Preguntes freqüents

El càncer de pulmó no és un tumor hereditari. Només en un molt petit percentatge s'hereta un cert risc de susceptibilitat. Quan el seu metge fa referència als ‘estudis genètics’ no es refereix a les característiques genètiques de cada individu, sinó a l'estudi de les característiques pròpies de cada tumor i que són d'utilitat per a personalitzar el tractament que han d'administrar. El millor consell que pot donar-li als seus familiars és que no s'exposin a productes cancerígens com el fum del tabac.

El càncer de pulmó en estadis inicials no presenta símptomes i, normalment, passa desapercebut. Cada vegada és més habitual diagnosticar el càncer de pulmó de manera accidental, en realitzar una radiografia per una altra causa. L'aparició de símptomes, en general, es presenten en etapes avançades de la malaltia. Els més freqüents són: tos persistent o diferent a l'habitual, sensació de falta d'aire, presència de sang en l'esput, dolor en tòrax o espatlla, entre altres.

Els avanços en recerca a nivell mundial en els centres especialitzats en el càncer de pulmó són similars i compartits, per la qual cosa els tractaments oncològics ofereixen les mateixes garanties. A l'hospital Clínic Barcelona es disposa d'una gran plantilla de professionals d'ampli reconeixement nacional i internacional, així com disponibilitat de noves teràpies en recerca dins d'assajos clínics.

Deixar de fumar és sempre una molt bona elecció. El tabac pot augmentar el risc de desenvolupar infeccions pulmonars i de toxicitat pulmonar amb el tractament. A més, el tabac pot disminuir l'efectivitat del tractament i dificultar la recuperació de la capacitat respiratòria després d'una cirurgia pulmonar. Deixar de fumar també disminueix el risc que es pugui desenvolupar un segon càncer de pulmó.

L'espirometria és un estudi ràpid i indolor en el qual s'utilitza un dispositiu manual denominat "espiròmetre". En ella es mesura la quantitat d'aire que poden retenir els pulmons d'una persona (volum d'aire) i la velocitat de les inhalacions i les exhalacions durant la respiració (velocitat del flux d'aire). És important per a poder avaluar la capacitat respiratòria abans de sotmetre a una cirurgia pulmonar o tractament amb radioteràpia.

És l'exploració de les vies aèries mitjançant la introducció, des de la boca fins als bronquis, d'un tub flexible que té una càmera de vídeo en el seu extrem, anomenat broncoscopi. Es realitza sota anestèsia local. Aquesta prova permet veure amb claredat l'interior de les vies respiratòries en un monitor. El tub del broncoscopi compta, a més, amb diversos canals en el seu interior, per on es poden introduir diferents instruments que permeten realitzar proves diagnòstiques com la presa de biòpsies.

La quimioteràpia continua sent un dels tractaments sistèmics més utilitzats en el càncer de pulmó com a agent únic o en combinació amb altres teràpies. Funciona inhibint el creixement de les cèl·lules en divisió, tant de les tumorals com de les sanes. D'aquí que puguin aparèixer símptomes associats al tractament, els denominats efectes adversos o efectes secundaris.

La quimioteràpia s'administra, generalment, de manera endovenosa, encara que en alguns casos pot administrar-se per via oral. Pot administrar-se en combinació de dos fàrmacs (poliquimioteràpia) o d'un fàrmac (monoteràpia). Entre els fàrmacs més utilitzats es troben els derivats del platí (cisplatí i carboplatí), antifolats (pemetrexed), els taxans (paclitaxel i docetaxel), vinorelbina, gemcitabina i etopòsid. El nombre de cicles depèn de cada context i estadi tumoral, encara que en general s'administren de 4 a 6 cicles de tractament.

Entre els símptomes que poden aparèixer es troben: el cansament (astènia), el canvi en el gust dels aliments, les nàusees, els vòmits, la caiguda del cabell, la inflamació de la mucosa de la boca, la febre, el restrenyiment/diarrea, el dolor abdominal i muscular, la urticària i les lesions en les ungles. Davant qualsevol dubte, és recomanable consultar amb el seu equip mèdic.

