Preguntes freqüents sobre el Tumor de Paròtide

Un tumor de paròtide és un creixement anormal de cèl·lules en la glàndula paròtide, que és una de les glàndules salivals principals. 

Els símptomes poden incloure una protuberància o nòdul en la glàndula, dolor, canvis en la funció salival, entumiment facial, paràlisi facial parcial o total i canvis en la pell sobre la glàndula. 

Poden ser benignes (no cancerosos) o malignes (cancerosos). Els adenomes pleomòrfics són els benignes més comuns, mentre que els carcinomes mucoepidermoides són exemples de tumors malignes. 

 Les causes no solen ser clares, però els factors de risc poden incloure l'edat, el gènere, l'exposició a radiació i el tabaquisme, entre altres. 

El diagnòstic es basa en l'avaluació clínica, estudis d'imatge com la ressonància magnètica, TAC o ecografia, puncions citològiques i anàlisis de sang. 

El tractament és quirúrgic tant per als tumors benignes com malignes. En els casos de tumors malignes, també pot incloure la radioteràpia, quimioteràpia i teràpia dirigida, entre d’altres. 

En general són indolors, tot i que poden ser dolorosos en funció del tipus i grandària del tumor, així com de la seva ubicació. 

Els tumors de paròtide poden afectar la producció de saliva, la qual cosa pot portar a sequedat bucal o augment de la producció de saliva.

La cirurgia de paròtide pot tenir riscos, com danyar el nervi facial i provocar canvis en la mobilitat de la cara. No obstant, aquests riscos depenen del tipus de cirurgia. 

El pronòstic varia segons el tipus de tumor, el seu estadiatge i altres factors. Els tumors benignes generalment tenen un pronòstic més favorable que els malignes. 

Els tumors malignes poden disseminar-se a través de metàstasis a altres parts del cos; però no es el cas, pel que fa als tumors benignes.  

La recuperació varia segons el tipus de cirurgia i l'extensió d'aquesta. Pot requerir cures posteriors i teràpia física (rehabilitació) per a millorar la funció facial. 

Es poden usar teràpies farmacològiques com la quimioteràpia i teràpies dirigides en uns certs casos, però generalment el tractament és quirúrgic o mitjançant combinació amb altres tractaments. 

La recerca actual es fa en àrees com la immunoteràpia, la teràpia genètica i la medicina de precisió, amb l'esperança de millorar els enfocaments de tractament. 

No hi ha una forma garantida de prevenir-los, però evitar l'exposició a factors de risc com el tabac i la radiació és prudent.