Preguntes freqüents sobre l'Osteoporosi

Se sap que amb l'envelliment es produeix una pèrdua progressiva de la massa òssia. Aquesta pèrdua sol iniciar-se a partir dels 45-50 anys, i en el cas de les dones és més marcada en l'etapa menopàusica, moment en el qual es produeix una disminució dels estrògens.

Els homes també tenen osteoporosi, encara que amb menys freqüència que les dones. De fet, 1 de cada 5 homes majors de 50 anys patiran una fractura osteoporòtica al llarg de la vida. A més, és important assenyalar que les principals causes d'osteoporosi de l'home són el tractament amb corticoides, el consum excessiu d'alcohol i les alteracions hormonals, però gairebé en la meitat dels casos, especialment en els individus joves, no es troba una causa associada.

Sí, els adults joves (homes i dones d'edat inferior a 50 anys) també poden tenir una osteoporosi encara que amb menor freqüència. Quan això passa, és aconsellable estudiar si existeixen malalties, tractaments o trastorns hormonals associats. En ocasions, aquesta troballa no s'associa a cap malaltia i, en alguns individus, pot estar relacionat amb el component genètic i amb una adquisició del "pic" de massa òssia deficient.

És molt important considerar com s'ha produït la fractura, si ha estat per alt impacte (per exemple, accident de trànsit) o per baix impacte (caiguda de pròpia alçada). També és important valorar la localització de la fractura. Les localitzacions de fractures associades a osteoporosi són al canell, la columna vertebral, el maluc (fèmur), el braç (húmer) i la pelvis. En cas de presentar una fractura en alguna d'aquestes localitzacions i / o per baix impacte, s'ha de consultar al metge per valorar la realització d'un estudi d'osteoporosi.

Per al diagnòstic d'osteoporosi es recomana la realització d'una densitometria òssia, així com també una analítica amb els paràmetres de metabolisme de l'os. A més, és important valorar la presència de fractures òssies prèvies, pel que sovint es realitzen radiografies de columna per descartar fractures vertebrals no conegudes.

El material de pròtesi en maluc o columna lumbar (fixació quirúrgica a nivell de la columna lumbar) pot alterar la valoració de la massa òssia en aquesta localització, així com quan hi ha deformitats vertebrals, com és el cas de l'escoliosi.

No, cada fàrmac té les seves peculiaritats. Ni tots els fàrmacs que disminueixen la resorció òssia o antiresortius (bisfosfonats, denosumab, SERMs i estrògens) són iguals ni tampoc els bisfosfonats. Encara que tots actuen inicialment a través de les cèl•lules que degraden l'os (osteoclasts), ho fan per diferents mecanismes. 
El tractament formador d'os (osteoformador) amb teriparatida actua a través de les cèl•lules formadores, els osteoblasts, mentre que els tractaments antiresortius actuen a través de les cèl•lules que degraden, reabsorbeixen i remodelen l'os, els osteoclasts.

Els tractaments antiresortius tenen un efecte sobre les cèl•lules que degraden l'os (osteoclast) i disminueixen la seva activitat per diferents mecanismes. I el tractament osteoformador té un efecte directe sobre la cèl•lula que crea os (el osteoblast) i augmenta la seva activitat.

No, depèn de la seva composició i de la quantitat de calci que continguin. Hi ha diferents formulacions de calci com el carbonat càlcic, lactogluconato càlcic, pidolat càlcic o citrat càlcic, entre d'altres.

Als pacients amb càlculs renals se’ls recomana optimitzar la ingesta de calci per la dieta, i no és aconsellable administrar suplements farmacològics. Si aquest és el cas, li aconsellem que consulti el seu metge.

Depèn de la seva composició. Així, per exemple, es recomana prendre amb el menjar el carbonat càlcic (el suplement de calci més utilitzat). De tota manera, davant qualsevol dubte aconsellem consultar-ho amb el farmacèutic.

Sí, l'ús de protecció solar disminueix la síntesi de la vitamina D a la pell. No obstant això, la utilització de protecció solar és necessària per prevenir el càncer de pell.

Sí, prendre el sol rere d'un vidre no activa la síntesi de la vitamina D.

Depèn. Hi ha tractaments que tenen un efecte residual en l'esquelet, ja que es mantenen fixats en l'os durant anys, com és el cas dels bisfosfonats. Així, el tractament amb àcid alendrònic i àcid zoledrònic, que són els bifosfonats amb major adherència a l'os, tenen un efecte residual que perdura diversos anys després suspendre'l. Si bé l'àcid risedrònic també té un efecte residual, aquest és de menys durada.
No obstant això, és important assenyalar que hi ha tractaments que en suspendre'ls, es perd o atenua l'efecte "guanyat" en un termini aproximat d'un o dos anys. Així, en suspendre el tractament amb teriparatida (osteoformador) o denosumab (antiresortiu) cal seguir amb un altre tractament per "fixar" o mantenir l'efecte (que podria ser un bisfosfonat oral o endovenós).

Depèn, la majoria de iogurts contenen entre 130-150 mg per unitat independentment de si són naturals, ensucrats i / o amb sabors. Tampoc hi ha diferències en el contingut de calci en funció de si són desnatats o no. Els iogurts enriquits amb calci contenen aproximadament 500 mg de calci per unitat.

Sí, la llet desnatada, semidesnatada i sencera conté la mateixa quantitat de calci (contenen de mitjana: 250-275 mg per 250 ml de llet). No obstant això, la llet enriquida amb calci conté aproximadament 400 mg de calci per 250 ml de llet.

 La llet sense lactosa conté aproximadament 250-275 mg per 250 ml de llet. La llet d'ametlles pot contenir fins a 300 mg de calci per 250 ml de llet.

No, el seu contingut en calci varia en funció de si són frescos o curats. A la Taula 3 (ENLLAÇ) es detalla el contingut aproximat de calci dels diferents tipus de formatge.