Tot i que en els últims anys s'ha aconseguit un notable avanç en diverses àrees de la psiquiatria clínica i la recerca, els trastorns bipolars continuen sent una de les condicions en les quals com més es descobreix -i s'ha descobert molt-, més evident es fa que encara hi ha molt per descobrir.
Ara un equip del Cínic-IDIBAPS, liderat per Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic Barcelona i del grup Trastorns bipolars i depressius de l'IDIBAPS, membres de la Universitat de Barcelona i de l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), ha publicat una revisió dels aspectes més crítics del trastorn bipolar a la revista The Lancet Regional Health Europe. Aquesta revisió ofereix una actualització completa, examinant la presentació clínica, el diagnòstic precoç, la patogènesi, les estratègies terapèutiques i les perspectives futures per orientar els diferents professionals en l'abordatge d'aquests reptes.
Reptes per a un diagnòstic precoç
Els trastorns bipolars estan causats per factors genètics, neurobiològics i ambientals complexos, i amb freqüència van acompanyats de comorbiditats psiquiàtriques i mèdiques, la qual cosa dificulta el diagnòstic i el tractament. A més, sovint els símptomes coincideixen amb la depressió unipolar, el que complica i endarrereix encara més el diagnòstic.
En aquesta revisió publicada aquesta mateixa setmana, els autors destaquen la importància de realitzar un diagnòstic precoç de la malaltia per poder abordar-la més eficaçment.
Per dur a terme el diagnòstic precoç cal tenir en compte que, tot i que els primers episodis poden aparèixer a qualsevol edat, gairebé la meitat dels casos (un 45%) s'inicien en edats primerenques, de mitjana als 17 anys. També, s'ha de tenir en compte que la prevalença ha augmentat en els últims anys gràcies a una major consciència diagnostica i a l'increment de l'esperança de vida de la població, i s'espera que continuï augmentant.
Així mateix, el nombre de casos diagnosticats varia molt en funció de la regió o país. Aquestes disparitats poden estar influenciades per diversos factors més enllà del nivell econòmic, com ara els factors de risc, les diferències culturals, l'estigma de la malaltia, l'accés divers als serveis de salut mental i la qualitat de les dades reportades.
La variabilitat d'estratègies de tractament arreu del món dificulta la gestió eficaç del trastorn bipolar
Els tractaments farmacològics habituals solen incloure estabilitzadors de l'estat d'ànim, antipsicòtics i l'ús selectiu d'antidepressius, i es recomana que es complementin amb intervencions psicosocials com la teràpia cognitiu-conductual i la psicoeducació, que són vitals per a la prevenció de recaigudes.
Tot i els avanços recents existeix una gran variabilitat en les estratègies de tractament del trastorn bipolar arreu del món. Segons els autors d'aquest estudi, aquestes diferències són degudes a la variabilitat existent entre les diverses guies clíniques, les discrepàncies en l'aprovació de fàrmacs de la agència europea (EMA) i americana (FDA), les desigualtats en l'accés a serveis de salut, o la falta de biomarcadors fiables. Tot això impedeix que es pugui dur a terme una gestió eficaç i equitativa d'aquests trastorns.
Per altra banda, l'article aposta per la integració de la psiquiatria de precisió i la intel·ligència artificial, ja que podrien transformar radicalment la gestió d'aquests trastorns en un futur pròxim, millorant l'eficàcia dels tractaments i adaptant-los a les necessitats específiques de cada pacient.
"Els trastorns bipolars continuen sent malalties mentals greus que, tot i els avenços en la comprensió dels seus mecanismes i la millora dels resultats per als pacients, encara necessiten una atenció prioritària. Així, és necessari un accés més ampli a serveis de salut especialitzats, la detecció precoç i la implementació d'una pràctica clínica basada en l'evidència". Vincenzo Oliva, investigador predoctoral de l'IDIBAPS i primer autor de l'article.
