Preguntes freqüents sobre la Cirrosi hepática

La prova de referència per establir el diagnòstic definitiu d'una cirrosi hepàtica és la biòpsia del fetge. No obstant, existeixen altres proves que combinades entre elles permeten el diagnòstic de cirrosi hepàtica, com són l'analítica, l'ecografia i l'elastografia hepàtica de transició.

No, la cirrosi hepàtica no és un càncer. La cirrosi hepàtica es defineix per la presència de teixit fibrós o cicatrius que alteren l'estructura normal del fetge i el seu funcionament. La cirrosi hepàtica, però, s'ha associat a un increment del risc de desenvolupar un tipus particular de càncer al fetge, l'hepatocarcinoma, motiu pel qual cal fer un seguiment especial en aquelles persones que presenten cirrosi hepàtica. 

Sí. La cirrosi hepàtica es produeix per qualsevol dany perllongat en el temps sobre les cèl·lules del fetge. Totes aquelles malalties que provoquen una inflamació crònica del fetge poden acabar provocant una cirrosi. El consum d'alcohol és una de les principals causes de cirrosi, si bé no n'és l'única. Les hepatitis virals, la malaltia per fetge gras no alcohòlic o la patologia autoimmunitària també poden provocar cirrosi, a més, les dues últimes han augmentat els darrers anys.

Es desaconsella el consum d'alcohol en pacients que presenten una malaltia hepàtica crònica, i especialment si aquesta ja està en fase de cirrosi. Els pacients amb cirrosi hepàtica, sigui de la causa que sigui, tenen un major risc de tenir una complicació derivada del consum d’alcohol, a més de ser un factor que afavoreix la progressió de la malaltia.  

L'eliminació o control dels factors desencadenants de la cirrosi (com el consum d'alcohol, els factors metabòlics o autoimmunes o les hepatitis virals), poden aturar la progressió de la malaltia hepàtica i que tingui lloc una regressió dels canvis que s'han produït fins al moment. Tot i això,  el desenvolupament de la cirrosi es produeix degut a una lesió continuada sobre les cèl·lules del fetge durant un llarg període de temps, això fa molt difícil que aquestes lesions es puguin revertir completament. Per tant, un cop establerta, en la majoria de casos la malaltia no és reversible.

De forma general, s'aconsella una dieta variada i equilibrada. En les fases avançades, quan la malaltia es troba descompensada, pot ser necessari fer una dieta baixa en sal, però sempre serà supervisada per l’equip mèdic.

Actualment no existeix evidència que cap complement dietètic o producte de parafarmàcia exerceixi un efecte beneficiós sobre el fetge. Cal tenir present que alguns productes de parafarmàcia o d’herboristeria poden tenir un potencial efecte tòxic sobre el fetge. Per tot això, de forma general es desaconsella l’ús d’aquest tipus de productes.

S'aconsella que el seguiment dels pacients amb cirrosi hepàtica es realitzi per metges i metgesses especialistes, idealment hepatòlegs, o be especialistes en medicina interna o digestòlegs. De forma general, els pacients amb cirrosi hepàtica s'haurien de visitar regularment cada 6 mesos per fer control i cribratge de complicacions. En el cas d'aquells que es troben en una fase descompensada, aquest control s'ha de fer amb intervals de temps més curts. En qualsevol cas, si un pacient amb cirrosi hepàtica presenta ràpida inflamació de la panxa i les cames, desorientació, femta negra o febre, ha de dirigir-se ràpidament al seu hospital de referència.

L'ús d'anti-inflamatoris no esteroidals (AINEs) està desaconsellat en tots els pacients amb cirrosi hepàtica, doncs pot provocar l'empitjorament de la funció renal i l'aparició de complicacions com l'ascites. Pel mateix motiu es desaconsella l'ús del metamizol (Nolotil). Per al tractament simptomàtic del dolor, s'aconsella per als pacients amb cirrosi l'ús de paracetamol en dosi moderada de no més de 2-3 grams al dia.

El trasplantament hepàtic és l'únic tractament curatiu per la cirrosi, i pot ser adequat només en alguns casos. D'altra banda, eliminar o reduir el factor desencadenant de la malaltia és essencial per controlar i evitar la progressió de la malaltia. Altres fàrmacs com les estatines o l'albúmina estant sent avaluats com a possibles nous tractaments per als pacients amb cirrosi.