Tractament de la Retinopatia Diabètica
El tractament es basa en funció del que l’oftalmòleg veu durant l’exploració de l'ull del pacient. Això pot incloure:
Control de la glicèmia. A vegades, només millorant el control metabòlic es pot millorar la visió.
Làser. Per reduir els vasos sanguinis anòmals i aquells que fan edema.
Injeccions intraoculars. Diferents fàrmacs s'injecten dins l'ull, al cos vitri (també es coneixen com a intravítries) i redueixen el líquid de la màcula.
Vitrectomia. Intervenció quirúrgica per eliminar la sang de l'ull. També és la tècnica utilitzada per reparar un despreniment de retina.
Tractament no farmacològic
Per a la prevenció de la retinopatia, o de les seves fases inicials, s’aconsella un adequat control metabòlic i de factors de risc com la hipertensió arterial, la dislipèmia i/o l’obesitat.
L’educació terapèutica. És essencial per controlar la diabetis i disminuir les complicacions. Els programes que modifiquen l’estil de vida, a on s’involucra a l’equip de salut, al pacient i al seu entorn, milloren el control del pes, ajuden a deixar hàbits tòxics, com ara el tabac, i afavoreixen l’acceptació de la diabetis. El coneixement sobre la diabetis, les habilitats per l’autocura i el maneig de la medicació fan participar de forma activa el pacient pel que s'aconsegueixen millors resultats.(
Tractament mèdic nutricional. L’alimentació és un pilar fonamental en el tractament de la diabetis. Ha de ser nutritivament saludable amb control en cada àpat dels aliments que contenen hidrats de carboni (llet, farinacis i fruita). Cal individualitzar segons pes corporal, tractament farmacológic (insulina o pastilles), activitat física, hàbits d’alimentació i perfil glucèmic.
Activitat física. L’activitat física és un altre pilar del tractament de la diabetis, especialment de la tipus 2. Com a mínim s’han de practicar 150 minuts d’activitat física a la setmana, repartits en 3 o 5 dies. És important ajustar el tractament dietètic i farmacològic en funció de la durada i intensitat de l’activitat.
Contraindicacions de fer exercici:
- En cas de retinopatia no proliferativa moderada, evitar exercicis molt vigorosos que elevin la pressió arterial com el treball amb peses.
- En cas de retinopatia diabètica inestable, evitar també exercicis que elevin la pressió arterial com saltar i fer moviments que acotin el cap bruscament.
- En cas d’hemorràgia vítria, està contraindicat realitzar cap activitat física.
Tractament farmacològic
Els fàrmacs que poden influir directament en la retinopatia diabètica s'administren a nivell ocular mitjançant injeccions. A més, els medicaments antidiabètics orals disminueixen els nivells de glucosa i, per tant, poden també millorar la retinopatia diabètica. En relació als fàrmacs intraoculars actualment es disposa de dos tipus:
Fàrmacs anti-VEGF. Bloquegen l'acció d'una molècula molt implicada en l'edema macular diabètic. Són fàrmacs líquids i s'han d'injectar diferents vegades al llarg de l'any ja que el seu efecte no sol durar més d'un parell de mesos.
Corticoesteroides. Bloquegen la inflamació ocular que acompanya l'edema macular diabètic. Són fàrmacs sòlids (implants) i poden durar varis mesos a dins l'ull, per tant, no són necessàries tantes injeccions.
Tractament quirúrgic
El tractament quirúrgic (vitrectomia pars plana) de la retinopatia diabètica sol ser necessari en les fases més avançades de la malaltia com la retinopatia proliferativa.
Normalment cal operar en tres situacions: hemorràgia vítria molt densa o recurrent, despreniment de retina traccional i edema macular que no respon als tractaments.
La cirurgia consisteix en entrar uns petits instruments a l'interior de l'ull, al cos vitri, ja siguin aspiradors, pinces o làsers, al mateix temps que s'il·lumina la retina i es manté la pressió de l'ull constant. És una cirurgia molt delicada, però que avui en dia ha evolucionat molt i sovint es pot realitzar, fins i tot, sense sutures.
Les hemorràgies vítries que no curen o són recurrents poden necessitar una vitrectomia per eliminar aquesta sang i tractar els vasos que ho causen. Si es manté una forma tan greu sense tractament durant molt de temps pot arribar a pujar la pressió de l'ull i fins i tot ser dolorós, situació que es coneix com a glaucoma neovascular.
