Preguntes freqüents sobre la Sordesa

Com més aviat s'afronti millor. Amb el temps, l'estimulació reduïda a les orelles i el cervell pot afectar la capacitat del cervell per processar el so i reconèixer la parla. Com més es deteriora el reconeixement de la parla, més difícil és recuperar-lo. Quan no pots escoltar el que passa al teu voltant, la teva agudesa mental pateix.

Hi ha tres tipus: pèrdua auditiva neurosensorial, pèrdua auditiva conductiva i pèrdua auditiva mixta. La majoria de les persones perd com a mínim un cert grau d'audició a mesura que envelleix, i quan arriben a l'edat de 65 anys o més, un de cada tres persones té algun tipus de discapacitat auditiva.

La discapacitat auditiva afecta moltes persones en diferents etapes de les seves vides. El 55% de les persones majors de 60 anys tenen algun grau de pèrdua auditiva, arribant a més del 70% de les persones quan arriben als 70 i al 93% de les persones de 81 anys o més.

Mai s’ha de ficar res a les orelles. El revestiment de l'orella és delicat i es pot danyar fàcilment. No utilitzeu bastonets de cotó per netejar les orelles. Poden irritar el conducte auditiu i tornar a introduir la cera, el que fa que sigui més difícil de treure.

Un nivell de soroll continu de 85 dB produirà danys d'audició. Aquest és el nivell de so del trànsit intens. Els martells d'aire comprimit produeixen un nivell de so d'uns 100 dB i els concerts de rock gairebé sempre arriben als 110-120 dB. Si escoltes la música amb els teus auriculars a un nivell normal, el teu sentit no es veurà perjudicat.

Protegeix les teves orelles amb uns cascos adequats i homologats si en el teu lloc de treball o en el teu entorn el nivell de soroll és elevat (+85 dB) i continu. Si has tingut problemes d'otitis és recomanable protegir les teves orelles amb taps de bany perquè aquestes no es reprodueixin.

El primer signe de pèrdua auditiva és una dificultat per escoltar certs sons o tons amb claredat. Per exemple, és possible que no pugui distingir paraules que sonen de manera semblant o sentir veus agudes, com les dels nens. Altres signes inclouen dificultat amb les converses creuades, escoltar a distància, com en les reunions, escoltar la televisió o la ràdio, o escoltar en els edificis grans on pot haver ressons, com en les esglésies o auditoris.

La pèrdua d'audició és causada en la majoria dels casos pel procés d'envelliment, però, l'exposició regular a sorolls forts, herència i algunes malalties també poden causar pèrdua d'audició. Al voltant del 90% de tots els casos de pèrdua auditiva es deuen al fet que les cèl·lules microscòpiques de la còclea (o l'oïda interna) es fan malbé, el que limita la seva capacitat de detectar sons suaus i de freqüència més alta i vol dir que no poden enviar un senyal complert al cervell.

Sí pot ser. Una acumulació de cerumen al conducte auditiu extern pot causar un tap de cerumen que impedeixi el pas del so al timpà (hipoacúsia de conducció). Serà l'especialista l'encarregat d'avaluar l'estat del conducte i treure el tap amb una aspiradora si fos necessari.

En aquest cas serà l'especialista que prescriu el medicament qui valorarà el benefici del medicament i els possibles efectes secundaris del mateix.

L'especialista otorinolaringòleg avaluarà la causa de la seva pèrdua auditiva i les possibles solucions a aquesta. Serà qui li recomani l'ús de pròtesis auditives. Un cop l'especialista ha prescrit la pròtesi auditiva, haurà d'acudir a un centre auditiu on un audioprotesista li realitzarà les proves necessàries i recomanarà la que millor s'adapti a la seva pèrdua auditiva.

