Pronòstic del Fetge Gras

La malaltia per fetge gras no alcohòlic és molt heterogènia i encara no se saben exactament els mecanismes que provoquen la seva aparició i n’afavoreixen la progressió. Els estudis mostren que, de mitjana, es necessiten uns vint anys per passar d’una fase d’esteatosi simple (greix al fetge) a la cirrosi. Els pacients amb més factors de risc (diabetis, hipertensió, dislipèmia, obesitat) tenen més possibilitats que la malaltia evolucioni i empitjori i, sobretot, que ho faci més ràpidament.

El camí des de l’esteatosi o fetge gras fins a la cirrosi és silent, sense símptomes que puguin avisar al pacient que té la malaltia, i no és fins que apareixen la cirrosi i les complicacions que es fa el diagnòstic.

Les complicacions de la cirrosi són, principalment:

• L’aparició d’ascites: acumulació de líquid dins de l’abdomen.
• L’ hemorràgia intestinal per varius esofàgiques: dilatació anormal de les venes l’esòfag.
• L’ encefalopatia hepàtica: pèrdua de la funció cerebral deguda a la falta d’eliminació de toxines de la sang per part del fetge.
• La insuficiència renal: mal funcionament dels ronyons.
• Les infeccions.

Totes elles comporten un alt risc d’ingrés hospitalari, complicacions i mortalitat.

Una altra de les complicacions conegudes de la cirrosi és l’aparició de càncer de fetge (hepatocarcinoma), que en el cas de la malaltia per fetge gras no alcohòlic pot aparèixer abans que la cirrosi s’hagi desenvolupat completament. En aquestes fases finals de la malaltia, molts cops, l’únic tractament curatiu és el trasplantament de fetge.

A causa de l’increment de la prevalença de la malaltia, en els últims anys s’ha vist un augment a nivell mundial de la necessitat de fer trasplantaments hepàtics per fetge gras no alcohòlic.