La hipercolesterolèmia familiar (HF) és una malaltia hereditària que es caracteritza per causar un augment dels nivells de colesterol de baixa densitat en sang, conegut com LDL-C. Aquests pacients tenen un major risc de tenir malalties cardiovasculars com l'infart.
Molts dels afectats per la hipercolesterolèmia familiar mai arriben a reduir els seus nivells de colesterol en sang fins als valors recomanats, tot i que prenguin dosis màximes de la medicació més eficaç fins al moment. Actualment, la majoria dels pacients amb HF no assoleixen els objectius recomanats de colesterol LDL, tot i l'ús combinat de dosis màximes de les estatines més eficaces i d'un inhibidor de l'absorció de colesterol (ezetimiba).
Un dels tractaments que es fa servir en aquests pacients quan la medicació convencional no funciona és l'afèresi. Aquest és un procediment invasiu semblant a la diàlisi en el qual s'extreu de forma física l'excés de LDL de la sang a través d'una màquina. Després es torna la sang sense LDL a el torrent sanguini de l'pacient. Aquest procediment és car, invasiu, ja que requereix accés vascular, i difícil d'obtenir en molts països.
Alguns estudis han demostrat que el evocolumab, un anticòs monoclonal, aconsegueix reduir els nivells de LDL en sang, així com prevenir la degradació de l'LDL-R (receptor del colesterol) en aquests pacients.
Un assaig clínic en el va participar l'Hospital Clínic, va comprovar l'eficàcia a llarg termini de l'evocolumab en 300 pacients amb hipercolesterolèmia familiar greu. Els participants, a més de tenir hipercolesterolèmia familiar, tenien nivells elevats de LDL que no responien a la medicació, o havien tingut malalties cardiovasculars a conseqüència de la seva malaltia. D'aquests 300 participants, 14 tenien menys de 18 anys. Aquest estudi, denominat TAUSSIG, és l'assaig clínic més llarg fins al moment amb evocolumab en pacients amb hipercolesterolèmia greu.
El seguiment d'aquests pacients, tractats amb evocolumab subcutani durant quatre anys, va mostrar bons resultats pel que fa a seguretat tant per al grup adult com el d'adolescents. Cap dels pacients va desenvolupar anticossos contra el tractament. Els nivells de LDL es van reduir de forma persistent tant a l'inici de l'tractament (12 setmanes), com a al final (216 setmanes, és a dir 4 anys).
En els pacients amb una absència parcial de receptors (heterozigots), els nivells de LDL van baixar molt més: 90 mg/dl de mitjana respecte a uns nivells inicials de 192 mg/dl. En els pacients amb una absència total de receptors (homozigots) el LDL va baixar 75 mg/dl, respecte a uns nivells inicials de 329 mg/dl. Això suposa un 54% i un 20% de reducció dels nivells de LDL, respectivament.
A més, un 26% dels pacients que havien de fer-se regularment tractaments d'afèresi van poder deixar de fer-ho a causa d'aquesta reducció de l'colesterol en sang.
Un altra de les troballes més rellevants d'aquest estudi és l'eficàcia i seguretat d'aquest tractament en menors, ja que va tenir molt bons resultats en els 14 participants adolescents. Gràcies a això, es durà a terme un estudi pediàtric específic que ajudarà a confirmar la seguretat d'aquest anticòs en menors.
En conclusió, aquest estudi demostra que l'evocolumab redueix el colesterol en sang i fa que disminueixi la necessitat d'afèresi en pacients amb hiperolesterolèmia familiar severa, que no responen als tractaments convencionals. Així i tot, són necessaris més estudis que incloguin un major nombre de participants, entre els quals es trobi un grup control, així com l'ús de la metodologia de doble cec, que assegura una major objectivitat dels resultats.
Què causa la hipercolesterolèmia familiar?
La hipercolesterolèmia familiar està causada per una alteració genètica. Aquesta alteració fa que els nivells de colesterol en sang augmenten per diferents motius. El principal és la pèrdua de funció dels receptors de la lipoproteïna (LDL-R). Aquests receptors són els encarregats d'eliminar el colesterol de la sang a nivell hepàtic.
La major part dels pacients hereten aquesta alteració genètica d'un dels seus pares (heterozigots), per tant, l'altra còpia de el gen, que ve d'un progenitor sense hipercolesterolèmia, no estarà alterat. Un altre grup de pacients té l'alteració en els dos gens (homozigots), ja que tots dos progenitors els han transmès el gen alterat. Depenent de la seva herència genètica, els pacients tindran una absència parcial de receptors (heterozigots), o bé una absència total de receptors (homozigots). Aquesta manca de receptors disminueix dràsticament la seva capacitat d'eliminar el colesterol de la sang.
Font: Dr. Zambón, metge de l'Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques
