Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament de la Retinopatia Diabètica

Temps de lectura: 6 min

El  tractament es basa en funció del que l’oftalmòleg veu durant l’exploració de l'ull del pacient. Això pot incloure:

Glucòmetre realitzant una mesura correcta dels nivells de glucosa en sang

Control de la glicèmia. A vegades, només millorant el control metabòlic es pot millorar la visió.

Ull a què li fan una cirurgia làser

Làser. Per reduir els vasos sanguinis anòmals i aquells que fan edema.

Xeringa

Injeccions intraoculars. Diferents fàrmacs s'injecten dins l'ull, al cos vitri (també es coneixen com a intravítries) i redueixen el líquid de la màcula.

Ull a què li fan una cirurgia làser

Vitrectomia. Intervenció quirúrgica per eliminar la sang de l'ull. També és la tècnica utilitzada per reparar un despreniment de retina.

Tractament no farmacològic

Per a la prevenció de la retinopatia, o de les seves fases inicials, s’aconsella un adequat control metabòlic i de factors de risc com la hipertensió arterial, la dislipèmia i/o l’obesitat.

 

Metge parlant amb una pacient

L’educació terapèutica. És essencial per controlar la diabetis i disminuir les complicacions. Els programes que modifiquen l’estil de vida, a on s’involucra a l’equip de salut, al pacient i al seu entorn, milloren el control del pes, ajuden a deixar hàbits tòxics, com ara el tabac, i afavoreixen l’acceptació de la diabetis. El coneixement sobre la diabetis, les habilitats per l’autocura i el maneig de la medicació fan participar de forma activa el pacient pel que s'aconsegueixen millors resultats.(

Piràmide de l'alimentació

Tractament mèdic nutricional. L’alimentació és un pilar fonamental en el tractament de la diabetis. Ha de ser nutritivament saludable amb control en cada àpat dels aliments que contenen hidrats de carboni (llet, farinacis i fruita). Cal individualitzar segons pes corporal,  tractament farmacológic (insulina o pastilles), activitat física, hàbits d’alimentació i perfil glucèmic.

Home corrent; realitzar exercici físic de forma regular

Activitat física. L’activitat física és un altre pilar del tractament de la diabetis, especialment de la tipus 2. Com a mínim s’han de practicar 150 minuts d’activitat física a la setmana, repartits en 3 o 5 dies. És important ajustar el tractament dietètic i farmacològic en funció de la durada i intensitat de l’activitat.

Contraindicacions de fer exercici:

  • En cas de retinopatia no proliferativa moderada, evitar exercicis molt vigorosos que elevin la pressió arterial com el treball amb peses.
  • En cas de retinopatia diabètica inestable, evitar també exercicis que elevin la pressió arterial com saltar i fer moviments que acotin el cap bruscament.
  • En cas d’hemorràgia vítria, està contraindicat realitzar cap activitat física.

Tractament farmacològic

Els fàrmacs que poden influir directament en la retinopatia diabètica s'administren a nivell ocular mitjançant injeccions. A més, els medicaments antidiabètics orals disminueixen els nivells de glucosa i, per tant, poden també millorar la retinopatia diabètica. En relació als fàrmacs intraoculars actualment es disposa de dos tipus:

Vial

Fàrmacs anti-VEGF. Bloquegen l'acció d'una molècula molt implicada en l'edema macular diabètic. Són fàrmacs líquids i s'han d'injectar diferents vegades al llarg de l'any ja que el seu efecte no sol durar més d'un parell de mesos.

Pacient, injecció i rellotge que indica 10 minuts o hores

Corticoesteroides. Bloquegen la inflamació ocular que acompanya l'edema macular diabètic. Són fàrmacs sòlids (implants) i poden durar varis mesos a dins l'ull, per tant, no són necessàries tantes injeccions.

Tractament quirúrgic

El tractament quirúrgic (vitrectomia pars plana) de la retinopatia diabètica sol ser necessari en les fases més avançades de la malaltia com la retinopatia proliferativa.

