Diagnòstic de la Retinopatia Diabètica
El diagnòstic de retinopatia diabètica està estretament associat al seu estadiatge. Quan apareixen els signes de la malaltia al fons d'ull, normalment mitjançant fotografia, es produeix el diagnòstic i classificació de la malaltia. Així mateix, quan a més a més es detecta la presència de líquid a la part central de la retina es diagnostica d'edema macular diabètic associat.
Proves per diagnosticar al Retinopatia Diabètica
El diagnòstic de retinopatia diabètica necessita d'un conjunt de proves complementàries, ja que la malaltia no és visible externament al trobar-se a la part més profunda de l'ull (fons d'ull). Només l'angiografia fluoresceínica presenta efectes secundaris i precaucions remarcables, la resta no en tenen. Les principals exploracions que s'utilitzen són les següents:
Biomicroscòpia indirecta de fons d'ull. Mitjançant una làmpada de fenedura i una lent condensadora s'aconsegueix visualitzar el fons d'ull a través dels oculars. Només veu la imatge la persona que realitza l'exploració, normalment, l'oftalmòleg.
Retinografia. Fotografia del fons d'ull a través d'una càmera que permet emmagatzemar-ne el resultat. En funció de l'aparell pot necessitar o no dilatar la pupil·la. En funció del camp de la fotografia poden ser de 30-45º (convencionals) fins a 210º (camp ultra-ampli). És el principal mitjà de cribratge per a les persones amb diabetis.
Angiografia retinal fluoresceínica. Exploració similar a la retinografia, però amb l'injecció de fluoresceïna en una vena. Aquest colorant arriba al fons d'ull i destaca l'imatge dels canvis de la circulació retinal i, principalment, la presència de neovasos i hemorràgies. No es pot realitzar aquest prova a persones que tinguin al·lèrgia a la substància que s'injecta, i s'ha de tenir especial precaució amb els pacients que pateixen del ronyó; a més, el dia de la prova es pot orinar de color groc.
Tomografia de coherència òptica. Escàner de la part central de la retina (màcula) mitjançant uns feixos de llum. Permet obtenir unes imatges dels talls de les diferents capes de la retina. Especialment útil per explorar l'edema macular diabètic.
Angiografia per tomografia de coherència òptica. Prova de recent aparició que es basa en l’escaneig de les capes de la retina i el posterior processament de les imatges. Permet caracteritzar la circulació sanguínia retinal sense haver d’injectar cap colorant.
Angiografia per tomografia de coherència òptica
Recentment es disposa d’una nova exploració d'imatge per als pacients amb afectacions de la circulació retinal: l'angiografia per tomografia de coherència òptica. La tomografia de coherència òptica és una tecnologia que ha revolucionat l’àmbit oftalmològic dels darrers 10 anys, ja que ha permès obtenir imatges de l'anatomia de la retina amb gran detall i sense efectes secundaris.
Tanmateix, fins ara no donava informació dels vasos sanguinis sinó dels teixits, el que permetia diagnosticar i seguir els cúmuls de líquid a la màcula (edema macular diabètic). En base a aquesta tècnica, una nova tecnologia de processament informàtic ha permès recentment obtenir imatges de la circulació retinal (angiografia). D'aquesta manera, s’obtenen imatges similars a les de l'angiografia amb fluoresceïna clàssica sense necessitat d'injecció i evitant els seus efectes secundaris.
En general, aquesta prova està permet explorar de forma detallada els pacients de forma repetida i sense riscs sobreafegits. Aquesta nova informació és de gran importància per a l'investigació de la malaltia en molts camps diferents. Així doncs, és d'esperar que els propers anys es generalitzi la seva disponibilitat en els departaments d'oftalmologia.
Informació documentada per:
Publicat: 3 juliol de 2018
Actualitzat: 3 juliol de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.