Tractament del Restrenyiment

Mesures educacionals. És aconsellable adoptar un horari regular per a la defecació, preferiblement després dels àpats i aprofitar l'augment postprandial (nivell de glucosa en sang després dels àpats) del moviment del còlon. També és convenient disposar de temps suficient per defecar i adquirir una posició adequada (preferiblement de gatzoneta). L'exercici físic regular i la pèrdua de pes també pot contribuir a regularitzar el ritme intestinal. 

Dieta rica en fibra. La fibra soluble es recomana habitualment com a primera línia de tractament donat el seu baix cost, disponibilitat i perfil de seguretat. S'aconsella un consum diari entre 25-30 grams al dia. L'augment del consum d'aliments amb alt contingut en fibra soluble (fruites, verdures, hortalisses, llegums o fruits secs) pot millorar els símptomes en els pacients amb trànsit colònic normal. El seu principal efecte secundari és que pot produir distensió abdominal i meteorisme (gas en l'intestí). Per prevenir aquest efecte se suggereix començar amb dosis baixes de fibra i augmentar de manera progressiva segons la tolerància i resposta. 

Aportació hídrica. Es recomana una aportació adequada de líquids, sempre que no hi hagi contraindicació per a això (pacients amb determinades malalties greus de cor, ronyó o fetge). L'aportació diària que s’aconsella és d’almenys 1,5-2 litres d'aigua. 

Exercici físic, com camina o córrer, ha demostrat que pot afavorir l'expulsió de la femta gràcies al fet que augmenta els moviments intestinals. A l'inrevés, el sedentarisme tendeix a provocar un alentiment del trànsit. 

Laxants. El tractament mèdic amb laxants, en general, comença després del fracàs de modificacions en la dieta i en l'estil de vida. Actualment, es disposa d'una gran varietat d'opcions terapèutiques. La majoria dels laxants produeixen efectes secundaris, principalment dolor abdominal, tipus torçó, diarrea aquosa i distensió abdominal. En l'elecció del tractament inicial s'ha de considerar l'eficàcia, la seguretat, la conveniència, el cost i la resposta clínica. 

Ènemes. Es reserven per a pacients que no responen als laxants orals i porten diversos dies sense defecar, normalment en casos de poca mobilitat (enllitament o hospitalització). 

Biofeedback és el tractament específic per als pacients amb trastorns funcionals de la defecació i consisteix en un mètode d'aprenentatge o rehabilitació amb la finalitat que el pacient aprengui a relaxar els músculs de sòl pelvià durant la defecació.