La teràpia per radiació o radioteràpia administra raigs X d'alta energia per a destruir les cèl·lules canceroses. Té molts usos en càncer pulmonar i pot administrar-se de manera única o en combinació amb la quimioteràpia o la immunoteràpia per a reduir la grandària del tumor abans de la cirurgia, eliminar les cèl·lules canceroses després de la cirurgia o per a pal·liar els símptomes del tumor disseminat fora del pulmó, com en el cervell o en els ossos.

Pot estar associada a una irritació cutània, inflamació de la mucosa esofàgica (esofagitis o dificultat per a empassar) i cansament. La pneumonitis o inflamació del teixit pulmonar pot aparèixer mesos després d'haver completat el tractament i pot mostrar-se juntament amb una major dificultat respiratòria. Davant qualsevol dubte, és recomanable consultar amb el seu equip mèdic.

La immunoteràpia, és un dels avenços més importants en el tractament d'aquesta malaltia que ha demostrat ser efectiva en el càncer de pulmó. Consisteix a administrar un medicament que estimula la resposta immunitària del propi pacient per a reconèixer i destruir el tumor. Pot utilitzar-se com a agent únic o en combinació amb la quimioteràpia. La selecció es basa en marcadors que s'avaluen en la mostra del tumor.

La immunoteràpia, en general, es tolera millor que la quimioteràpia, però també pot tenir efectes adversos no desitjats a conseqüència de l'estimulació del sistema immunitari.

La immunoteràpia s'administra de manera endovenosa en diferents règims d'administració (cada 2, 3 o 4 setmanes). Està indicada en el tractament del càncer de pulmó avançat de cèl·lula no petita, així com en el de cèl·lula petita. També pot administrar-se com a tractament complementari abans o després de la cirurgia.

Entre els símptomes més comuns es troben: el cansament (astènia), la picor, l'enrogiment cutani, els dolors musculars i articulars. Els efectes secundaris d'aquests fàrmacs es deriven de l'activació del sistema immune i també poden incloure la toxicitat intestinal, dels nervis i del sistema endocrí. Davant qualsevol dubte, és recomanable consultar amb el seu equip mèdic.

La teràpia dirigida o teràpia oral, també ha revolucionat el tractament d'aquesta malaltia. Consisteix en l'administració d'un tractament que bloqueja el creixement d'uns certs tumors amb unes característiques genètiques molt concretes.

Entre els tumors dels quals es disposa de tractaments dirigits en l'actualitat s'inclouen els que presenten alteracions en els gens EGFR, ALK, RET, ROS1, METex14. Uns altres que disposen de teràpies dirigides de les quals encara no es té autorització a Espanya són els KRASG12C, BRAFV600E, NTRK, insercions de l'exó 20 de EGFR o HER2.

A diferència del que ocorre amb la quimioteràpia, molts d'aquests tractaments són d'administració oral i tenen millor tolerància. Per a saber si es pot ser tractat amb algun d'aquests tractaments biològics, es realitza un estudi molecular en la mostra de tumor que determina la probabilitat de resposta al tractament.

La simptomatologia pot ser molt variada segons el tipus de teràpia administrada. Cada pacient ha de rebre educació terapèutica individualitzada segons el tipus de tractament personalitzat que se li administri.

La durada del tractament depèn del tipus de càncer de pulmó i de l'estadi. La quimioteràpia, en general, pot administrar-se cada 3-4 setmanes i a aquest període se'n diu cicle. En principi, es necessiten de 4 a 6 cicles. També existeixen un altre tipus de tractaments que controlen la immunitat i que poden administrar-se de manera contínua durant mesos si es demostra que són actius i detenen el creixement del tumor. El mateix aplica a les teràpies dirigides que s'administren de manera contínua mentre hi hagi control de la malaltia i no esdevinguin efectes greus no desitjats.

El dolor dependrà principalment de la localització del tumor i de la tolerància individual a aquest. El més important és que si pateix dolor en qualsevol fase de la malaltia no s'accepti com una cosa inevitable i ho comuniqui al seu equip mèdic. Actualment existeixen un gran nombre de fàrmacs molt efectius per al tractament del dolor. No és cert que els fàrmacs opioides, com la morfina, produeixin addicció o que la seva prescripció sigui sinònim de fase terminal del càncer.

