Les claus per a la disminució de nits hospitalitzades per als pacients operats de pròtesi de maluc passen per:
- Educació dels pacients. El pacient participa en un taller de forma prèvia a la operació, per conèixer l´entorn, la seva malaltia, visualitzar el procés de l´ingrés, la cirurgia, la recuperació funcional (com caminar amb crosses o pujar i baixar escales) i aprendre com pot contribuir a que la seva recuperació sigui millor.
- Evitar transfusions de sang. S’estudia el pacient per detectar i tractar possibles anèmies, que augmentarien el risc de transfusió. També durant la cirurgia s’administra àcid tranexàmic. Al 2013 un 30% dels pacients es transfonia després d´implantar-se una pròtesi de maluc; actualment un 2%.
- Cirurgia menys invasiva. L´Hospital Clínic té un equip de professionals dedicats preferentment a les pròtesi de maluc, amb alta especialització en planificació i execució quirúrgica, utilitzant mètodes de cirurgia cada vegada menys invasius. Des de 2016 es treballa en una tècnica que permet implantar la pròtesi sense tallar músculs o tendons (accés directe anterior). És una tècnica clau que permet una recuperació ràpida i, si es pot, sense necessitat d’ingrés.
- Millora del dolor postoperatori, minimitzant l’ús de derivats de la morfina. Entre d´altres mesures, l´administració d’una única dosi de corticoides a l´inici de l’operació disminueix el dolor, nàusees o vòmits i mareig al posar-se dret.
- Mobilització precoç. És molt important que hores després de la intervenció el pacient comenci a aixecar-se, moure’s i caminar. És clau també per millorar el control del dolor, treballar la musculatura i el retorn venós i disminuir de forma significativa el risc de trombosi venosa.
- No sonda, ni drenatges. No aporten avantatges en la majoria de pacients i dificulten la recuperació.
- Criteri d´alta funcional. És l´estat del pacient el que determina quan pot anar a casa i no el fet de complir un determinat temps d´observació.
La cirurgia sense ingrés de pròtesi de maluc ja és una realitat a d´altres països d’Europa, i múltiples estudis científics avalen la seva eficàcia i seguretat pel pacient. És important una adequada selecció dels candidats, sent el perfil ideal un pacient jove sense malalties greus.
Tots els pacients operats de pròtesi de maluc són donats d’alta mitjançant uns criteris d’alta funcional per poder marxar a casa com poden ser (dolor controlat, dolor lleu al caminar, poder caminar 50 metres, pujar i baixar escales...). En el cas de la pròtesi sense ingrés, la estratègia consisteix en mantenir aquest criteri d´alta funcional. En aquest sentit, si el pacient no se sent segur, té dolor, etc, quedaria ingressat fins a acomplir els criteris d´alta funcional. Un dels altres aspectes claus perquè la cirurgia sigui un èxit, sempre i quan compleixi els requisits d’alta funcional, passen per:
- Una planificació digital de la cirurgia: permetent avançar-se a dificultats de cada cas i determinar quin implant i com posicionar-lo per optimitzar la biomecànica de l´articulació.
- Radiografia de control a quiròfan: que permet confirmar que s’està realitzant el procediment tal com s’ha planificat.
La pròtesi total de maluc (artroplàstia total de maluc) és una operació dirigida a reemplaçar l'articulació del maluc que està deteriorada, generalment per artrosi, o per motiu d’una seqüela de traumatisme, trastorns evolucionats de la infància com la displàsia, o l´infart del cap del fèmur, conegut com a necrosi vascular del cap femoral. L’operació de pròtesi de maluc dura aproximadament una hora i mitja.
L'articulació del maluc és una articulació que té forma d´esfera i cúpula. L'esfera està formada pel cap de l'os de la cuixa (fèmur) i s'articula de forma congruent amb una cavitat o cúpula que hi ha a la pelvis (acetàbul). La superfície d'aquests dos ossos està recoberta per un teixit que es diu cartílag articular. L'artrosi consisteix en el desgast d'aquest cartílag articular, quedant sense protecció l'os subjacent. Això produeix aspror i deformitat de l'articulació, que donen lloc a dolor i limitació de moviment. Sovint el pacient va coix i la cama pot quedar poc útil i una mica més curta.
L'operació de substitució total del maluc consisteix a reemplaçar les dues superfícies: el cap del fèmur gastada per una esfera que va lligada a un plançó a l'interior del fèmur, i la cavitat de la pelvis (acetàbul) per una cassoleta que alberga a l’esfera. Tots dos components de la pròtesi poden fixar-se a l'os per si mateixos gràcies al tipus de material i al seu disseny, o mitjançant un ciment especial en determinats casos.
