Preguntes freqüents sobre l'Artritis Reumatoide

L'artrosi és un procés caracteritzat inicialment per una pèrdua del cartílag articular que es va aprimant i finalment acaba afectant l'os que forma part de l'articulació (os subcondral). Hi pot haver cert grau d'inflamació a l'artrosi, però és molt menys evident que en l'artritis reumatoide. L'artrosi és molt més freqüent que l'artritis reumatoide i està associada clarament amb l'edat, sent una malaltia bàsicament de persones de més de 45-50 anys. Ocasiona dolor articular que apareix sobretot després de l'ús de l'articulació i sol cedir en repòs (mal de naturalesa mecànica). En l'artritis reumatoide, en canvi, es produeix primer una inflamació sinovial i posteriorment pot afectar el cartílag i l'os subcondral. El tipus d'articulacions afectades, les característiques del dolor, l'evolució clínica i el tractament de l'artritis reumatoide i l'artrosi són molt diferents.

Hi ha un component genètic que incrementa el risc de tenir-la. Els gens més implicats estan dins de l'anomenat sistema major d'histocompatibilitat. Tot i que els familiars d'un pacient amb artritis reumatoide tenen una mica més de risc de tenir la malaltia, no podem dir que sigui una malaltia hereditària, ja que la gran majoria (> 90%) de pacients no tenen familiars de primer grau (pares, germans, fills) afectats.

Sí. L'antecedent d'artritis reumatoide no contraindica l'embaràs. Cal tenir precaució amb alguns tractaments de fons (FAMEs o teràpies dirigides) que s'han de suspendre mesos abans de l'embaràs. Les pacients amb artritis reumatoide solen tenir una bona evolució de la seva malaltia durant els mesos de la gestació. Cal tenir precaució en el postpart perquè pot produir-se una reactivació de la malaltia.

No. Hi ha altres processos crònics com les malalties autoimmunes (lupus, esclerosi sistèmica, entre d'altres), les artritis microcristal·lines (gota, condrocalcinosi) o l'artritis associada a la psoriasi (artritis psoriàsica) que poden produir símptomes articulars similars a l'artritis reumatoide.

Sí, en la gran majoria de casos. A data d'avui els pacients han de mantenir un tractament de fons amb FAME que mantingui el pacient sense inflamació articular i eviti el dany articular. Gairebé sempre la retirada d'aquest tractament provoca una aparició de la malaltia. Si bé és cert que un petit percentatge de pacients aconsegueix controlar la seva malaltia amb petites dosis dels FAMEs.

Les teràpies biològiques tenen una seguretat acceptable i són molt efectius, però no aconsegueixen la curació de la malaltia, de manera que no poden retirar-se i, en general, s'han de mantenir de forma crònica. Un cop aconseguit el control de l'activitat de la malaltia (remissió) es poden, de vegades, reduir o espaiar les dosis dels fàrmacs biològics. En un percentatge petit de pacients es pot suspendre mantenint algun tractament amb FAME.

Els medicaments derivats de la cortisona (generalment prednisona o prednisolona) poden ser útils en fases d'empitjorament de l'artritis o certes complicacions. A les fases inicials de la malaltia s'utilitzen amb teràpia pont a l'espera que els FAMEs facin el seu efecte amb l'objecte de retirar-los quan s'aconsegueix la remissió, ja que tenen efectes adversos rellevants (sobrepès, osteoporosi, infeccions, diabetis ...). No obstant això, alguns pacients segueixen rebent-los durant períodes prolongats. A dosis baixes no s'observen efectes secundaris importants i són efectius.

En pacients amb artritis reumatoide es recomanen els esquemes generals de prevenció d'infeccions com la vacuna de la grip estacional i el pneumococ. En cas de requerir vacunes vives atenuades ha de consultar al seu reumatòleg, ja que la gran majoria de medicaments contraindiquen el seu ús i s'haurien de suspendre mentre s'actualitza l'esquema de vacunació.

El control de la malaltia requereix una exploració física, un seguiment per reumatologia i infermeria i una anàlisi periòdic que no només monitora possibles efectes adversos dels fàrmacs, sinó també l'activitat de la malaltia.

Sí, entre un 10 a un 25% dels pacients no presenten els anticossos típics d'artritis reumatoide (FR i Anti CCP), però presenten símptomes i signes suggestius de la malaltia i són el que coneixem com artritis seronegatives. El tractament sol ser similar, tot i que l'evolució habitualment és millor que els pacients que presenten els anticossos positius.

En algunes ocasions, les infiltracions amb glucocorticoides intraarticulars són molt útils per al tractament de brots en una sola articulació i eviten realitzar canvis en el tractament de fons. Si es fan amb les mesures d'asèpsia generals i per personal entrenat no solen tenir complicacions.

L'artritis reumatoide és una malaltia incurable en el sentit estricte, però té avui dia un tractament molt efectiu, per tant, és perfectament tractable. Perquè aquesta eficàcia sigui màxima és molt important el diagnòstic precoç i iniciar el tractament el més aviat possible, abans que s'hagi produït la destrucció articular, que és irreversible.

L'artritis reumatoide és una malaltia crònica amb un curs persistent i episodis d'empitjorament dels símptomes de l'artritis. Si no es controla la malaltia, el pacient pot acabar desenvolupant diferents graus de deformitat articular i discapacitat. Alguns pacients han d'abandonar o canviar la seva activitat laboral. Per tant, l'artritis reumatoide s'ha de considerar com una malaltia greu, tot i que cal dir que no hi ha dos pacients iguals. No obstant això, el pronòstic està canviant en aquestes últimes dècades aconseguint que la majoria dels pacients tinguin una bona qualitat de vida i puguin fer una vida normal. Això ha estat gràcies a l'aplicació de les estratègies de tractament actuals que inclouen un control estricte de la malaltia, objectius ambiciosos (remissió), un diagnòstic i tractament precoç i l'ús adequat de les noves teràpies antireumàtiques, que són molt efectives.