Un dels efectes secundaris més habituals després del tractament amb quimioteràpia és la disminució de les defenses, per la qual cosa hi ha un major risc d'infeccions. La disminució de les defenses no és comuna si realitza tractament amb immunoteràpia o teràpia dirigida. La febre o temperatura igual o superior a 38 ºC és un mecanisme de defensa que té l'organisme i que indica la presència d'una infecció, per la qual cosa en cas d'aparició s'ha de posar en contacte amb el seu centre hospitalari. Una anàlisi de sang i una radiografia de tòrax li permetran valorar el motiu de la febre i saber l'estat de les defenses i si necessita tractament de suport antibiòtic.

La possibilitat de portar una vida normal durant el tractament depèn de l'estat del pacient, dels símptomes que causi la pròpia malaltia i dels efectes secundaris. Els tractaments del càncer de pulmó s'administren ambulatòriament pel que el pacient torna al seu domicili després de finalitzar el tractament. No existeix cap limitació d'activitat associada al tractament o a la malaltia. El més raonable és seguir les indicacions que li dona el seu cos: descansar quan es necessiti i estar actiu quan es trobi bé.

Els efectes secundaris del tractament amb quimioteràpia no solen aparèixer fins a les 48h de la seva administració. No obstant això, es recomana sempre als pacients que acudeixin acompanyats als tractaments ja que aquests fàrmacs no estan exempts d'efectes secundaris relacionats amb la infusió del medicament (reaccions al·lèrgiques…). A més, molts d'ells suposen llargs períodes d'administració, per la qual cosa és normal que el pacient se senti cansat després de la teràpia.

La caiguda del cabell o alopècia pot ser parcial o total i depèn del tractament pautat i dels fàrmacs emprats, ja que no totes les teràpies fan caure el cabell. La quimioteràpia és, en general, el tractament que més s'associa a caiguda del cabell i dependrà del tipus de tractament (més freqüent amb antraciclines, taxans, etopòsid). Algun tractament dirigit també pot causar la caiguda del cabell i canviar la seva constitució (fer-ho més arrissat). L'equip mèdic l'informarà per endavant sobre el risc d'alopècia associat al tractament que es realitzarà. La caiguda del cabell no és immediata després de la teràpia, i sol produir-se a partir de la tercera o quarta setmana des de l'administració de la primera dosi del tractament. Pel que hi ha temps per a obtenir una atenció personalitzada i decidir quina opció estètica és la més afavoridora.

L'alopècia induïda per la quimioteràpia és reversible i torna a créixer a les 3-4 setmanes després de finalitzar l'últim cicle de tractament i és possible que canviïn el color i la textura del cabell.

Per a evitar les nafres a la boca (mucositis) és imprescindible mantenir una bona higiene bucal i raspallar les dents després de cada menjar amb un raspall de cerres suaus. Es recomana complementar la higiene bucal glopejant solució fisiològica, altern amb aigua i bicarbonat (1 got d'aigua + 1 culleradeta de bicarbonat). No utilitzar col·lutoris que continguin alcohol. També es pot glopejar amb infusió de farigola. Si es té pròtesi dental, millor no utilitzar-la si es presenten molèsties. Revisar que no surtin taques blanques a l'interior de la boca, símptoma d'una infecció per càndides. Infecció habitual si s'usen corticoides.

Per a la cura del cabell es recomana utilitzar un xampú suau i evitar els tints que continguin amoníac.

També és molt important durant el tractament la cura de la pell, ja que molts dels tractaments oncològics poden ocasionar toxicitat cutània. És important dutxar-se diàriament amb aigua tèbia, utilitzar un gel de PH fisiològic i mantenir la pell sempre hidratada. Evitar al màxim l'exposició al sol i utilitzar protector solar (UVA/UVB) de protecció SPF 50+. Usar roba folgada, de lli o cotó i evitar fregaments amb joies, cremalleres o cinturons.

