L’artrosi és una malaltia que afecta a les articulacions dificultant la mobilitat, que provoca dolor articular i rigidesa. Es produeix pel desgast del cartílag que recobreix les articulacions, primer es torna fràgil i trencadís, després s'aprima i, finalment, desapareix. Les partícules del cartílag que es van degradant provoquen inflamació i dolor. A més, l’os augmenta la seva densitat, amplia la seva base de sustentació i creix pels extrems. La prova diagnòstica és la radiografia, on s’observa que l’espai articular està més reduït i no es veu cartílag. Les principal causes són:
- Envelliment: als 75 anys el 80% de la població té algun signe d’artrosi.
- Obesitat: hi ha més sobrecàrrega de les articulacions, sobretot de genoll i maluc.
- Ús excessiu de l’articulació: per exemple els professionals de futbol que pateixen d’artrosi de genoll.
- Genètica: per exemple, les persones amb genolls en cèrcol o en parèntesi tenen més possibilitats de desenvolupar una artrosi de genoll, pel repartiment anòmal de la càrrega sobre l'articulació.
- Altres malalties: l’artritis pot danyar el cartílag i produir una artrosi.
L’exercici físic és la base del tractament no farmacològic de l’artrosi. Es recomana realitzar-lo durant 30 minuts, 5 cops per setmana. Els exercicis d’enfortiment de músculs protegeixen les articulacions, per exemple, enfortir els quàdriceps i la musculatura isquiotibial protegeix els genolls. També forma part del tractament seguir les pautes d’exercicis dirigits pel fisioterapeuta, realitzar exercicis específics per a cada articulació afectada, i aplicar fred o calor a la zona del dolor.
Els pacients amb artrosi han de tenir en compte:
- Evitar mantenir la mateixa postura molt de temps.
- No agafar pesos excessius.
- Dormir en un llit pla i no seure en butaques o sofàs enfonsats.
- No caminar per terrenys irregulars.
- Fer servir l’ascensor enlloc de les escales.
- Portar sabates de sola gruixuda o plantilles.
- Ajudar-se de bastó si cal i no forçar les articulacions.
El tractament farmacològic es basa en analgèsics com el paracetamol, antiinflamatoris com l’ibuprofè, condroprotectors (substàncies que poden ajudar a disminuir el dolor) o es realitzen infiltracions. En la majoria de casos s'infiltren glucocorticoides, derivats de la cortisona, i més recentment s'està utilitzant també l'àcid hialurònic. Les infiltracions s’han de realitzar de manera puntual, i en artrosis molt avançades ja no és una opció viable, de forma que s’ha de recórrer a la cirurgia.
La cirurgia per a la col·locació d’una pròtesi, normalment es realitza a les zones de maluc i genoll, però ara també se’n posen al turmell, a l’espatlla o al canell. Aquestes pròtesis compostes per un element metàl·lic i un altre de plàstic solen durar entre 15 i 20 anys, passat aquest temps s’han de canviar. Els pacients amb artrosi que porten una pròtesi poden portar una vida normal i fins i tot recuperen activitats que abans no podien realitzar. Cada vegada les cirurgies són menys invasives i requereixen menys temps de recuperació.
La investigació va encaminada al desenvolupament de teràpies amb cèl·lules mare o altres substàncies com el plasma ric en plaquetes amb la idea de rejovenir l’articulació i frenar l’evolució de la malaltia.
