Preguntes freqüents sobre Fetge Gras

El fetge gras no alcohòlic és una malaltia multifactorial i, en alguns pacients, pot haver-hi un component genètic que l’afavoreix. Hi ha certes variacions genètiques (polimorfismes) que promouen la producció de greixos o bé dificulten el seu transport fora del fetge i, per tant, s’acumulen. Els estudis on s’han determinat les causes genètiques demostren que aquells pacients amb aquestes variacions genètiques evolucionen més ràpidament, però habitualment coexisteixen altres causes com la presència de diabetis o obesitat.

No és possible saber el risc individual de cada pacient per evolucionar cap a una cirrosi. Se sap que un 25-30% de la població mundial té greix al fetge. No obstant, només al voltant d’un 20% d’aquests pacients té risc de progressió a fases més avançades amb inflamació i fibrosi. D’aquest darrer 20%, un 15-20% evolucionarà a cirrosi.

Es recomana no beure alcohol. L’alcohol pot afegir toxicitat sobre un fetge ja alterat amb dipòsits de greix i afavorir que progressi la malaltia de forma més ràpida. Atès que no sabem la quantitat exacta d’alcohol que és segura, la recomanació és no prendre’n.

Hi ha certs medicaments que poden provocar l’acumulació de greix al fetge. Són el que s’anomenen causes secundàries de fetge gras no alcohòlic. No vol dir que el consum d’aquests medicaments porti de forma inevitable a la cirrosi, però poden agreujar el dany hepàtic.

Sempre cal investigar si s’estan prenent i, quan sigui factible, retirar-los. Si no és factible retirar el medicament perquè el benefici de prendre’l és superior al perjudici, cal fer seguiment del fetge gras i controlar si apareix fibrosi (teixit cicatritzat).

Els pacients que tenen greix al fetge, sense inflamació ni fibrosi (teixit cicatritzant), poden fer seguiment des de l’atenció primària. L’objectiu en aquests pacients és seguir recomanacions de dieta mediterrània, exercici físic i fer controls amb una analítica cada 2-3 anys per valorar si presenten signes de fibrosi o progressió. No obstant, els pacients que tenen fibrosi avançada han de fer seguiment amb l’equip mèdic d’hepatologia o gastroenterologia per controlar l’aparició de cirrosi i les seves complicacions.

Està demostrat que la dieta mediterrània és la millor per evitar la malaltia per fetge gras. Aquesta dieta ha de ser baixa en greixos saturats i en sucres. El greixos saturats els trobem en les carns vermelles, els embotits, les mantegues i nates, etc. Mentre que els sucres els trobem en l’alcohol, el sucre morè, la mel, la xocolata, els gelats i les begudes ensucrades, entre d’altres. Aquests últims porten un alt contingut en fructosa, un sucre que es metabolitza majoritàriament al fetge i que promou la síntesi de greixos, per la qual cosa cal evitar aquests productes. Amb el mateix número de calories, és millor un got de llet que una beguda ensucrada, pel contingut de fructosa de la segona. La supressió total d’aquest tipus de begudes amb un alt contingut en fructosa ha de ser un dels objectius primordials.

Sí. Els pacients que perden pes i els desapareix el greix del fetge, i fins i tot la fibrosi (teixit cicatritzat), poden tornar a presentar la malaltia si els factors de risc que la van causar tornen a aparèixer. Per tant, els canvis de dieta i exercici que recomanen els especialistes s’han de mantenir i realitzar de manera regular al llarg de tota la vida.

L’ideal seria combinar l’exercici físic aeròbic (córrer, bicicleta, nedar, ballar, patinar) amb l’exercici físic anaeròbic (flexions, abdominals, planxes, squats, etc.). No obstant, s’ha d’adaptar a les capacitats i limitacions de cada persona. Per tant, si no es pot practicar exercici físic aeròbic, es poden realitzar únicament exercicis de força o resistència (anaeròbics). Només cal escollir 6-8 exercicis, realitzar 10-15 repeticions de cada un i repetir la sèrie fins a 3 vegades. Aquesta rutina pot durar entre 20-40 minuts. Els exercicis es poden fer a casa amb unes peses de 1-2 kg, alguna cinta elàstica i una estora. També es pot practicar ioga o pilates.

Si només fem un àpat al dia o mengem menys del què necessitem, quan ingerim aliments el cos emmagatzema totes les calories i disminueix el metabolisme basal, és a dir, redueix l’energia que gasta per realitzar tots els processos fisiològics (de manteniment de l’organisme). Per tant, es recomana realitzar tres àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos àpats secundaris més petits (mig matí i berenar), menjant més durant la primera part del dia i menys abans d’anar a dormir. A més, es recomana que si es fa plat únic, la meitat del plat estigui ocupada per amanida o verdura, un quart per hidrats de carboni (pasta, patata o arròs) i l’altre quart per proteïna (llegums, peix, carn blanca, ous), preferentment vegetal.

Els hidrats de carboni són necessaris per obtenir l’energia que el nostre cos necessita per funcionar, per tant, no s’han d’eliminar de la dieta. Per perdre pes, es recomana limitar a quatre racions al dia els hidrats de carboni. Una ració de pasta o arròs ha de ser de 60 g, la de pa de 40 g i la de patates de 150 g. És important que almenys una d’aquestes racions sigui en format integral.