Tractament del Tumor de Paròtide
Després del diagnòstic, es realitza una estadificació del tumor per determinar la seva extensió i saber si s'ha disseminat a ganglis limfàtics o altres àrees. L'estadificació és crucial per determinar el tractament adequat.
El tractament pot variar segons el tipus de tumor i la seva naturalesa (benigna o maligna). No obstant això, l’enfocament més comú és la cirurgia per extirpar el tumor i, en alguns casos, la radioteràpia complementària per eliminar les cèl·lules canceroses residuals. El tractament farmacològic sol considerar-se en situacions més avançades o si el tumor és inoperable.
El tractament es personalitza segons les necessitats de cada pacient i es basa en les recomanacions de l'equip mèdic després d'una avaluació completa.
Tractament quirúrgic
El principal tractament per al tumor de paròtide (benigne i maligne) és el quirúrgic perquè permet extirpar el tumor i, en molts casos, proporciona un diagnòstic definitiu. El tipus de cirurgia que es duu a terme depèn del tipus de tumor, la seva grandària, la ubicació i la seva naturalesa (benigne o maligne).
Tumorectomia ampliada. Es realitza a través de l’assistència d’un neuroestimulador que localitza i avisa quan es treballa a prop del nervi facial. Si són tumors molt perifèrics, es treu la tumoració sense dissecció de tot el nervi facial.
Extirpació d’una part de la glàndula paròtide (parotidectomia superficial). Es realitza quan el tumor està a la part superficial (lòbul superficial) de la glàndula, i s’extirpa la part que està per sobre del nervi facial. L'objectiu és preservar la funció de la glàndula i el nervi facial.
Extirpació de tota la glàndula paròtide (parotidectomia total). Quan el tumor és maligne, és gran o es troba en una posició que fa que l'extirpació parcial sigui inadequada, s’extirpa la glàndula paròtide afectada. Es busca preservar el nervi facial per minimitzar els canvis en la funció facial, però això pot variar segons l'extensió del tumor.
Extirpació radical (parotidectomia radical). Aquest procediment es duu a terme en casos de tumors malignes avançats que s’han disseminat a estructures pròximes, com els nervis o els ganglis limfàtics. Implica l'extirpació de la glàndula paròtide (amb el nervi facial al seu interior), els ganglis limfàtics regionals i altres estructures afectades.
Tècniques reconstructives. En alguns casos, especialment després d'una parotidectomia total o radical, es pot realitzar una cirurgia reconstructiva (de manera immediata o diferida) per restaurar la funció i l'aparença de la cara. Això pot implicar la transferència de teixits, com un empelt de nervi o teixit muscular (microcirurgia reconstructiva), per restablir la funció del nervi facial, o bé tècniques estàtiques que busquen simetria facial, cosmetitzar aquestes cares i disminuir l’impacte funcional.
És important destacar que l'elecció del procediment quirúrgic específic depèn de l'avaluació del tumor per part de l'equip mèdic i de la planificació acurada per minimitzar els efectes secundaris i les complicacions. La cirurgia de paròtide ha de ser realitzada per un cirurgià experimentat en cirurgia maxil·lofacial o de cap i coll amb experiència reconstructiva, ja que la preservació dels nervis facials i la funció facial és un aspecte crucial.
Després de la cirurgia, és possible que es requereixi teràpia de radiació o teràpia de rehabilitació facial per aconseguir una recuperació completa i minimitzar les seqüeles estètiques i funcionals.
Indicacions per al Postoperatori
Drenatge. Després de la cirurgia, el pacient surt amb un drenatge que es manté durant les primeres 24-48 hores i que es treu abans de donar-li l’alta domiciliària.
Punts de sutura. Normalment, es treuen als 10-12 dies coincidint amb el control al centre hospitalari.
Cures de la incisió. La incisió s’ha de mantenir neta i seca. Es recomana la neteja amb aigua i sabó i després assecar-ho bé. Es pot aplicar clorhexidina aquosa com a desinfectant.
Inflamació. Es pot experimentar, segons el pacient, un grau variable d’inflamació a la zona intervinguda que es controla amb compressió. Les molèsties se solen controlar amb antiinflamatoris i analgèsics convencionals.
