Un estudi liderat per la Universitat de Yale (EUA) i publicat al New England Journal of Medicine (NEJM) va avaluar el fàrmac tirzepatide per tractar l’obesitat. L’estudi en fase 3 desenvolupat en 9 països diferents va incloure 2.539 adults que van rebre dosis de tirzepatide subcutànies de 5mg, 10mg i 15mg un cop per setmana durant un any i mig. Els participants en l’estudi van experimentar reduccions de pes de 19,5% i 20,9% amb les dosis més elevades del fàrmac, i els efectes secundaris que es van registrar van ser lleus i transitoris, entre ells, nàusees i diarrea.
L’obesitat és una de les malalties cròniques més prevalents, que afecta aspectes biològics, psicològics i socials de la vida d’una persona. Més de 650 milions d’adults a tot el món hi conviuen. L’excés d’adipositat i les seves nombroses complicacions, incloses les malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2 i el càncer, esdevenen els principals factors de morbiditat i mortalitat global i tenen un impacte negatiu sobre els sistemes sanitaris.
“L’obesitat és una malaltia molt complexa. Els mecanismes d’adaptació de l’organisme als canvis d’estil de vida contribueixen a que no s’obtinguin els resultats esperats, perquè és la pròpia malaltia que ho impedeix”, explica Lilliam Flores, endocrinòloga de l’Hospital Clínic.
Tot i que les agències regulatòries dels EUA i d’Europa (FDA i EMA) van aprovar la tirzepatide per tractar la diabetis, l’estudi publicat al NEJM ha observat la seva eficàcia per tractar l’obesitat. El fàrmac està format per dos pèptids que combinats tenen una major eficàcia en la reducció del pes: un d’ells redueix la sensació de gana i, l’altre, regula el balanç d’energia i l’acumulació de greix al cos.
Aquest fàrmac ha demostrat reduir el pes en un 21% en persones amb obesitat, que equival a perdre uns 21 kg en una persona amb un pes de mitjana de 100 kg. Els resultats d’aquest estudi demostren que aquest medicament podria ser una alternativa a la cirurgia bariàtrica, i a més no té perquè ser un tractament crònic sinó que es podria administrar fins a estabilitzar el pes. Per ara, a Espanya aquest medicament no serà cobert per la sanitat pública perquè l’obesitat no es considerada una malaltia crònica. Tot i això, l’estat sí que cobreix la cirurgia bariàtrica a la que es recorre quan els altres tractaments no funcionen.
La majoria dels participants en l’estudi tenien un Índex de Massa Corporal (IMC) de 30 kg/m2 o superior. L’ IMC és un valor que es calcula dividint els quilograms de pes de la persona pel quadrat de l'estatura en metres i les principals classificacions en adults són: baix pes (IMC de menys de 18,5), pes normal (IMC entre 18,5-24,9), sobrepès (IMC entre 25-29,9) i obesitat (30 o més). En aquest estudi hi van participar adults amb almenys una complicació relacionada amb l’obesitat com la hipertensió, la dislipèmia (alteracions en la quantitat de lípids en la sang), l’apnea obstructiva del son, alguna malaltia cardiovascular, o haver seguit més d’una dieta per perdre pes sense resultats satisfactoris.
L’obesitat és una de les malalties cròniques més prevalents, que afecta aspectes biològics, psicològics i socials de la vida d’una persona. Més de 650 milions d’adults a tot el món hi conviuen. L’excés d’adipositat i les seves nombroses complicacions incloses les malalties cardiovasculars i la diabetis tipus 2 imposen també a les administracions una càrrega econòmica considerable i esdevenen els principals factors que de morbiditat i mortalitat global.
El tractament de l’obesitat sempre ha tingut un enfoc basat en canvis en l’estil de vida, aplicats a la dieta i l’exercici físic. “L’obesitat es produeix per un desequilibri entre el balanç energètic, ja que es consumeixen més calories de les que es cremen, però aquesta malaltia és molt més complexa que aquesta simple equació, i hi intervenen múltiples factors en la seva aparició y en el seu manteniment”, explica Alba Andreu, nutricionista de l’Hospital Clínic.
Els participants de l’estudi van rebre sessions periòdiques d'assessorament sobre el seu estil de vida, impartides per un dietista o un professional de la salut qualificat, amb la finalitat d’ajudar als participants a adoptar hàbits alimentaris saludables i equilibrats, amb un dèficit de 500 calories per dia, i almenys 150 minuts d’activitat física a la setmana.
Informació documentada per: Dra. Lilliam Flores, endocrinòloga del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic i membre del grup d’investigació traslacional en diabetis, lípids i obesitat de l’IDIBAPS.
