Diagnòstic del Fetge Gras

Biòpsia hepàtica: és la prova diagnòstica per excel·lència. Permet veure la presència de greix (esteatosi), la inflamació associada a aquest greix i la fibrosi (teixit cicatritzant). Donat que es tracta d’una prova invasiva, en els últims anys, han aparegut diferents eines diagnòstiques no invasives que permeten detectar la presència de greix i fibrosi.

Biomarcadors serològics: son molècules presents a la sang. Es calculen a partir de paràmetres analítics i dades de l’historial mèdic del pacient.

Ecografia abdominal: permet veure si el pacient té greix al fetge o si té cirrosi, però no és capaç de veure estadis intermedis de fibrosi.

TAC i Ressonància Magnètica: també permeten detectar la presència de greix (esteatosi) i la cirrosi, però pel cost, radiació i poca disponibilitat, no són útils a la pràctica clínica diària.

Elastografia de transició: és una tècnica que és capaç de detectar i quantificar la fibrosi i l’esteatosi de manera ràpida i a baix cost. No és invasiva i funciona a través d’ultrasons, de manera similar a les ecografies. S’utilitza per al diagnòstic, l’avaluació de l’estadi de fibrosi dels pacients i per fer-ne seguiment.