Tractament de la Sordesa
Existeixen diferents tractaments destinats a curar o millorar els efectes de la sordesa o hipoacúsia. La seva aplicació depèn de l'origen, les causes i les característiques de la lesió que causa la sordesa o pèrdua d'audició.
Tractament no farmacològic
Pròtesis auditives
Audiòfons. El seu objectiu principal és amplificar el so i fer més audible la paraula sense crear malestar al pacient. En tots els tipus d'hipoacúsia es necessita per sentir-hi un estímul de major intensitat. A més d'augmentar la intensitat del senyal, cal dotar-la de qualitats individualitzades i adaptades a cada cas segons l’afectació de l’oïda. La funció de l'audiòfon és aportar al so aquestes qualitats quantitatives i qualitatives perquè resulti audible. Els audiòfons es recomanen en hipoacúsies de lleus a severes. Poden ser de 2 tipus:
- Via òssia. El senyal amplificat es transmet a través de la mastoide a l'orella interna.
- Via aèria. El senyal amplificat es transmet al conducte auditiu extern.
Dispositius implantables. Són dispositius creats per pal·liar la pèrdua d'audició i poden ser implantats parcialment o totalment mitjançant una intervenció quirúrgica.
- Implant de conducció òssia. Aquests implants queden ancorats a l'os parietal. El processador de so converteix el so en vibracions que després es transmeten a través del crani directament a l'orella interna.
- Implant coclear. És un dispositiu que realitza la funció coclear i transforma el so, captat per un processador extern, en impulsos elèctrics que arriben directament al nervi auditiu, a través d'un feix d'elèctrodes introduït a la còclea (orella interna). L'implant coclear només es prescriu en hipoacúsies severes o profundes.
Tipus d'audiòfons més comuns
Depenent del grau de pèrdua auditiva que determini l'audiometria de cada pacient, és el professional, en aquest cas l'audioprotesista, el que determini el tipus d'audiòfon més adequat per a la pèrdua auditiva.
Audiòfons darrere del pavelló auditiu
- Amb un auricular a l'orella. El so s'envia a través d'un cable molt discret, tan fi com un pèl, a un auricular assentat al canal auditiu, a prop del timpà. Un petit sortint o un motlle especial manté l'auricular al seu lloc.
- Amb tub de so. El so travessa un tub fins a un motlle o adaptador que s'adapta perfectament a l’orella. Tenen una bateria més gran que els anteriors i poden incloure un amplificador més gran, cosa que els permet ser més potents i perfectes per a persones amb una pèrdua auditiva severa.
Audiòfons dins del canal auditiu
Els audiòfons situats dins del canal auditiu estan personalitzats (fets a mida) segons la forma del canal i són ideals per a pèrdues auditives de lleus a moderades, no en el cas de pèrdues més severes. La mida i la forma del canal auditiu determinaran si es pot usar aquest tipus d'audiòfons i la visibilitat que tindran.
- Audiòfons microcanals (CIC). S'assenten a la part més profunda del canal auditiu.
- Audiòfons intracanals (ITE). S'assenten a la part més externa del conducte auditiu extern.
La tecnologia en els audiòfons ha avançat ràpidament i avui són capaços de fer molt més del que feien anys enrere.
Tractament farmacològic
Dependrà d'on es localitza la lesió que causa la pèrdua auditiva.
En el tractament mèdic per a la pèrdua d'audició per l'edat (presbiacúsia) s'usen preparats vitamínics amb complex B i vitamines A i E, ja que la incorporació a la dieta d'antioxidants pot contribuir al fet que les persones en fase d'envelliment conservin les seves cèl·lules auditives.
En el cas d'una sordesa sobtada es prescriuen corticoides, o bé s'administren per part de l'especialista de forma intratimpànica a causa del seu efecte antiinflamatori i immunosupressor.
Quan la pèrdua auditiva és produïda per una otoesclerosi (fixació de la cadena d'ossets que impedeix la seva vibració normal), l'únic tractament mèdic utilitzat es basa en l'administració prolongada de fluorur de sodi, que és una substància inhibidora de l'activitat osteoclàstica encarregada de la remodelació òssia.
En el cas de les otitis cròniques. quan hi ha vincles clínics entre la malaltia de l'oïda i la de la rinofaringe, l'èxit del tractament farmacològic dependrà que es pugui aconseguir una bona respiració nasal a través d'un tractament específic. Un cop resolts els factors rinofaríngis, s'utilitzen antibiòtics per eliminar els gèrmens de l'orella mitjana.
