Preguntes freqüents sobre Hipercolesterolèmia

Sovint es parla d'un colesterol total inferior a 200 mg/dl com el nivell ideal. Si bé és cert que pugui tractar-se d'un nivell ideal per prevenir malalties cardiovasculars, no sempre és l'objectiu per a tothom, i el simple fet de tenir un colesterol total superior a 200 mg/dl no implica obligatòriament la necessitat de tractament farmacològic.

Els nivells de colesterol adequats per a cada persona depenen de molts factors, sobretot dels anomenats factors de risc cardiovascular que tingui aquesta persona, de la seva edat, i de l'existència de malalties cardiovasculars o altres malalties cròniques. Tenint tots aquests factors presents és aconsellable parlar amb l'equip mèdic per saber els nivells de colesterol adequats.

El colesterol no circula lliurement per la sang. En ser un greix no pot circular en un medi aquós, igual que l'oli no pot barrejar-se amb l'aigua. El colesterol pot circular per la sang gràcies al fet que va empaquetat a l'interior de petites esferes anomenades lipoproteïnes. Aquestes lipoproteïnes van i vénen des del fetge a la resta del cos (els teixits) o des de la resta del cos al fetge, portant i portant colesterol. El colesterol que va als teixits circula a l'interior de les anomenades lipoproteïnes LDL (de l'anglès Low Density Lipoproteins, o lipoproteïnes de baixa densitat). El colesterol que circula a les LDL és l'anomenat colesterol dolent, doncs, quan està elevat, es diposita a les artèries. L'anomenat colesterol bo circula a l'interior de les lipoproteïnes HDL (de l'anglès High Density Lipoproteins, o lipoproteïnes d'alta densitat), i circula des dels teixits (com les artèries) al fetge per a "buidar" allà el seu colesterol. Per tant, quan el colesterol HDL o bo és alt les artèries acumulen menys colesterol que quan és baix.

La hipercolesterolèmia familiar és una malaltia caracteritzada per nivells elevats de colesterol que en adults són molt pròxims o superiors a 300 mg/dl, i/o per la presència de malaltia en les artèries del cor (infart de miocardi o angina de pit) en aquesta persona o en els seus familiars propers (pares o germans) abans dels 55 anys (en el cas dels homes) o 60/65 anys (en dones).

És una malaltia d'origen genètic que fa que els nivells de colesterol siguin elevats des del naixement. Es recomana preguntar a l’equip de salut si es pot tenir una hipercolesterolèmia familiar, el diagnòstic de sospita és senzill. En cas de confirmar-se o sospitar-se aquesta malaltia, a més de ser necessari l'ús de medicació per reduir el colesterol, tota la família s'ha d'investigar. Es tracta d'una malaltia en la qual la majoria de les persones que la tenen no ho saben.

Els triglicèrids i el colesterol són dos tipus de greixos diferents. Els greixos que mengem s'absorbeixen majoritàriament en forma de triglicèrids que van des de l'intestí al fetge, i aquest els "empaqueta" i els reenvia a la resta de l'organisme com a font d'energia i per emmagatzemar-se al teixit adipós. El colesterol i els triglicèrids circulen per la sang empaquetats a l'interior de petites esferes, anomenades lipoproteïnes, que contenen diferents proporcions de triglicèrids i colesterol. Aquestes lipoproteïnes "mixtes" que surten del fetge són perjudicials si estan elevades. Quan estan formades gairebé exclusivament per triglicèrids, i es troben en concentracions molt elevades, poden provocar inflamacions de pàncrees (pancreatitis), i quan també tenen colesterol contribueixen a la producció de plaques d'ateroma. Per tant, encara que no són el mateix, moltes vegades colesterol i triglicèrids estan relacionats.

La hiperlipèmia familiar combinada és una hiperlipèmia (o hipercolesterolèmia) mixta (existeixen al mateix temps nivells elevats de colesterol i triglicèrids) que afecta diversos membres de la mateixa família i que s'associa (quan no està ben controlada) a problemes cardiovasculars a edat prematura en la persona que la té i/o en els seus familiars propers. Encara que el seu origen és genètic, els nivells de colesterol i triglicèrids empitjoren molt si l'estil de vida és inadequat (guany de pes, dieta inadequada, manca d'activitat física, etc.), de manera que la millora en l'estil de vida, a més dels fàrmacs, es considera imprescindible per al correcte control d'aquesta malaltia.

L'embaràs és una situació en què el colesterol puja per sobre dels nivells de normalitat. No es preocupi, és normal, i tornarà a la situació prèvia després del part. No es recomana determinar el colesterol de forma sistemàtica en una dona embarassada. La dieta durant l'embaràs ha de seguir les recomanacions habituals i, com en situació de no embaràs, ser cardiosaludable.

Els medicaments per al colesterol estan desaconsellats durant l'embaràs i, per tant, han de deixar de prendre’s si s'està embarassada. Si s’estan prenent fàrmacs per al colesterol en edat fèrtil s’aconsella posar els mitjans adequats per no quedar-se embarassada. Si s’està planificant un embaràs és recomanable interrompre els fàrmacs per al colesterol 2-3 mesos abans d'aquest.