Normalment cal operar en tres situacions: hemorràgia vítria molt densa o recurrent, despreniment de retina traccional i edema macular que no respon als tractaments.

La cirurgia consisteix en entrar uns petits instruments a l'interior de l'ull, al cos vitri, ja siguin aspiradors, pinces o làsers, al mateix temps que s'il·lumina la retina i es manté la pressió de l'ull constant. És una cirurgia molt delicada, però que avui en dia ha evolucionat molt i sovint es pot realitzar, fins i tot, sense sutures.

Ull amb glaucoma o pressió ocular

Les hemorràgies vítries que no curen o són recurrents poden necessitar una vitrectomia per eliminar aquesta sang i tractar els vasos que ho causen. Si es manté una forma tan greu sense tractament durant molt de temps pot arribar a pujar la pressió de l'ull i fins i tot ser dolorós, situació que es coneix com a glaucoma neovascular.

Despreniment de retina

El despreniment de retina traccional consisteix en l'arrugat de la retina central per membranes i filaments que l'estiren, causant pèrdua visual i visió de línies tortes. La cirurgia de la vitrectomia sol ser útil, però la visió pot quedar de forma permanent danyada  segons el grau d’afectació de la part central de la retina.

Ull amb un edema macular quístic

Aquells casos d'edema macular que no responen als tractaments farmacològics poden requerir cirurgia per netejar les membranes que creixen a la màcula. Tanmateix, la visió no sempre es pot recuperar de forma completa.

Noves teràpies

Així com el tractament de la retinopatia diabètica amb làser no ha canviat excessivament els últims anys, el tractament de l’edema macular diabètic sí que ha anat evolucionant. S’ha passat d'utilitzar només el làser a disposar de varies opcions de teràpia farmacològica intravítria.

Amb els nous tractaments, els resultats aconseguits en termes de millora de la visió, són molt més importants i satisfactoris. Per exemple, la teràpia actual amb fàrmacs anti-VEGF i cortiocesteroides ha revolucionat absolutament el tractament de l’edema macular diabètic, però encara hi ha un subgrup de pacients amb mala resposta a aquests tractaments, és a dir, amb edema persistent.

Per això, s’estan investigant noves estratègies de tractament, sobretot fent que requereixin menys injeccions al llarg del temps. S'estan investigant, per exemple, noves molècules anti-VEGF que allarguen el temps d'activitat dins l'ull i, fins i tot, recentment ja es disposa de nous implants de corticoesteroides per casos d'edema macular diabètic crònic que poden durar fins a 3 anys actius.

Complicacions del tractament

Les complicacions del tractament de la retinopatia diabètica avui dia són molt menys importants que fa un any gràcies als gran avenços tècnics.

Ull a què li fan una cirurgia làser

Les complicacions del tractament amb fotocoagulació làser són la producció d'hemorràgies i cicatrius a la retina si es fa servir massa energia sobre el fons d'ull i, depenent de la situació, poden quedar algunes zones de la visió fosques. També els pacients poden tenir pitjor visió nocturna i mala visió dels colors.

Ull vermell irritat

En relació al tractament farmacològic intravitri, la complicació més greu és la infecció de l'interior de l'ull, o endoftalmitis, que pot fer perdre del tot la visió en alguns casos. La seva freqüència varia tot i que sempre és molt baixa, i afecta a menys d’1 de cada 1.000 persones que reben aquest tractament. Altres complicacions són les hemorràgies a l'interior de l'ull i, fins i tot, el despreniment de retina, també molt infreqüents. Per últim, quan s'utilitzen fàrmacs corticoesteroides, hi ha més risc de presentar cataracta i augment de la pressió intraocular.

Cataracta subcapsular

Les complicacions de la cirurgia són, en termes generals, les mateixes que les de la injecció intravítria, com ara la infecció intraocular, l'hemorràgia i el despreniment de retina.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Anna Sala Puigdollers
Marc Figueras Roca
Victoria Hernández Grima

Publicat: 3 juliol de 2018
Actualitzat: 3 juliol de 2018

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.