Sempre que l'estat general del pacient ho permeti es poden mantenir relacions sexuals. És important recordar que s'han de prendre mesures de protecció per a evitar l'embaràs durant el tractament. Cal tenir en compte que durant el tractament pot haver-hi disfunció sexual o disminució del desig sexual i que és degut a la pròpia malaltia i al tractament. No obstant això, els efectes són reversibles una vegada finalitzat el tractament. Cuidar la imatge corporal és important ja que ajuda a mantenir l'autoestima i la seva percepció d'acceptació pels seus afins.

L'ús de la Viagra® durant el tractament pot estar indicat. Però a causa del gran nombre de fàrmacs utilitzats en oncologia, és imprescindible consultar-ho prèviament amb l'oncòleg per descartar possibles interaccions entre fàrmacs o malalties prèvies que contraindiquen el seu ús.

Durant el tractament, el metge sol·licitarà proves d'imatge (TAC, PET, RMN…) que ajuden a veure els canvis en la grandària del tumor. Aquestes imatges es comparen amb les proves realitzades abans del tractament i ajuden a avaluar com és l'activitat del fàrmac. El metge pot referir-se a remissió completa (desaparició del tumor), remissió parcial (disminució del tumor), progressió (creixement) o estabilitat per a definir l'eficàcia del tractament. El tipus de proves realitzades i la seva freqüència depenen del tipus de tumor i del tractament realitzat.

Les anomenades teràpies alternatives, integratives o complementàries, com en el cas de l'homeopatia, acupuntura, tècniques de relaxació, massatges, reiki… poden tenir un efecte molt beneficiós com a ajuda en el tractament dels símptomes derivats de la malaltia o el tractament. Es recomana per això consultar amb el metge en cas de prendre tractaments orals complementaris, ja que alguns d'ells poden interaccionar amb el tractament antitumoral.

Existeixen estudis i assajos clínics sobre l'ús terapèutic de cannabinoides, en condicions mèdiques específiques, que demostren que el principi actiu de la marihuana té efectes beneficiosos en el control d'efectes secundaris derivats del tractament oncològic (estimulant la gana, antiemètic i analgèsic). Actualment a Espanya l'ús del cànnabis està prohibit pel que els productes a base d'extractes i concentrats no estan regulats.

Després de finalitzar el tractament se segueixen uns controls periòdics amb proves radiològiques que són establertes pel metge segons el tipus de càncer. Aquests controls es complementen amb una visita mèdica i una analítica. D'aquesta manera, es poden detectar de manera precoç possibles reaparicions o reactivacions del tumor, la qual cosa permet realitzar el tractament òptim abans de l'aparició de símptomes i del creixement del tumor.

Davant aquesta situació el seu metge valorarà altres possibilitats terapèutiques existents en funció de la localització del tumor, el tipus de tumor, el tractament previ realitzat i l'estat actual de salut. També és possible que li ofereixin la possibilitat de participar en un assaig clínic. Aquests permeten tenir accés a noves teràpies prometedores que encara no estan disponibles en els centres de salut. El metge l’oferirà l'assaig clínic personalitzat que pugui donar major benefici.

Gràcies al desenvolupament de nous fàrmacs la supervivència dels pacients diagnosticats de càncer de pulmó ha augmentat de manera progressiva. El pronòstic de la malaltia depèn del tipus de càncer i de l'estadi del tumor. En els estadis I, II i III amb malaltia localitzada, el tractament es considera amb finalitat radical. Quan la malaltia no és curable, l'objectiu és controlar-la i cronificar-la, com la hipertensió o la diabetis, i mantenir la qualitat de vida.

Cal recordar que les estadístiques són només estimacions poblacionals i que en molts casos no representen l'evolució de cada individu.

És una avaluació experimental d'un medicament en éssers humans per a avaluar la seva seguretat i eficàcia. Quan es compara un medicament experimental amb un medicament ja aprovat i utilitzat en la pràctica habitual permet conèixer si el fàrmac sota recerca ofereix més beneficis respecte al medicament ja existent. La participació en un assaig clínic és voluntària i pot retirar-se de l'estudi si canvia de parer. Els pacients inclosos en un assaig han de complir unes característiques comunes, per aquest motiu no tots els malalts poden ser inclosos, encara que vulguin participar.