Alguns anticonceptius en algunes dones poden provocar un ascens, de vegades important, en els nivells de colesterol. Si després d'una millora en la dieta no es controlen de forma raonable s’ha pensar en canviar de mètode anticonceptiu o en valorar tractament per al colesterol en funció dels antecedents familiars i factors de risc.

El seu fill necessita en primer lloc saber per què els seus nivells de colesterol són elevats. El seu pediatre li donarà una explicació. En els nens, igual que en els adults, ha augmentat el sobrepès, els hàbits alimentaris poc saludables i el sedentarisme. Aquests poden ser un motiu de colesterol i triglicèrids elevats. No obstant això, en la infància també han d'identificar-se els nens amb hipercolesterolèmia familiar, i si aquesta malaltia se sospita s'ha d'avaluar a pares i germans, i si es confirma, es recomana iniciar tractament farmacològic entre els 8-14 anys segons el cas. El tractament farmacològic també és segur en nens d'aquestes edats.

Cap medicament està exempt de potencials efectes secundaris. No obstant això, quan parlem de medicaments regulats i acceptats per les agències oficials del medicament, es considera que els beneficis que han d'aportar a les persones que els necessiten superen amb escreix els potencials perjudicis i efectes secundaris, i que aquests últims són poc freqüents, lleus o passatgers.

Les estatines són fàrmacs segurs, dels que es disposen de molta experiència, ben coneguts i que han demostrat un enorme benefici en la reducció de malalties cardiovasculars. En algunes persones, menys del 5-10% segons els estudis que l'han avaluat amb precisió, poden produir-se molèsties musculars, sobretot a l'inici del tractament, que remeten amb una reducció de la dosi o quan es canvia a una altra estatina diferent. En qualsevol cas, les molèsties musculars no són persistents o permanents un cop se suspèn la medicació.

Clàssicament es deia que les estatines s'havien de prendre a la nit perquè augmentaven la seva eficàcia. No obstant això, el que realment importa és prendre-les cada dia, de manera que si el fet de prendre-les per la nit pot ocasionar oblits, s'hauria de triar el moment del dia més adequat per assegurar el seu compliment.

Encara que un percentatge petit de pacients pot tenir dolors musculars amb les estatines, la majoria dels pacients que les prenen no presenten cap tipus de símptoma, de manera que es pot practicar esport amb normalitat, inclòs esport de competició.

L'evidència científica més sòlida, independent, prolixa, i des de fa més de 30 anys, ha demostrat que els nivells elevats de colesterol incrementen el risc de tenir infarts i ictus. El mateix es pot dir dels fàrmacs que redueixen el colesterol (sobretot les estatines) i la reducció del risc de tenir aquests problemes cardiovasculars. De fet, davant l'aparició d'aquestes notícies falses moltes societats científiques, tant nacionals com internacionals, han decidit pronunciar-se mitjançant cartes oficials de protesta. Mai s'hauria de deixar de prendre fàrmacs que redueixen el colesterol per notícies "alarmistes" sense consultar abans amb l'equip professional sobre la seva veracitat.

L'increment del nivell de sucre en sang ocasionat amb les estatines és molt petit i només passa en un mínim percentatge de persones que les prenen, i, en qualsevol cas, queda àmpliament superat pels beneficis en la reducció del risc de tenir infarts o ictus. Atès que les persones amb diabetis tenen un risc més elevat de tenir esdeveniments cardiovasculars que aquelles persones que no tenen diabetis, les estatines estan especialment indicades en el seu cas.

Es tracta d'aliments naturals que contenen un component que, més enllà del seu valor nutricional, tenen la capacitat de reduir el colesterol. Poden elaborar-se retirant de l'aliment un component (p.e. llet desnatada), afegint un altre (llet amb esterols vegetals o fitosterols) o canviant-lo per un altre (p.e. retirar el greix de la llet i substituir-la per greix vegetal). També els aliments enriquits en fibra soluble (dosi diària d'almenys 3g al dia) poden disminuir l'absorció del colesterol de la dieta.

Entre els aliments "funcionals" més senzills i naturals per reduir el colesterol, i que no requereixen de cap manipulació, es troben els fruits secs, els llegums, els cereals integrals i la xocolata negra.

Els nutracèutics són suplements dietètics concentrats (en càpsules o píndoles o pols) d'una o diverses substàncies naturals que poden tenir, en dosis superiors a l'existent en els aliments en estat natural, un efecte favorable, en aquest cas, sobre els nivells de colesterol . L'arròs vermell fermentat per certa llevat conté un principi actiu anomenat monacolina K que és molt similar químicament a la lovastatina, un fàrmac usat per reduir el colesterol. Aquest arròs vermell concentrat, sol o en combinació (amb coenzim Q10, polifenols, àcids grassos omega-3, berberina, policoxanol, i altres substàncies) s'ofereix com a producte per reduir el colesterol amb una potència moderada (reducció de fins a un 20- 30%). Els seus efectes beneficiosos o perjudicials a llarg termini no són coneguts i no estan exempts d'efectes secundaris.

