Què és la sordesa?
La sordesa o hipoacúsia és un dèficit funcional que ocorre quan una persona perd capacitat auditiva en menor o major grau. Pot presentar-se en forma unilateral, quan afecta una sola oïda, o bilateral, quan afecta totes dues oïdes.
La Sordesa en primera persona
Els factors de risc principals per a tenir sordesa són les otitis mal curades i l'exposició a soroll intens durant molt de temps.
Li diria que quedar-se sord és una putada molt gran, que es passa malament, perquè t’aïlles, et canvia el caràcter, penses malament. Però també li diria que amb els avenços que hi ha avui dia i els professionals magnífics es pot superar i perquè entre tots ells l’ajudaran a trobar la solució al seu problema.
La hipoacúsia o sordesa pot ser hereditària o adquirida, principalment com a resultat d'una malaltia, un traumatisme, una exposició a llarg termini a soroll o com a efecte secundari a alguns medicaments. La majoria de les causes que la provoquen es poden prevenir, o bé tractar de manera adequada amb un diagnòstic precoç.
L'orella pot percebre des de sons, amb prou feines audibles, fins a sons molt forts, així com diferenciar el volum i la distància i identificar la direcció d'una font sonora amb molta exactitud.
L'audició és un procés en el que les ones sonores es converteixen en senyals elèctrics, que després el nervi auditiu envia de l'orella al cervell. La capacitat de sentir-hi depèn del correcte funcionament de l'estructura de l'orella, del nervi auditiu i de l'àrea del cervell encarregada de rebre i interpretar els sons.
L'orella consta de tres parts:
Orella externa. Està formada per la part visible de l'oïda, també anomenada pavelló auditiu, i el conducte auditiu extern. Les ones de so, transmeses per l'aire, es recullen i són guiades per l'oïda externa cap al timpà, una membrana flexible i circular que vibra quan les ones el colpegen.
Orella mitjana. És un espai ple d'aire que està separat de l'oïda externa pel timpà. El componen tres ossos minúsculs, coneguts com a “ossets de l'oïda”, anomenats martell, enclusa i estrep. Aquests ossos formen un pont des del timpà fins a la finestra oval, que és una membrana que s'encarrega de la comunicació amb l'oïda interna. Quan la membrana timpànica vibra per les ones sonores, els ossets i la finestra oval amplifiquen aquesta vibració i la transmeten a l'oïda interna.
Orella interna. L'oïda interna està dividida en dues parts: el vestíbul, que controla l'equilibri, i la còclea, que és la responsable de l'audició. La còclea té forma de petxina de cargol, i està formada per un embolcall ossi i al seu interior té seccions membranoses plenes de líquid. Dins d'aquestes seccions nervioses es troba una estructura anomenada Òrgan de Corti que, de les diferents cèl·lules que el componen, hi ha les cèl·lules ciliades. Quan els “ossets” condueixen el so a la finestra oval, provoquen el moviment del líquid dins de la còclea. Aquest moviment estimula les cèl·lules nervioses ciliades que són les encarregades de transformar l'energia del moviment (energia cinètica) en impulsos elèctrics que es transmetran a través dels nervis auditius al cervell, on seran interpretats com a so.
Tipus de Sordesa
La sordesa es classifica en funció de la quantitat de pèrdua auditiva (classificació quantitativa), el lloc on se situa la lesió que produeix el dèficit (classificació topogràfica) i del moment en què apareix (classificació cronològica).
- Classificació quantitativa. Hi ha diferents classificacions amb petites variacions. Una d'aquestes classificacions la podem observar a la gràfica, on s'indica quin tipus de sons es perden quan es té aquesta sordesa. Així, podríem classificar la intensitat i la repercussió de la sordesa a:
- Lleu. Llindar d'audició menor a 30 dB
- Moderada. Llindar d'audició entre 30-50 dB
- Greu. Llindar d'audició entre 50-80 dB
- Profunda. Llindar d'audició entre 80-95 dB
- Cofosi o anacúsia (pèrdua total). Llindar d'audició per sobre dels 95 dB
* Nota: Per a enquadrar a un pacient en una classificació quantitativa cal considerar el llindar en les diferents freqüències, atès que pot succeir que hi hagi una pèrdua desigual en cadascuna d'elles.
- Classificació topogràfica. Tenint en compte que part de l'oïda està malmesa i produeix la sordesa, poden ser:
- Hipoacúsia de transmissió o conductiva. Es produeix quan es veu afectada la part mecànica de l'oïda (oïda externa i oïda mitjana), és a dir, per lesió de l'aparell transmissor de l'energia sonora.
- Hipoacúsia neurosensorial o de percepció. Quan la lesió es localitza a l'orella interna (òrgan de Corti de la còclea), a les vies nervioses acústiques o al còrtex cerebral auditiu.
- Hipoacúsia mixta. Quan s'afecten alhora estructures implicades en la transmissió i del processament del so.
- Classificació cronològica. Segons el moment en què comencen:
- Genètiques o hereditàries. Transmeses per anomalies en un o més gens heretats dels progenitors. Poden ser precoces quan es manifesten des del mateix moment del naixement o tardanes quan es desenvolupen al llarg de la vida del pacient.
- Adquirides. Originades per causes patogèniques sobrevingudes. Poden ser prenatals per actuació d'un agent patogen que incideix sobre la mare en el període embrionari; perinatals, quan la lesió esdevé en el moment del part; o postnatals, quan el dany s'estableix al llarg de la vida.
- En relació amb l'adquisició del llenguatge. Es distingeixen dos tipus, hipoacúsia prelocutiva, si la sordesa té lloc abans del desenvolupament del llenguatge parlat, o hipoacúsia postlocutiva, si té lloc quan el llenguatge està ben desenvolupat.
L'Organització Mundial de la Salut assegura que 900 milions de persones tindran sordesa el 2050.
A quantes persones afecta la Sordesa?
És un dels problemes de salut crònics més comuns i la previsió és que el seu nombre augmentarà molt les properes dècades. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'estima que 360 milions de persones al món viuen amb un grau d'hipoacúsia que els genera algun tipus de discapacitat (hipoacúsia en rang moderat), sent el 91% d'aquests casos en adults i el 56% en homes. Això representa el 5,3% de la població mundial en cualquier rango. No obstant això, s'estima que fins al 15% de la població adulta del món té algun grau de pèrdua auditiva. Aquest percentatge és molt més gran si es valoren les persones majors de 65 anys, arribant fins a un terç d'aquesta població. Aquesta dada cobra major interès ja que s'estima que el nombre de persones de 65 o més anys creixerà entre un 18% - 50% en el període 2010-2020 en totes les regions del món.
Segons dades de l'Enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (Enquesta INE, 2000), a Espanya hi ha al voltant d'un milió de persones amb sordesa.
Informació documentada per:
Publicat: 18 maig de 2018
Actualitzat: 28 març de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.