De petita, sempre havia nedat, els seus pares també eren aficionats a la natació i durant molts anys va estat monitora per ensenyar a nedar a nens i a adults. La Roser entrena tres o quatre vegades cada setmana i neda entre 1.200 i 1.500 metres a cada entrenament. A l’estiu, quan ve el bon temps i l’aigua no està tant freda, fa entrenaments al mar de fins a 3.000 cada jornada. “Nedar m’ajuda a socialitzar-me", explica la Roser. A les competicions “ens trobem amb els amics i estem en un ambient molt sa” explica. De més jove, la seva especialitat era la braça, ara, se centra en competicions de papallona i de 400 metres estils.
Quan la Roser es tira a l’aigua es relaxa i nedar l’ajuda a mantenir els músculs actius i li aporta beneficis per tot els cos. “És un plaer”, confessa. La Roser ja tenia, de fa temps, una pròtesis al maluc que li permetia nedar, competitivament. Però l´altre maluc també necessitava una pròtesi. El maluc no operat li molestava feia 5 anys, i ja tenia dificultat per caminar, per pujar escales i fins i tot, per pujar al podi de les competicions a recollir els trofeus que guanyava. Va entrar quiròfan per sotmetre’s a una cirurgia de pròtesi de maluc i només pensava en poder tornar a tirar-se a l’aigua. La pròtesi total de maluc (artroplàstia total de maluc) és una operació dirigida a reemplaçar l'articulació del maluc que està deteriorada, generalment per artrosi, o per motiu d’una seqüela de traumatisme, trastorns evolucionats de la infància com la displàsia, o l'infart del cap del fèmur, conegut com a necrosi vascular del cap femoral.
Durant l’any passat, els dolors al maluc de la Roser van aparèixer a l’altra costat del maluc i va posar-se en mans del Dr. Jenaro Fernàndez Valencia, cap de secció de maluc del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Tramuatologia del Clínic. L’Hospital Clínic fa unes 350 cirurgies cada any per col·locar una pròtesi de maluc. La Roser tenia els campionats d’Europa al cap d’uns mesos i volia recuperar-se el més aviat possible. El Dr. Fernàndez-Valencia defineix a la Roser com “una persona amb molta energia i amb les coses molt clares”. Des de 2016, a l’Hospital Clínic de Barcelona es treballa en una tècnica que permet implantar la pròtesi sense tallar músculs o tendons (accés directe anterior). És una tècnica clau que permet una recuperació ràpida i, si es pot, sense necessitat d’ingrés.
És molt important que hores després de la intervenció el pacient comenci a aixecar-se, moure’s i caminar. És clau també per millorar el control del dolor, treballar la musculatura i el retorn venós i disminuir de forma significativa el risc de trombosi venosa. El Dr. Fernàndez-Valencia defensa que després de sotmetre’s a una operació de pròtesi de maluc “és important tornar a fer activitat física moderada i practicar, amb calma, esports amb poc impactes i evitar caigudes. El cas de la Roser n’és un clar exemple”. “Portar una pròtesi, o dues com la Roser, no t’ha d’impedir fer esport” sosté el doctor.
Després de l’operació, el novembre de l’any passat, i la recuperació posterior, la Roser es va tirar a l’aigua, a poc a poc, el mateix dia que li van treure el punts. “Van ser els 800 metres més feliços de la meva vida”, explica emocionada. Darrerament ha guanyat tres medalles al campionat de Catalunya.
