Diagnòstic de la Cefalea
Proves per diagnosticar la Cefalea
Història clínica. És el pilar fonamental per al diagnòstic de les cefalees per definir les característiques del dolor (continu, pulsatiu), la localització (hemicraneal, frontal, periocular o al clatell), la durada, si és episòdica, la intensitat del dolor, la forma d'instauració (brusca o progressiva), el temps d'evolució (des de quan fa que va aparèixer la cefalea), si hi ha símptomes associats com vegetatisme (nàusees i vòmits), fotofòbia, fonofòbia, símptomes neurològics que precedeixen al dolor com alteracions de la visió (llums brillants, halos o espectres de fortificació, taques negres, pèrdua de visió), de la sensibilitat, del llenguatge o de la força. També cal preguntar si hi ha factors que l'agreugen (menstruació, inici recent de presa d’anticonceptius o altres fàrmacs, estrès, alteració en el ritme del son, vi negre, espècies dels restaurants xinesos), el desencadenen (punts gallet com la pressió en un punt específic de la cara, raspallar-se les dents, en mossegar) o l’alleugen. És important saber si hi ha antecedents familiars de cefalees.
Exploració física i neurològica. Per detectar alteracions que descartin causes secundàries de la cefalea s''usen proves, com l'estudi del fons d'ull, per avaluar la presència d'inflor o edema de papil·la (prominència que forma l'entrada del fons d'ull) que suggereix la presència de pressió intracranial.
Proves complementàries
Es realitzen quan se sospita o es vol descartar una causa secundària.
Analítica. Té interès quan se sospita d’arteritis de l'artèria temporal, més freqüent en dones de més de 60 anys.
Radiografia. Només quan se sospita de sinusitis o fractures.
Proves de neuroimatge. Hi ha dues proves principals: la tomografia computada cranial (TC cranial) i la ressonància magnètica cranial (RM cranial). Es realitzen quan el pacient presenta una cefalea atípica, crisis epilèptiques o signes/símptomes de focalitat neurològica.
- TC cranial. Permet detectar la majoria de les afeccions que poden causar cefalea secundària. És una prova ràpida, de primera elecció en situacions d'urgència. També és la prova idònia per avaluar hemorràgies agudes, traumatismes cranials i anomalies òssies.
- RM cranial. Ajuda a una millor caracterització de les alteracions observades en la TC i en algunes ocasions permet detectar petites lesions que no es visualitzen en una TC cranial inicial com múltiples microinfarts o microhemorràgies en la trombosi venosa cerebral o la vasculitis cerebral (inflamació de vasos sanguinis).
Angio-RM i angio-TC. Són tècniques especials amb contrast intravenós de RM o de TC útils per estudiar els vasos sanguinis (angiologia) i les seves alteracions com els aneurismes, altres malformacions vasculars o trombosi venoses cerebrals. Són proves no invasives i segures. Algunes tècniques i seqüències de RM permeten realitzar estudis d'angiologia sense contrast.
Punció lumbar. Permet identificar si hi ha una inflamació o infecció al líquid cefaloraquidi (LCR) que recobreix el cervell i la medul·la espinal i mesurar la seva pressió. Les principals indicacions són quan el pacient presenta una cefalea en tro (és aquella que arriba a la màxima intensitat en un minut) sense evidència de sagnat en la TC, cefalea persistent de recent aparició amb neuroimatge normal, sospita de meningoencefalitis infeccioses o inflamatòries (cefalea , febre, alteració nivell de consciència, rigidesa de clatell), processos infiltratius meningis per càncer o pressió intracranial idiopàtica (augment de la pressió del líquid cefaloraquidi).
Cisternografía isotòpica i Mielografia-TC. S'utilitzen, excepcionalment, en l'estudi de la hipotensió de líquid cefaloraquidi (LCR) per detectar fuites de LCR després d'un traumatisme cranial.
Informació documentada per:
Publicat: 16 maig de 2018
Actualitzat: 16 maig de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.