L’obesitat és un problema emergent de salut global i un important factor de risc per desenvolupar altres malalties com la diabetis tipus 2. Sembla que desequilibris en la microbiota i la disminució de certs bacteris intestinals podrien actuar d’una manera determinant en l’obesitat. Estudis recents han investigat el paper de certs probiòtics pel tractament de l’obesitat i la diabetis.
L’estudi desenvolupat per l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) a Tarragona, i publicat al 2022 a la revista Microbiome ha observat l’eficàcia d’un probiòtic per tractar l’obesitat i la diabetis tipus 2. L’administració del bacteri Odoribacter laneus en ratolins obesos reduïa els nivells de succinat circulant en sang. El succinat és un metabòlit generat per cèl·lules de l’organisme i per bacteris de la microbiota intestinal, que es troba elevat en pacients amb obesitat i diabetis, i propicia una desregulació metabòlica i un estat inflamatori. Conseqüentment, el bacteri O. Laneus millorava el control de la glucosa i la inflamació. Una altra part de l’estudi va consistir en analitzar els nivells de succinat en 25 pacients amb obesitat greu, evidenciant una clara associació entre la funcionalitat de la microbiota intestinal, els nivells de succinat i el perfil metabòlic dels pacients. Aquesta investigació suggereix la possibilitat d’utilitzar O. laneus com a probiòtic per controlar la glucosa i l’estat inflamatori en l’obesitat.
Un altre estudi, també publicat recentment a Nature Communications i desenvolupat pels Instituts Nacionals d’Innovació Biomèdica, Salut i Nutrició (NIBIOHN) del Japó, va estudiar en 217 pacients quins efectes beneficiosos té el bacteri intestinal Blautia wexlerae, trobat en major proporció en japonesos respecte a ciutadans d’altres països. Es va observar que l’obesitat i la diabetis tipus 2 estaven associades a una menor quantitat de B. wexlerae. Després es va administrar oralment aquest bacteri a ratolins i es va comprovar que induïa canvis metabòlics i tenia efectes antiinflamatoris que disminuïen tant l'obesitat causada per una dieta rica en greixos com la diabetis tipus 2. Van concloure que B. wexlerae té propietats antiinflamatòries i l’habilitat de modificar el metabolisme dels lípids, de manera que podria utilitzar-se com a probiòtic d’us preventiu i terapèutic en desordres metabòlics.
També a un altre estudi pilot publicat a Nature i desenvolupat per la Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica, a 32 pacients amb obesitat i resistència a la insulina se’ls va suplementar oralment amb el bacteri Akkermansia muciniphila durant tres mesos i es va observar que millorava la sensibilitat a la insulina, es reduïa el colesterol total i també disminuïa lleugerament el pes.
Així doncs, ja disposem d’estudis que han comprovat els efectes beneficiosos dels probiòtics, però encara en falten d’altres que investiguin en profunditat el paper de la microbiota intestinal en el sistema immunitari i en el desenvolupament de malalties, i els efectes de la seva modificació per tal de prevenir-les o tractar-les.
Informació documentada per:
Dra. Andrea Aira Gómez, microbiòloga i investigadora postdoctoral del Servei de Microbiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
