Poden les vacunes d’ARNm ser un tractament per al càncer?

Una de les principals revolucions en el tractament del càncer ha estat poder establir decisions terapèutiques de forma personalitzada, tenint en compte les característiques moleculars de cada tumor. El càncer és una malaltia heterogènia, hi ha moltes diferències tant entre tumors diferents com dins el mateix tipus de tumor. Aquest fet pot dificultar el seu tractament, és per això que calen projectes d’investigació i noves opcions terapèutiques. 

A principis d’abril, una declaració del Dr. Paul Burton, director mèdic de l’empresa biotecnològica Moderna, esmentava que esperava oferir noves vacunes contra el càncer al 2030. Això va generar certa expectativa tant en el món sanitari com en la societat. Aquesta declaració estava en línia amb les dades de l’estudi KEYNOTE-942 presentades pel Dr Jeffrey S. Weber a l´últim congrés de l’associació americana per la recerca del càncer, celebrat a Orlando. Es tracta del primer estudi aleatoritzat amb pembrolizumab (anti-PD1) +/- mRNA-4157. Es tracta d’una vacuna d’ARN missatger (ARNm), com a tractament complementari a una cirurgia en el melanoma d’alt risc.

Aquestes vacunes utilitzen ARNm, un tipus de material genètic que, en aquest cas, porta la informació per a fabricar molècules específiques de tumors, també anomenades neoantígens. La seva producció és complexa ja que és necessari disposar d’una mostra de tumor i de sang, seqüenciar aquestes mostres, comparar-les mitjançant anàlisis bioinformàtics i finalment seleccionar els neoantígens per produir la vacuna. 

A l’estudi KEYNOTE-942 es van incloure 157 pacients (50 en la branca de pembrolizumab en monoteràpia i 107 en la branca de combinació). La combinació va mostrar un augment de la supervivència lliure de recaiguda, comparat amb l’estàndard de tractament, sense incrementar-ne la toxicitat. A més a més, es va calcular una reducció del risc de recurrència o mort del 44%. Tenint en compte els resultats, la vacuna mRNA-4157 en combinació amb pembrolizumab ha rebut la designació de teràpia innovadora per part de l’agència reguladora americana, FDA (Food and Drug Administration) al febrer d’aquest any i la designació PRIME (priority medicines) per part de l’agència reguladora europea, EMA (European Medicines Agency) aquest abril. Aquestes designacions han estat dissenyades per accelerar el desenvolupament de fàrmacs o productes destinats a tractar malalties greus i que les dades preclíniques han demostrat millores substancials respecte el tractament disponible.

D'altra banda, aquest mes de maig s’ha publicat a la revista Nature els resultats d’un assaig clínic fase 1 amb una vacuna ARNm (autogene cevumeran) en combinació amb immunoteràpia (atezolizumab anti-PD-L1) i quimioteràpia (mFOLFIRINOX) com a tractament complementari a una cirurgia de càncer de pàncrees. Aquest estudi ha mostrat que la combinació indueix l’activitat de les cèl·lules immunitàries T, la qual pot correlacionar amb un augment de la supervivència. Una altra dada rellevant és que en el grup de pacients que han rebut la combinació de tractaments, l’estàndard i el nou tractament amb ARNm, hi ha una major expressió de marcadors tumorals associats a una major supervivència. 

Els resultats d’ambdós estudis són prometedors però cal ser prudents. Tot i que els resultats de l’estudi KEYNOTE-942 són positius, cal tenir en compte que els càlculs estadístics no són del tot robustos. Per tant, assajos addicionals amb altres tipus de tumors, o el fase 3 amb mRNA-4157 que es posarà en marxa properament, haurien d'ajudar a consolidar aquest resultats inicials. A més, podria ser interessant incloure dades moleculars i el perfil immunitari del tumor, així com avaluar la seva implicació en la resposta. 

NOTÍCIA ESCRITA PER:

ARTICLES DE REFERÈNCIA 

Harnessing the Immune System in the clínic; April 16th 2023; AACR annual Meeting 2023; Orlando. 

Rojas LA, Sethna Z, Soares KC, et al. Personalized RNA neoantigen vaccines stimulate T cells in pancreatic cancer. Nature. 2023;1-7. doi:10.1038/s41586-023-06063-y