Causes de la Retinopatia Diabètica
La retinopatia diabètica està causada pels canvis en la circulació sanguínia que tenen les persones amb diabetis (sobretot l'augment de la glucosa) i que danyen els vasos sanguinis de la retina que ocasionen hemorràgies, pèrdua de líquid i cúmul de greixos.
Aquests vasos alterats fan que hi hagi zones de la retina on no arriba la circulació sanguínia (isquèmia) i d'altres parts on es produeix cúmul de líquid (edema) que surt dels vasos malalts.
Les parts de la retina que no reben els vasos sanguinis produeixen una sèrie de molècules (VEGF, factor de creixement vascular, endotelialt per exemple) amb l'objectiu de fer créixer nous vasos. El problema és que les molècules formen vasos nous no ben formats (neovasos) que produeixen hemorràgies que fan perdre visió. A més, el cúmul de líquid en algunes parts de la retina, sobretot al centre (mácula), ocasiona pèrdua directa de visió.
A més de la glucosa elevada, existeixen altres factors com l’augment de la pressió arterial o el colesterol alt que influeixen en l’aparició de la retinopatia. També se sap que els pacients amb aquesta malaltia presenten des de l'inici petits canvis d'inflamació i afectació dels nervis del fons de l'ull.
Factors de risc de la Retinopatia Diabètica
Els principals factors de risc de la retinopatia diabètica es defineixen com modificables (control de glicèmia, pressió arterial, alts nivells de lípids (dislipèmia) i hàbits de vida), i no modificables (duració de la diabetis, edat, predisposició genètica i etnicitat).
Durada de la diabetis. El risc de desenvolupar una retinopatia diabètica o de que progressi, augmenta amb el temps. Més de 10 anys de duració s’associa a major freqüència de retinopatia diabètica.
Control glicèmic. Un estricte control de glicèmia (glucosa en sang), amb valors controlats d’hemoglobina glicosilada (HbA1C), redueix la incidència de retinopatia. Quant més elevada és la glucosa a la sang, major és la formació de l’hemoglobina glicosilada. Així doncs, els nivells d’hemoglobina glicosilada ajuden, indirectament, a identificar com ha estat d’eficaç el tractament i com es troba la glucosa de la sang del pacient durant els últims 2 o 3 mesos.
Hipertensió arterial. El control efectiu de la pressió arterial redueix el risc d’una progressió de la retinopatia diabètica. La pressió arterial ideal per a la majoria de les persones amb diabetis ha de ser menor de 140/80 mmHg, tot i que pot ser adequat un altre valor depenent del pacient.
Nivells de lípids en sang (dislipèmia i hipercolesterolèmia). Un nivell elevat de lípids (colesterol i triglicèrids) en sang pot portar a una major acumulació d’exsudats, els depòsits de proteïnes que es filtren a la retina. Aquesta condició s’associa amb un major risc de pèrdua visual moderada.
Microalbuminúria i nefropatia diabètica. Es refereix als valors d’una proteïna coneguda com albúmina en orina que quan apareix, pot posar de manifest que hi ha retinopatia diabètica. És marcadora d’una alteració renal incipient, malgrat no donar manifestacions clíniques, sovint es dona en la diabetis i/o hipertensió arterial.
Embaràs. Les pacients amb diabetis mellitus i un fons d’ull normal a l’inici de l’embaràs presenten un risc baix de desenvolupar una retinopatia diabètica. En canvi, les dones que inicien l’embaràs amb retinopatia poden mostrar progressió, degut a alteracions funcionals de la retina durant la gestació.
Informació documentada per:
Publicat: 3 juliol de 2018
Actualitzat: 3 juliol de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.