El colesterol LDL, conegut com a colesterol “dolent", és un dels principals factors de risc per desenvolupar malalties cardiovasculars. En pacients amb antecedents, com un infart de cor, la reducció d'aquest tipus de colesterol amb tractament intensiu amb fàrmacs és fonamental per prevenir l’aparició de nous episodis cardiovasculars i reduir la mortalitat.
Un estudi del CLÍNIC-IDIBAPS i el Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) ha analitzat les dades de gairebé 2.000 pacients que havien patit un infart, han revisat els seus nivells de colesterol LDL i els medicaments prescrits per reduir-lo. Els resultats mostren que només un terç dels pacients aconsegueix controlar el colesterol als nivell que recomanen les guies mèdiques. A més, s’observa que les dones i les persones de més edat solen rebre tractaments menys intensius que els porten a controlar pitjor els nivells de colesterol.
Segons Luis González de Paz, del CAPSBE i del grup de Recerca Transversal en Atenció Primària de l’IDIBAPS, i un dels investigadors de l’estudi, són resultats que indiquen que cal posar especial atenció a les desigualtats de gènere i edat, en especial als que ja tenen antecedents cardiovasculars i que requereixen un seguiment i tractament més intensiu.
La dificultat de baixar els nivells de colesterol
Les dades publicades a la revista British Journal of General Practice Open revelen que només el 35% dels pacients estudiats arriben a nivells inferiors a 70 mg/dl de colesterol LDL, nivells recomanats en guies clíniques antigues, i tan sols un 12% aconsegueix reduir-lo fins als 55 mg/dl, el nivell recomanat actualment per a aquests pacients d’alt risc.
Per reduir el colesterol “dolent”, les guies aconsellen modificar els hàbits de vida (com deixar de fumar, augmentar l'activitat física i millorar la dieta) i, en molts casos, recomanen iniciar un tractament amb estatines d'alta intensitat, que permeten disminuir el colesterol amb eficàcia.
"Tot i que existeixen protocols clars sobre el tractament intensiu del colesterol, hem observat que la majoria dels pacients utilitzaven fàrmacs a dosis baixes -comenta la Dra. Núria Sánchez-Ruano, metgessa de família del CAPSBE i investigadora de l’estudi-. Això ens indica que tot i tenir a l’abast la prescripció, no l’estem utilitzant, i que encara tenim molt camí per millorar aquests resultats”.
El biaix de gènere en el tractament
Pel que fa a les diferències de gènere, l'estudi mostra que a les dones tenen un 10% menys de probabilitat de rebre un tractament intensiu d’estatines en comparació amb els homes, fins i tot en els casos en els que elles presenten nivells més alts de colesterol.
"Aquest resultat podria ser el reflex d'un estereotip que vincula les malalties cardiovasculars només amb els homes, tot oblidant que les dones també les pateixen. A més, la tradició d’una medicina enfocada des d’una perspectiva masculina podria estar perpetuant aquestes desigualtats en el tractament", explica González de Paz.
L’edadisme a l'atenció sanitària
Els resultats evidencien una desigualtat basada en l'edat: els pacients de més edat reben tractaments menys intensius que els joves. Així, als 34 anys la probabilitat de rebre un tractament de molt alta intensitat és del 50%, mentre que als 65 anys es redueix al 21%.
"Això podria estar relacionat amb la percepció que els tractaments intensius són menys adequats per a la gent gran, tot i que les guies clíniques recomanen administrar-los sempre que no hi hagi contraindicacions”, explica Sánchez-Ruano. Aquestes desigualtats posen en evidència un problema més ampli que s’agreuja amb l’envelliment de la població: l’edadisme, la percepció errònia que fa que es consideri que les persones grans són menys aptes per a certs tractaments.