De nou serà l'especialista el que avaluarà la causa de la pèrdua auditiva i recomani la millor solució per a la seva pèrdua d'audició. Recordeu que l'audiòfon és una pròtesi auditiva que cobreix pèrdues auditives de lleus a severes. L'implant coclear requereix d'una intervenció quirúrgica per a la seva implantació i és utilitzat per pèrdues profundes o on només queden restes auditives.

En la seva visita amb l'especialista li faran primer una petita entrevista per conèixer que símptomes té i quan van començar. A continuació, realitzarà una exploració visual de l'oïda per fer una neteja de l'orella si fos necessari. Després farà proves per conèixer on es localitza la lesió que la provoca i la quantitat de pèrdua auditiva. Això es realitza a través de l’acumetria amb diapasons i de l'audiometria realitzada amb l'audiòmetre.

Un examen d'audiometria avalua la capacitat per escoltar sons. Els sons varien, segons el seu volum (intensitat) i la velocitat de les vibracions de l'ona de so (freqüència). L'audiometria proporciona una mesura més precisa de l'audició. Per a aquesta prova s'utilitzen uns auriculars connectats a l’audiòmetre. S'envien tons purs d'intensitat controlada a una oïda. Se li demanarà que aixequi una mà, premi un botó, o s'indiqui d'una altra manera quan escolti un so. La intensitat mínima (volum) requerida per escoltar cada to es representa gràficament. Un dispositiu anomenat oscil·lador ossi (o vibrador ossi) es col·loca contra l'os darrere de cada orella (os mastoide) per avaluar la conducció òssia.

Els audiòfons són només una ajuda per a la comunicació i no poden restaurar la seva audició a la normalitat. Tot i que els audiòfons no poden restaurar l'audició una vegada que es perd, els estudis mostren que la pèrdua d'audició es pot tractar de manera efectiva usant audiòfons. La majoria dels usuaris noten una marcada millora en la seva capacitat de comunicar-se, ja que els dispositius fan que la parla sigui més fàcil d'escoltar i entendre.

Dependrà d'on es localitza la lesió que provoca la pèrdua auditiva. En el cas d'una hipoacúsia de conducció, la pèrdua auditiva es produeix perquè el so no arriba amb prou intensitat a la còclea de l'oïda interna. Aquest tipus de pèrdua auditiva té una millor solució quirúrgica, ja que restablint la capacitat per transmetre el so a la còclea es recupera almenys en part la pèrdua auditiva. En el cas d'una hipoacúsia neurosensorial la còclea es veurà afectada, en concret les petites cèl·lules ciliades que hi ha al seu interior. Aquestes cèl·lules ciliades no es poden recuperar a través d'una intervenció quirúrgica. Sempre serà l'especialista el que triarà la millor solució per la seva pèrdua auditiva.

Si sents un xiulet, una refilada o espetec a les orelles, és probable que tinguis un símptoma conegut com acúfens. Pot ocórrer periòdicament o constantment i ser percebut en un o ambdues oïdes o al cap. El acúfens no es poden curar; però, els audiòfons i altres tractaments poden ajudar a les persones a gestionar millor aquest símptoma.

Diversos estudis indiquen que hi ha una connexió entre la pèrdua d'audició, la disminució de la funció cerebral i la pèrdua de teixit cerebral. La "contracció" cerebral ocorre com una part natural de l'envelliment, però els adults grans amb pèrdua auditiva semblen perdre massa cerebral a un ritme més ràpid que les persones amb audició normal.

Procureu mantenir converses en llocs amb poc ressò i ben il·luminats. Allunyeu-vos de llocs on hi hagi un soroll de fons constant com pot ser un aire condicionat. La lectura labial l'ajudarà en la comprensió de les converses. Demani que els participants en la conversa parlin d'un en un i s'acosti el costat pel que escolti millor.

És important que tingui en compte quan parli amb aquesta persona mirar-la sempre a la cara i vocalitzar al màxim possible. D'aquesta manera no hi haurà barreres que puguin impedir la comunicació i l'ajudarà amb la lectura labial.