll directe sobre l’oïda és molt difícil de valorar, ja que dependrà de la seva intensitat, duració, capacitat regenerativa de l’oïda interna de cada persona, de l’exposició a altres factors com l’alcohol o el tabac i dels temps de descans.
En definitiva, sembla que al soroll de la vida quotidiana (tràfic, treball...) s’ha afegit una exposició continuada de soroll a causa dels avenços tecnològics en l’oci que podria explicar l’aparició de sordesa i acúfens cada vegada en edats més joves.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Miguel Caballero, otorrinolaringòleg del Servei d’Otorrinolaringologia de l’hospital Clínic Barcelona.