Són substàncies vegetals semblants al colesterol presents de forma natural en determinats aliments com els olis vegetals, les verdures i la fruita fresca, els fruits secs, els cereals i els llegums. Per la seva similitud amb el colesterol competeixen amb ell en el procés d'absorció intestinal i, per tant, fan que més colesterol quedi a l'intestí i es perdi en la femta, reduint així la concentració de colesterol en sang.

Usats com a aliment funcional, és a dir, en preparats que contenen entre 2-3 grams de diferents fitosterols o en aliments suplementats (margarines per exemple), i presos durant o en finalitzar un dinar, poden contribuir a una reducció moderada del colesterol total i colesterol LDL d'entre un 7-10%. Aquest efecte és additiu al dels fàrmacs hipolipemiants.

El llevat d'arròs vermell genera de forma natural una estatina (en aquest cas, lovastatina), de manera que no es pot prendre juntament amb les estatines convencionals. Tot i que aquests compostos es poden comprar lliurement en farmàcies o herbolaris, abans d'iniciar-lo s'ha de consultar amb l'equip mèdic. Els aliments fortificats amb esterols vegetals (en el nostre medi són sobretot productes lactis de petit format presents en tots els supermercats) en general sí que es poden prendre juntament amb els fàrmacs per reduir el colesterol.

Les càpsules d'omega-3 (principalment compostes per oli de peix) són uns productes que es poden trobar en molts establiments de suplements alimentaris, en parafarmàcies i en farmàcies. Principalment redueixen els triglicèrids (en dosis altes de 2 a 4 grams al dia), amb molt poc efecte en la reducció del colesterol, de manera que mai poden substituir els fàrmacs que realment redueixen el colesterol: les estatines o l’ezetimiba. Tampoc s'ha demostrat la seva eficàcia en la reducció de problemes cardiovasculars.

Habitualment es poden utilitzar mètodes per cuinar que requereixin poc greix com rostir, bullir, cuinar al vapor, al forn o a la planxa i reservar els fregits i/o guisats per a ocasions especials. Per fregir s'ha d'utilitzar un oli vegetal (d'oliva molt millor) i no s'ha de reutilitzar l'oli.

No hi ha aliments prohibits, però és important limitar el consum de greixos saturats a la dieta habitual. Aquestes es troben, entre altres aliments, en productes lactis sencers, mantega, nata, carn vermella, embotits, brioixeria i aliments processats.

El consum d'alcohol no és saludable, ni el personal sanitari ha de recomanar-lo. Si es decideix prendre alcohol, s’ha de fer de forma moderada (no més d'una copa de vi al dia) i evitar alcohols d'alta graduació. Les begudes alcohòliques tenen una aportació calòrica considerable (alcohol i sucres) i la seva ingesta pot afavorir el sobrepès i l'obesitat. El consum no moderat incrementa els nivells de triglicèrids.

• El colesterol és només qüestió de xifres. El colesterol causa malalties cardiovasculars, però una simple xifra de colesterol aïllada aporta poc, el metge ha de valorar el risc vascular de forma global en els pacients amb nivells elevats de colesterol.
• L'arteriosclerosi és una malaltia que afecta només a les persones de més edat. En l'actualitat, un alt percentatge de la població té un o diversos factors de risc cardiovascular que afavoreixen l'aparició d'arteriosclerosi a una edat més primerenca (40-50 anys) de la qual era habitual abans.
• Les dones estan més protegides enfront de malalties cardiovasculars relacionades amb l'augment de colesterol. A Espanya, la malaltia cardiovascular és la responsable del 24,6% de les defuncions en homes, i del 22,5% en dones. Les cures cardiovasculars, inclosa l'avaluació i tractament si precisa del colesterol, han de ser avaluats de la mateixa manera en homes i dones des d'una primerenca edat.
• No és segur disminuir el colesterol fins a xifres molt baixes, va en contra de la seguretat cardiovascular. Assolir nivells molt baixos de colesterol dolent o LDL mitjançant un tractament farmacològic, especialment en pacients que ja han tingut una malaltia cardiovascular (infart de miocardi, l'ictus o la malaltia de les artèries de les extremitats inferiors) no té efectes adversos i pot reduir el risc de repetir un altre problema cardiovascular.
• La dieta mediterrània es circumscriu a l'oli d'oliva i el peix, és cara i impossible de seguir i no disminueix el risc d'arteriosclerosi. És important conèixer que la dieta mediterrània està basada en un elevat consum de diversos productes, i no només en un, i en la barreja dels mateixos: cereals no refinats, llegums, fruites, verdures, fruits secs, baix consum de carnis, baix consum de làctics, així com també de l'oli d'oliva i del peix, principalment. La dieta mediterrània prevé les malalties cardiovasculars. Una prevenció que cal acompanyar d'altres mesures d'estil de vida cardiosaludables com el manteniment d'una activitat física adequada a les condicions de cada persona.