Diagnòstic del Restrenyiment

Història clínica. És fonamental comprendre clarament la molèstia del pacient, conèixer la durada dels símptomes i les mesures generals que el pacient ha dut a terme per tractar d’alleugerir aquesta molèstia. L’ús de les escales visuals, com l’escala de Bristol, pot ser d’utilitat perquè el pacient descrigui la forma i la consistència de les seves deposicions. 

Exploració física. Dins de l’exploració física, la inspecció rectal pot aportar molta informació, ja que permet detectar malaltia anal com hemorroides, estenosis, fissures, rectocele (hèrnia rectovaginal) o masses. Una asimetria en l’obertura anal pot ser deguda a un trastorn neurològic que afecti la funció dels esfínters. La falta de descens del perineu en fer força suggereix la presència de disfunció del sòl pelvià. 

Analítica de sang. No hi ha evidència de que una analítica general sigui eficaç com a prova diagnòstica, tot i que sí s’ha d’indicar en aquells pacients amb signes d’alarma i en aquells en què la història clínica evidenciï una possible causa del restrenyiment.  

Radiografia simple d’abdomen. Està indicada en pacients hospitalitzats amb restrenyiment de presentació aguda o amb empitjorament important d’un restrenyiment crònic, sobretot quan l’exploració física orienta cap a una possible obstrucció.  

Colonoscòpia. És poc útil per al diagnòstic inicial del restrenyiment. Es realitza en pacients que presenten signes d'alarma, incloent l'inici de l'aparició dels símptomes a partir dels 50 anys o després del fracàs de mesures inicials amb laxants. 

Manometria anorectal. Permet valorar la funció de l'esfínter anal en repòs i durant la defecació, així com l'activació reflexa del sòl pelvià. 

Test d'expulsió amb pilota. Consisteix en la introducció d'una pilota en el recte on s'introdueixen 50 ml d'aigua que el pacient ha d’evacuar. Permet determinar el temps que triga el pacient a expulsar el globus, en posició de gatzoneta. 

Determinació del temps de trànsit colònic (TTC). El pacient ingereix una substància plàstica, generalment polietilè, que s'usa com a marcador per després realitzar radiografies d'abdomen seriades. D'aquesta manera, es pot quantificar el temps de trànsit colònic. 

Videodefecografía. Permet valorar l'anatomia i els canvis funcionals de l'anorecte. És útil quan existeixen causes anatòmiques del restrenyiment com enterocele (descens o caiguda de l’intestí prim) o invaginació, i en aquells pacients amb disfunció de sòl pelvià. En la prova s'administren 150 ml de bari en el recte dels pacients, se'ls demana que realitzin maniobres de Valsalva (tossir, licitar) i es monitora la seva eliminació.