Alimentació. Durant l’ingrés a l’hospital s’introdueix una dieta normal de manera progressiva. Ja a casa, el pacient ha de menjar aliments que no li provoquin molèsties amb una dieta que li permeti mastegar fàcilment i incrementar la textura dels aliments a mesura que es vagin tolerant millor.
Exercici. Es recomana repòs relatiu (sedestació,, deambulació... ) durant una setmana després de la intervenció, amb reincorporació progressiva al seu ritme habitual després del primer control postoperatori.
Hàbits d’higiene. Des del dia següent de la cirurgia el pacient ja es pot dutxar.
Medicaments. De vegades cal que el pacient segueixi un tractament antibiòtic profilàctic uns dies després de la cirurgia, així com antiinflamatoris (2-3 dies després de la intervenció després dels àpats), i analgèsics, en cas de tenir molèsties.
Quan he de trucar al metge?
En cas de que el pacient noti un augment important d’inflamació, envermelliment a la zona, si presenta febre o empitjorament de l’estat general, es recomana consultar amb l’especialista.
Tractament no farmacològic
El tractament no farmacològic dels tumors de paròtide es determina en funció de la naturalesa del tumor, del seu estadiatge i de les característiques individuals del pacient. L'enfocament de tractament es determina després d'una avaluació completa per part d'un equip mèdic especialitzat en oncologia o cirurgia de cap i coll.
Radioteràpia. La radioteràpia utilitza radiació d'alta energia per destruir o danyar les cèl·lules canceroses. S’utilitza com a tractament principal en els casos en què la cirurgia no és una opció o com a teràpia complementària després de la cirurgia, per destruir cèl·lules canceroses restants o prevenir la seva reaparició.
Rehabilitació. Després de la cirurgia, la teràpia de rehabilitació facial i teràpia de la parla pot ser necessària per ajudar els pacients a recuperar la funció i l'aparença facial i tractar possibles complicacions, com la feblesa del nervi facial. Quan es fan procediments de reconstrucció del nervi, és imprescindible la combinació amb la rehabilitació posterior.
Seguiment mèdic. El seguiment mèdic regular és essencial per controlar l'evolució del tumor després del tractament i detectar qualsevol recurrència primerenca.
Tractament farmacològic
El tractament farmacològic dels tumors de paròtide malignes no és la primera línia de tractament i, generalment, s'utilitza en combinació amb altres enfocaments terapèutics, com la cirurgia i la radioteràpia, depenent del tipus de tumor i el seu estadiatge.
El tractament farmacològic inclou els següents enfocaments:
Quimioteràpia. La quimioteràpia és un tractament que utilitza medicaments per aturar o frenar el creixement de cèl·lules canceroses. En el cas de tumors de paròtide malignes, com el carcinoma de cèl·lules escatoses o el carcinoma mucoepidermoide, la quimioteràpia pot ser una opció addicional a la cirurgia i a la radioteràpia. No obstant això, no és el tractament principal donat que, en termes generals, els tumors glandulars no són molt sensibles a la quimioteràpia.
Teràpia dirigida. Alguns tumors de paròtide expressen certes proteïnes o marcadors que poden ser la diana de medicaments específics coneguts com a teràpies dirigides. Aquests medicaments estan dissenyats per bloquejar vies de senyalització específiques que són les que promouen el creixement del tumor. La teràpia dirigida pot utilitzar-se en combinació amb altres tractaments.
Immunoteràpia. La immunoteràpia utilitza medicaments que estimulen el sistema immunològic del pacient per eliminar el càncer de forma més efectiva. Tot i així, no és una teràpia de primera línia per a tumors de paròtide i s'estan investigant opcions per tractar certs tipus de càncer de cap i coll.
És important destacar que el tractament farmacològic dels tumors de paròtide depèn, en gran mesura, del tipus de tumor, el seu estadiatge, l’estat general del pacient i altres factors individuals. La decisió sobre el tractament es pren després d'una avaluació exhaustiva per part d'un comitè oncològic integrat per l’equip multidisciplinari que diagnostica, segueix i tracta aquestes malalties (especialistes en radiologia, medicina nuclear, anatomia patològica, oncologia, cirurgia...).
Informació documentada per:
Publicat: 9 maig de 2024
Actualitzat: 9 maig de 2024
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.