Preguntes freqüents sobre Retinopatia Diabètica

És l'afectació dels vasos i teixits de la retina pels canvis de la diabetis.

Sí. En funció de la gravetat hi ha diferents estadis de la malaltia, de menys a més greus, i es pot presentar edema macular diabètic.

L'edema macular és l’engruiximent de la màcula, la part de l'ull responsable de la visió central i en detall. S’inicia quan els vasos sanguinis de la retina tenen fuites de fluid.

Les principals mesures preventives dels pacients amb diabetis per evitar o retardar l’aparició de la retinopatia diabètica són realitzar un control estricte de glucosa en sang, de la pressió arterial i del colesterol i evitar el tabac. Les dones amb diabetis embarassades han d’examinar els seus ulls amb regularitat durant l‘embaràs i durant un any després del part.

La seva mesura permet saber la mitjana del nivell de sucre en les darreres setmanes, i s’ha demostrat que un valor alt d’hemoglobina glicada incideix directament en les complicacions microvasculars, com ara la retinopatia diabètica. En general, no ha de superar el 7%, encara que l'objectiu ha de ser individualitzat i establert pel metge.

Sí. Molts pacients amb diabetis tipus 1 de més de 20 anys d'evolució poden patir retinopatia diabètica tot i el bon control de la glucosa. Es creu que altres factors propis de la malaltia, com la inflamació i els canvis directes dels vasos en poden ser els causants.

Sí, ja que l'afectació de la retina per la diabetis apareix al cap d'uns anys de començar la malaltia. Així, pot coincidir una complicació greu com l'edema macular amb un moment en què la diabetis està molt ben controlada.

Sí. El caràcter lleu de la retinopatia diabètica fa referència a que afecta només petits vasos sanguinis, tanmateix, si aquests estan per exemple a la part central de la retina, el líquid que perden pot causar edema macular diabètic i pèrdua visual.

No. Pot crear pèrdua irreversible de la visió si no es tracta, si no es tracta de forma correcta o no es tracta a temps i s’acaba fent crònic. 

Els signes i símptomes de la retinopatia diabètica poden aparèixer a l’inici només a un ull. Però en general, els dos ulls acaben afectant-se, encara que no necessàriament per igual.

Quan les persona amb diabetis tipus 2 són diagnosticades sovint porten anys amb canvis diabètics sense saber-ho. Per tant, poden ja presentar retinopatia diabètica perquè porten anys amb les alteracions de la diabetis afectant la retina.

La majoria de pacients amb diabetis no presenten pèrdua d’agudesa visual fins a fases molt evolucionades del seu procés. Per aquest motiu, una bona visió no és una dada significativa d’absència d’afectació. En estats avançats de l’afectació ocular per la diabetis, la disminució de visió pot ser irreversible, motiu pel que mai s’ha d’esperar a arribar a aquesta fase per consultar a l’especialista.

Acudir a l’oftalmòleg d’urgències. L’especialista li farà un fons d’ull per valorar la causa de la pèrdua de visió.

You should visit the emergency ophthalmologist. The specialist will examine your eye fundus to assess the cause of vision loss.

Sí, per detectar aquells casos amb retinopatia diabètica que no donen símptomes abans que evolucionin a formes més greus. El programa de cribratge amb retinografia a partir dels Centres d'Assistència Primària és el sistema més eficient. Els casos fotografiats amb malaltia o dubtosos són derivats a l'oftalmòleg per a una revisió en profunditat.

És imprescindible un rigorós seguiment oftalmològic, normalment un cop a l'any, tot i que alguns casos més greus poden necessitar-ho més sovint. La primera exploració oftalmològica, normalment mitjançant fotografies de fons d'ull, en persones amb diabetis de tipus 1 ha de realitzar-se als 3-5 anys del diagnòstic, en canvi, les persones amb diabetis tipus 2 les realitzen des del moment en què es diagnostica la diabetis.

Les noves proves d'imatge en base a la tomografia de coherència òptica han permès obtenir important informació sense efectes secundaris ni molèsties per al pacient, per això cada dia s'utilitzen més. A dia d'avui, proves com l'angiografia amb fluoresceïna es realitzen amb menys freqüència i per indicacions molt concretes.

No. Fan falta varies injeccions per al tractament de l’edema, fins aconseguir reduir-lo i estabilitzar la situació macular.

No, tot i que els tractaments disponibles en els últims anys han millorat de forma considerable l’estil de vida d’aquests pacients en poder frenar la progressió de la malaltia i reduir la pèrdua de visió. La investigació en curs dona esperances a que els tractaments futurs siguin encara mes efectius.

No, la seva seguretat està estudiada i homologada internacionalment amb els fàrmacs actuals. De la mateixa manera que amb altres fàrmacs, tenen els seus punts positius i negatius que cada especialista de retina ha de valorar amb el pacient. És important saber que permeten combatre la malaltia amb menys nombre d'injeccions necessàries.

S’estan realitzant diversos estudis per aprendre més sobre la retinopatia i l’edema macular diabètic. Per exemple, a través d’estudis científics als laboratoris i amb pacients, La Unitat de Recerca d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic està aprenent sobre les causes d’aquestes patologies i com poden ser tractades. Aquests estudis proporcionaran millors vies per detectar i tractar la pèrdua de la visió en les persones amb diabetis.