Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Viure amb Tumor de Paròtide

Temps de lectura: 3 min

Després del tractament, el pacient segueix un pla de visites regulars amb l'equip mèdic per monitorar la recuperació i buscar signes de recurrència. Això pot incloure proves d'imatge i exàmens clínics. 

Repercussions de l’extirpació de la glàndula de paròtide

Les repercussions posteriors a la intervenció quirúrgica de paròtide o de la radioteràpia poden ser estètiques i funcionals.  

Seqüeles estètiques

seqüeles estètiques o cicatrius en la cara

La paròtide és una glàndula tova, poc palpable en condicions normals. Quan aquesta s’extirpa queda una zona buida, xuclada entre la mandíbula i el múscul esternoclidomastoidal (múscul gros i fàcil de palpar a la part anterior i lateral del coll) que pot resultar bastant evident. A més, la incisió deixa una cicatriu visible al coll.

Seqüeles funcionals

Pèrdua de sensibilitat

Pèrdua de sensibilitat a la pell. És una seqüela inevitable en la cirurgia de paròtide perquè les branques distals del nervi, encarregades de controlar els músculs que ens permeten somriure, arrufar les celles o fer gestos facials, han de ser seccionades per poder accedir a la paròtide. Això provoca una sensació d’adormiment, similar a quan posen anestesia local, a la part inferior de l’orella. La mobilitat de la cara però no s’altera perquè depèn del nervi facial, que s’intenta que no perdi la seva funcionalitat en aquelles cirurgies on no és necessària la seva extirpació. Aquesta sensació disminueix amb el pas del temps, tot i que no desapareix del tot. En ocasions, i depenent de l’anatomia del nervi, és possible conservar alguna branca del nervi per tal de mantenir la sensibilitat de l’orella.  

Síndrome de Frey, sudoració gustativa o síndrome auriculotemporal

Síndrome de Frey, sudoració gustativa o síndrome auriculotemporal. És una complicació relativament freqüent (20-60%) que sol aparèixer als mesos o inclús l’any després d’una extirpació (parotidectomia). Aquesta síndrome consisteix a experimentar envermelliment o sudoració a la part just davant de l’orella quan s’estimula la salivació; és a dir, quan el pacient menja, observa o pensa en el menjar. Això passa perquè quan el cervell emet l’ordre perquè la paròtide produeixi saliva, en no tenir la glàndula, aquesta senyal arriba a les glàndules sudorípares de la pell.  

En aquests casos, la injecció intradèrmica de toxina botulínica és un mètode efectiu per controlar els símptomes de sudoració i envermelliment.  

Inflamació de la boca

Sialocele i seroma. Són quists compostos de saliva (sialocele) o sèrum (seroma) que s’acumulen sota la pell en el postoperatori immediat com una massa tova i no dolorosa. El tractament consisteix en evacuar el líquid mitjançant una punció i aplicar després un embenatge compressiu. 

Fístula salival

Fístula salival. Consisteix en la sortida de saliva a través de la ferida en el postoperatori immediat. És una complicació poc freqüent que apareix aproximadament en un 3% dels pacients amb extirpació d’una part de la paròtide i que, en la majoria dels casos, desapareix a les poques setmanes. 

Neuroma del nervi auricular major

Neuroma del nervi auricular major. Quan el nervi auricular (que es troba rere l’orella) creix de manera anormal, forma una massa o un bony (neuroma) que es fa dolorós a la pressió. El tractament en aquest cas consisteix en extirpar el neuroma que, a més, permet descartar una aparició del tumor original.  

Persona amb paràlisi facial

Paràlisi facial secundària a la lesió del nervi facial. És la complicació més important que pot donar-se en una cirurgia de paròtide. En aquests casos, l’experiència de l’especialista en cirurgia és fonamental per extirpar la paròtide per la complexitat d’haver d’identificar i preservar totes les branques del nervi facial i evitar la paràlisi. 

En aquest cas poden aparèixer dos tipus de paràlisi facial

  • Paràlisi facial transitòria. Aquests tipus de lesions són més freqüents en extirpacions totals de la glàndula de paròtide i el temps de recuperació varia sent la recuperació gradual. Amb o sense tractament, la majoria dels pacients comença a millorar al cap de 2-3 setmanes de l’inici dels símptomes arribant a la màxima recuperació als 3-6 mesos.  

  • Paràlisi permanent. En alguns casos els símptomes poden durar més temps. L’extensió del dany del nervi determina l’abast de la recuperació i els símptomes poden no desaparèixer completament i quedar un cert grau d’aquesta paràlisi. Aquesta seqüela és menys freqüent en tumors benignes. 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Francisco Javier Cuesta
Sandra Vázquez

Publicat: 9 maig de 2024
Actualitzat: 9 maig de 2024

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.