En el cas que l'otitis mitjana sigui produïda per una obstrucció de la trompa d'Eustaqui (encarregada “d’airejar" l'orella mitjana) s'ha d'actuar en primer lloc per restablir la seva funció. Per a això, es prescriuen antiinflamatoris, antihistamínics i corticoides.
Tractament quirúrgic
El tractament quirúrgic de la hipoacúsia dependrà de la localització de la lesió que la causa.
- En el cas d'una otitis mitjana on l'exsudat purulent roman a l'orella mitjana sense que hi hagi perforació espontània i otorrea, pot estar indicada una miringotomia (incisió a la membrana timpànica) per permetre la sortida del contingut purulent.
- Quan l'otitis mitjana es produeix per una mala funció de la trompa, es realitza una incisió a la membrana timpànica i es col·loca un drenatge (o tubs transtimpànics de ventilació) a la incisió. Es realitza per comunicar l'orella mitjana amb l'exterior i, d'aquesta manera, substituir la funció de la trompa.
- El tractament quirúrgic de l'otoesclerosis (poca mobilitat dels ossets de l'orella mitjana a causa de calcificacions) consisteix a substituir l’osset de l'estrep per una pròtesi amb una tècnica anomenada estapedectomia per detenir el procés de fixació dels ossets.
- La timpanoplàstia és una intervenció quirúrgica que té per objecte reparar alteracions de la membrana timpànica (sobretot perforacions), de la cadena d'ossets o de totes dues.
- La mastoidectomía és un conjunt d'intervencions quirúrgiques utilitzades en el tractament de les otitis cròniques per tal d'eradicar les lesions de les diferents cavitats de l'orella mitjana i mastoide.
- Si la lesió que provoca la hipoacúsia es localitza a la divisió superior del nervi vestibular en forma de tumor benigne, conegut com neurinoma del nervi acústic, pot ser necessària una intervenció quirúrgica per a la seva eliminació.
Teràpies complementàries
- Rehabilitació auditiva. Existeix evidència que els programes de rehabilitació auditiva que s'implementen com a tractament addicional a l'ús d'audiòfons suposen millores significatives en comparació amb l'ús exclusiu d'audiòfons.
- Entrenament auditiu individual. En els entrenaments auditius analítics la parla es descompon en les seves parts (consonants i vocals) amb l'objectiu de millorar la discriminació entre elles i reconèixer-les. En una aproximació sintètica el que es busca fonamentalment és millorar les habilitats d'escolta a través de la utilització de claus relacionades amb la redundància lingüística i contextual.
- Programes de rehabilitació auditiva grupal. A diferència dels programes d'entrenament auditiu individual, es basen en estratègies comunicacionals per afrontar millor el dèficit en la participació social.
- Programa Active Communication Education. El programa ACE ha estat creat a Austràlia per les autores Louise Hickson, Linda Worrall i Nerina Scarinci. Aquest programa està enfocat a adults majors amb pèrdua d'audició i es basa en estratègies de solució de problemes. Consta de 6 mòduls sobre activitats de la comunicació diària que han demostrat ser problemàtiques per a adults majors amb pèrdua d'audició i els seus familiars més propers com la utilització del telèfon, escoltar la televisió, anar a un restaurant i mantenir una conversa durant el sopar. Els mòduls específics que són tractats durant les sessions del programa depenen de les necessitats comunicatives identificades pel grup de participants durant la primera sessió.
Complicacions del tractament
Les complicacions del tractament farmacèutic són les pròpies de l'ús d'antibiòtics, antihistamínics, antiinflamatoris i corticoides.
Les complicacions referents al tractament quirúrgic dependran d'on es localitza la lesió que provoca la pèrdua auditiva, així com la cirurgia requerida per a la seva solució. Aquestes poden ser:
- Perforació de membrana timpànica.
- Lesió del nervi de la corda del timpà que pot provocar alteracions del gust.
- Lesió del nervi facial que provoca paràlisi de la musculatura facial.
- Vertigen.
- Infeccions, fins i tot meningitis.
- Hipoacúsia parcial o total.
Les complicacions referents a l'ús de pròtesis auditives poden ser:
- En el cas dels audiòfons o pròtesis no implantables, la complicació més comuna és la no adaptació a la pròtesi per part del pacient. Serà l'audioprotesista l'encarregat de modificar l'ajust de la pròtesi per aconseguir una bona adaptació.
- En el cas de les pròtesis implantables, a més de la no adaptació, que requerirà de l'ajust òptim de l'implant per part de l'especialista. Poden succeir també complicacions quirúrgiques com infecció, paràlisi facial, fístula de líquid cefaloraquidi (LCR) o meningitis.
Informació documentada per:
Publicat: 18 maig de 2018
Actualitzat: 18 maig de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.