Una de les complicacions més comunes de la cirurgia de pròtesi de maluc és la infecció. La seva principal causa és la presència de zones d'os necròtic, és a dir, zones on s'ha produït la mort cel·lular, i en les que el teixit ja no es pot recuperar. Per aquest motiu, durant una cirurgia de recanvi de pròtesi de maluc, s'ha de retirar sempre tot aquell teixit no viable. No obstant això, la identificació de el teixit necròtic és complicada. Establir quins són els límits de la zona que s'elimina depèn amb freqüència del criteri subjectiu del cirurgià.
En aquest estudi, realitzat pel Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, es van fer servir tetraciclines, un tipus d'antibiòtic, per delimitar amb més precisió quines zones òssies han de retirar-se. Es va fer servir aquest antibiòtic perquè té una característica especialment útil: és fluorescent quan s'irradia amb llum ultraviolada. A més, les tetraciclines es dipositen en el calci de l'os sa, de manera que permeten diferenciar les zones on ja s'ha produït una necrosi de les que no.
Aquesta tècnica es fa servir en altres àmbits com la cirurgia maxil·lofacial o la traumatologia, però de moment no s'havia fet servir en cirurgia protèsica. Per comprovar si aquesta tècnica és efectiva en aquests casos, s'ha fet un estudi preliminar en tres pacients amb infeccions cròniques i greus de pròtesi de maluc, sota tractament amb tetraciclines. Durant l'operació de recanvi de pròtesi es va irradiar la zona amb llum ultraviolada perquè aparegués la fluorescència òssia i, així, definir amb més precisió quines zones del fèmur havien de ser retirades.
En els tres pacients, l'os retirat es va sotmetre a estudis anatomopatològics i es va comprovar la presència de signes d'infecció òssia en les zones retirades. Cap dels tres pacients ha presentat recurrència de la infecció un any després de la intervenció. Aquest resultat suggereix que es van poder retirar de forma precisa i efectiva totes aquelles parts de l'os que presentaven infecció o necrosi.
La conclusió de l'estudi va ser que la utilització de la fluorescència òssia després de realitzar el marcatge amb tetraciclines va resultar una eina útil per detectar la presència d'os no viable. Per tant, aquesta tècnica hauria de ser posada a prova en estudis més amplis per saber si es podria generalitzar la seva aplicació en les operacions de pròtesis de maluc.
Autor: Dr. Ernesto Muñoz, Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona
