Proves i diagnòstic de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica

Radiografia de tòrax. La radiografia de tòrax proporciona la imatge més simple dels pulmons, però no orienta d'una manera indirecta sobre l'impacte de l'obstrucció del flux aeri o de la presència d'altres malalties que poden contribuir a l'empitjorament de la situació clínica.

Espirometria. És l'element clau en el diagnòstic i l'avaluació de la gravetat de la MPOC i es basa en l'estudi del grau d'obstrucció del flux aeri. A la espirometria forçada es mesura el volum d'aire que una persona és capaç de mobilitzar al expirar amb totes les seves forces (com si volgués apagar una espelma situada a l'extrem contrari d'una taula). El valor més important és el del volum d'aire espirat en el primer segon (FEV1).

Tot i que la espirometria és imprescindible per fer el diagnòstic de la MPOC, per si sola no pot descriure la complexitat de la malaltia, per la qual cosa s'han de complementar amb altres mètodes d'avaluació.

Nous mètodes d'avaluació combinada. Impliquen altres variables, com són els símptomes, la limitació al flux aeri, el risc de descompensacions i la presència d'altres malalties (comorbiditats).

Mesures de volums pulmonars. Mètode que estudia la capacitat pulmonar a través de l'aire que entra i surt dels pulmons. 

Gasometria arterial. Mesura la pressió d'oxigen (PaO2) i diòxid de carboni (PaCO2) en una mostra de sang arterial. Per realitzar una gasometria arterial és necessari obtenir una mostra de sang d'una artèria (per realitzar les anàlisis habituals s'utilitza una mostra de sang venosa). La punció d'una artèria és més complexa que la punció d'una vena, atès que l'artèria és pulsatiu, és a dir, batega. Sovint s'obté la mostra de sang mitjançant punció de l'artèria radial (al canell). Abans de realitzar la punció s'administra anestèsia local i després es fa una comprensió en l'artèria durant uns minuts.

TC toràcic. Permet estudiar amb més precisió la situació del pulmó. Les múltiples imatges que ofereix el TAC possibiliten veure si hi ha dilatacions dels bronquis o zones amb major atrapament aeri.

Test de marxa de 6 minuts. És una prova que mesura la distància màxima que pot recórrer una persona durant 6 minuts. A més de la distància, mesura el grau d'ofec o dificultat en la respiració (dispnea) i l'alteració de l'intercanvi de gasos tenint en compte els canvis en el valor de saturació de l'oxigen.

Estudi de la funció cardíaca. En alguns casos costa diagnosticar l'origen de la sensació de manca d'aire (dispnea) i decidir si es deu a un problema respiratori o cardíac. En aquests casos cal realitzar un ecocardiograma o proves d'esforç més complexes

Analítica de sang. Es recomana una analítica completa amb bioquímica i hemograma per recompte de leucòcits.