El despreniment de retina traccional consisteix en l'arrugat de la retina central per membranes i filaments que l'estiren, causant pèrdua visual i visió de línies tortes. La cirurgia de la vitrectomia sol ser útil, però la visió pot quedar de forma permanent danyada segons el grau d’afectació de la part central de la retina.
Aquells casos d'edema macular que no responen als tractaments farmacològics poden requerir cirurgia per netejar les membranes que creixen a la màcula. Tanmateix, la visió no sempre es pot recuperar de forma completa.
Injeccions intravítries
La realització d’una injecció intravítria s’ha convertit en un mètode popular de tractament de moltes malalties de la retina. És un procediment que els especialistes de retina utilitzen diàriament en molts pacients. És important que l’especialista expliqui amb detall els riscos, els beneficis i les alternatives d’aquest tractament.
- Els riscs són molt limitats, però sempre cal recordar el risc d'infecció que, tot i ser molt i molt infreqüent (menys d'1 persona de cada 1.000), pot arribar a ser molt greu.
- Els beneficis de les injeccions depenen de la malaltia ocular que es tracti, però inclouen principalment la millora de la visió o prevenció de l’empitjorament.
- Les alternatives poden incloure des de simplement esperar si pot millorar amb el control del sucre, operar (vitrectomia) o fer tractament amb làser, depenent de la malaltia ocular. Tanmateix, les injeccions intravítries avui dia són de llarg la millor opció quan l'especialista les proposa i sovint les alternatives són mèdicament pitjors d'entrada.
Per últim, és important tenir en compte alguns consells per a la realització de la injecció. El tractament es pot realitzar a la mateixa consulta o en un petit quiròfan, depenent del centre, i no cal estar en dejú ni deixar cap medicació. Sovint no cal fer cap preparació prèvia, però a vegades sí que es fa un breu tractament amb gotes els dies posteriors, en funció de les recomanacions de l'especialista. Tots els pacients post injecció poden veure mosques volants uns dies (pot ser una petita bombolla d’aire o també pot ser la pròpia medicació). D’altra banda, si es nota dolor i alhora ull vermell, s'ha d'acudir a l’oftalmòleg d’urgències per una revisió.
Noves teràpies
Així com el tractament de la retinopatia diabètica amb làser no ha canviat excessivament els últims anys, el tractament de l’edema macular diabètic sí que ha anat evolucionant. S’ha passat d'utilitzar només el làser a disposar de varies opcions de teràpia farmacològica intravítria.
Amb els nous tractaments, els resultats aconseguits en termes de millora de la visió, són molt més importants i satisfactoris. Per exemple, la teràpia actual amb fàrmacs anti-VEGF i cortiocesteroides ha revolucionat absolutament el tractament de l’edema macular diabètic, però encara hi ha un subgrup de pacients amb mala resposta a aquests tractaments, és a dir, amb edema persistent.
Per això, s’estan investigant noves estratègies de tractament, sobretot fent que requereixin menys injeccions al llarg del temps. S'estan investigant, per exemple, noves molècules anti-VEGF que allarguen el temps d'activitat dins l'ull i, fins i tot, recentment ja es disposa de nous implants de corticoesteroides per casos d'edema macular diabètic crònic que poden durar fins a 3 anys actius.
Complicacions del tractament
Les complicacions del tractament de la retinopatia diabètica avui dia són molt menys importants que fa un any gràcies als gran avenços tècnics.
Les complicacions del tractament amb fotocoagulació làser són la producció d'hemorràgies i cicatrius a la retina si es fa servir massa energia sobre el fons d'ull i, depenent de la situació, poden quedar algunes zones de la visió fosques. També els pacients poden tenir pitjor visió nocturna i mala visió dels colors.
En relació al tractament farmacològic intravitri, la complicació més greu és la infecció de l'interior de l'ull, o endoftalmitis, que pot fer perdre del tot la visió en alguns casos. La seva freqüència varia tot i que sempre és molt baixa, i afecta a menys d’1 de cada 1.000 persones que reben aquest tractament. Altres complicacions són les hemorràgies a l'interior de l'ull i, fins i tot, el despreniment de retina, també molt infreqüents. Per últim, quan s'utilitzen fàrmacs corticoesteroides, hi ha més risc de presentar cataracta i augment de la pressió intraocular.
Les complicacions de la cirurgia són, en termes generals, les mateixes que les de la injecció intravítria, com ara la infecció intraocular, l'hemorràgia i el despreniment de retina.
Informació documentada per:
Publicat: 3 juliol de 2018
Actualitzat: 3 juliol de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.