Recentment, un estudi ha demostrat que el virus d'Epstein-Barr (VEB), que causa la mononucleosi entre d'altres malalties, té un paper clau en el desenvolupament de l'esclerosi múltiple. S'ha vist que el risc de tenir esclerosi múltiple augmenta considerablement en persones que han tingut una infecció per VEB. No obstant això, el fet d'haver passat una infecció per aquest virus no és suficient perquè es desenvolupi la malaltia, ja que hi ha estudis que mostren que fins al 95% de la població general ha tingut la infecció per VEB i només una petita part desenvolupa una esclerosi múltiple. Es desconeix el possible mecanisme implicat en aquesta relació, i si tenen un vincle causal.
El virus Epstein-Barr es coneix principalment per ser el causant de la mononucleosi, que afecta sobretot a adolescents. Però aquest virus és molt comú i té 2 pics de màxima incidència durant la vida, el primer als 3-4 anys i el segon als 15-16 anys. Quan la infecció per Epstein-Barr s’agafa durant la infància la probabilitat de tenir mononucleosi és molt baixa, en canvi, a l’adolescència és molt més alta. D’aquesta manera, moltíssimes persones s’infecten amb el virus Epstein-Barr durant la seva vida, sense ser-ne conscients i sense haver passat la mononucleosi.
Investigadors de la Universitat de Harvard han estudiat la relació entre la infecció pel virus Epstein-Barr i el desenvolupament de l’esclerosi múltiple. Per fer-ho, es va analitzar una mostra de més de 10 milions de persones que s’havien allistat a l’exèrcit dels Estats Units. Aprofitant les mostres de sang que es van extreure en aquell moment, i que es van repetir cada dos anys, els investigadores van analitzar si els militars havien estat en contacte amb el virus a través d’un anàlisi serològic, independentment de si havien manifestat o no la malaltia.
De tots els participants, van trobar 801 persones que havien desenvolupat una Esclerosi Múltiple durant el servei militar i, d’aquests, un 96% ja eren positius per virus Epstein-Barr en al moment d’allistar-se. Dels 35 casos que eren negatius per VEB a l’inici, 34, van esdevenir positius abans de desenvolupar l’esclerosi múltiple i només un dels casos va romandre negatiu tot i tenir la malaltia.
Es va estudiar també un grup de persones de la mateixa mostra però sense esclerosi múltiple, que s’anomena grup control. En aquest grup de 1566 persones, es va trobar que més de la meitat també havien passat el virus Epstein-Barr però, en canvi, no havien arribat a desenvolupar Esclerosi Múltiple.
La conclusió que es va extreure d’aquest estudi va ser que el virus Epstein-Barr és un factor necessari però no suficient per a desenvolupar esclerosi múltiple. La prova és que la meitat del grup de persones sense esclerosi múltiple també havien passat la infecció pel virus però no havien desenvolupat la malaltia. Per tant, la investigació demostra una associació important entre aquests dos factors però no una relació de causalitat. És a dir, haver-se infectat del virus Epstein-Barr no té com a conseqüència el desenvolupament d´esclerosi múltiple, i hi ha molts altres factors que intervenen, per exemple, un terreny genètic predisposant, el tabaquisme, o tenir la vitamina D baixa.
Es calcula que el virus Epstein-Barr infecta gairebé un 95% de la població en algun moment de la seva vida. Per aquest motiu, és encara més important no alarmar ni treure conclusions precipitades dels estudis. En aquest cas, només una petita proporció de les persones que hagin passat el virus Epstein-Barr tenen un risc de desenvolupar esclerosi múltiple, i nomes en el cas de que compleixen amb molts altres factors no del tot ben coneguts. Són necessaris més estudis que puguin confirmar relacions causals entre els diferents factors de risc i el desenvolupament de les malalties.
Informació documentada per: Dr. Albert Saiz i Dra. Yolanda Blanco, Servei de Neurologia, Unitat de Neuroimmunologia-Esclerosi múltiple, Hospital Clínic de Barcelona.
