Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Preguntes freqüents sobre la Displàsia de Maluc

Temps de lectura: 2 min

La displàsia de maluc és hereditària?
Sí. La displàsia de maluc té un component genètic important. Els nens amb antecedents familiars de displàsia o luxació congènita tenen un major risc de desenvolupar-la.

Quins són els primers símptomes de la displàsia de maluc en adults?
Els primers símptomes inclouen dolor a l’engonal i rigidesa articular, que empitjoren amb l’activitat física prolongada. En alguns casos, també pot aparèixer coixesa.

Com puc prevenir la progressió de la displàsia de maluc?
Mantenir un pes adequat, fer exercicis de baix impacte i evitar activitats que carreguin excessivament el maluc pot ajudar a frenar la progressió de la malaltia.

Quins exercicis són recomanables per a pacients amb displàsia de maluc?
Els exercicis recomanats inclouen natació, ciclisme i ioga. Aquestes activitats milloren l’estabilitat articular sense sobrecarregar el maluc.

És possible tenir una vida normal després del tractament quirúrgic?
Sí. La majoria dels pacients que es sotmeten a una osteotomia periacetabular poden reprendre una vida activa després de la recuperació, tot i que pot ser necessari evitar esports d’alt impacte.

Quines alternatives hi ha a la cirurgia per al tractament de la displàsia?
En els casos lleus, la fisioteràpia i els canvis en l’estil de vida poden ser suficients. No obstant això, en casos més greus, la cirurgia és la millor opció per prevenir complicacions futures.

Quina és la taxa d’èxit de la osteotomia periacetabular?
La osteotomia periacetabular té una alta taxa d’èxit. Entre un 60-80% dels pacients mantenen el seu propi maluc després de 20 anys, sense necessitat d’implantar una pròtesi.

Quines complicacions poden sorgir després de la cirurgia de displàsia de maluc?
Les complicacions més comunes del tractament de la displàsia de maluc inclouen la disestèsia del nervi femorocutani, que provoca sensacions d’adormiment o formigueig a la part frontal i lateral de la cuixa, i la formació d’os ectòpic, que és el creixement d’os fora de l’articulació.

Ambdues complicacions són generalment manejables i no solen afectar significativament el resultat final del tractament ni la recuperació del pacient.

Quant temps tardaré a recuperar-me després de la osteotomia periacetabular?
El temps de recuperació varia, però generalment es requereixen de 3 a 6 mesos per reprendre les activitats quotidianes i fins a un any per a la recuperació completa.

Es pot prevenir la necessitat d’una pròtesi de maluc en pacients amb displàsia?
Sí. Amb una detecció i tractament precoços, la osteotomia periacetabular pot retardar o evitar la necessitat d’una pròtesi de maluc.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.