El tractament de la diabetis es fonamenta en tres pilars: la dieta, l'exercici i l'ús de fàrmacs. L'estrès és un factor relacionat amb el control metabòlic, tant en la diabetis tipus 1, com en la tipus 2. Per aquest motiu, el confinament d'una persona amb diabetis és una situació que pot deteriorar el seu control del sucre en sang (glucèmia) en reduir la capacitat de fer exercici i en generar una situació de major ansietat. Fins ara existeix molt poca informació sobre aquest tema, que és especialment important en persones amb diabetis tipus 1.
Un estudi realitzat per la Universitat de París va analitzar les característiques dels pacients amb diabetis tipus en els quals el control de la glucèmia havia empitjorat durant el confinament respecte aquells que havien millorat. Es van incloure 1.378 persones amb diabetis tipus 1, totes elles efectuant la determinació contínua de la glucosa mitjançant sistema Flaix (FGM), un nou sistema de mesurament de glucosa que permet obtenir dades en temps real. Mitjançant un qüestionari, se'ls van fer preguntes sobre l'estil de vida i el tractament abans i després del confinament. Es van analitzar les glucèmies registrades en el sistema Flaix els 30 últims dies (període de confinament) i els últims 90 dies (període de preconfinament). Aquest treball va mostrar que la glucèmia mitjana del primer mes de confinament era menor que la dels dos mesos anteriors. Els pacients que van millorar el seu control dels nivells de sucre en sang eren de mitjana més joves, tenien un major grau d'ansietat, van reduir la ingesta d'aliments entre les menjades principals, així com el consum d'alcohol. Aquestes persones van presentar amb més freqüència una discreta pèrdua de pes, d'entre 1 i 3 quilos, ja que realitzaven més exercici. També es controlaven més els nivells de sucre en sang amb FGM, administrant-se menys dosis d'insulina suplementària. D'altra banda, es va observar que presentaven alguna hipoglucèmia més i una major percepció que el control de la diabetis era més fàcil.
La Unitat de Diabetis de l'Hospital Clínic de Barcelona també ha realitzat un estudi que compara dos períodes de 15 dies, pre i postconfinament, i observa el temps que passen els pacients amb glucèmies entre 70 i 180 mg/dl, que son els valors de sucre en sang recomanats. Aquest treball es va efectuar en 59 pacients amb diabetis tipus 1 i tendència a la hipoglucèmia tractats amb bomba d'insulina i amb monitoratge continu de la glucosa. Els autors van observar que el temps entre 70 i 180 mg/dl era superior durant el confinament, sent menor el temps amb glucèmia major de 180 mg/dl. El temps en hipoglucèmia no va variar.
En tots dos estudis s'observa que aquest període de temps en situació de confinament no va produir una deteriorament del control glucèmic, ni un risc major d'hipoglucèmies. És més, pot representar una oportunitat per a millorar alguns aspectes bàsics implicats en el control de la diabetis tipus 1. Tot i que el confinament ha causat ansietat a molts pacients, al mateix temps, en el cas de persones amb diabetis, ha permès la introducció de noves rutines positives per a controlar la malaltia.
Informació documentada per: Dr. Enric Esmatjes, endocrinòleg de l’Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques.
