Un dels principals riscos associats a la infecció pel nou coronavirus (COVID-19) són les complicacions trombòtiques o de circulació que poden aparèixer, tant al sistema arterial com al sistema venós, sobretot en els malalts greus. Es creu que aquest efecte es deu a la desmesurada resposta del sistema immunitari en la lluita contra el virus, que genera substàncies coagulants com, per exemple, el fibrinogen. Aquesta molècula arriba a estar en concentracions fins a 2 o 3 vegades per sobre del seu nivell normal, induint a la formació de coàguls al superar els mecanismes anticoagulants naturals.
La incidència de les trombosis en pacients que han tingut COVID-19 no se sap de manera concreta, tot i que hi ha estudis que consideren que pot afectar fins a un 49% dels pacients infectats, especialment a aquells malalts crítics o amb una presentació més greu de la malaltia.
Altres factors de risc per a l’aparició de coàguls són el sedentarisme, l’edat superior als 70 anys, el sobrepès, els antecedents de malaltia oncològica, o la trombofília (predisposició genètica a tenir problemes trombòtics).
Les complicacions derivades d’aquestes trombosis són diverses, tot i que moltes poden ser greus, fet que augmentaria el risc de mortalitat associat a la COVID-19.
La forma més freqüent de presentació d’aquests problemes és en forma de trombosi venosa profunda, o bé de tromboembolisme pulmonar. En el primer apareix un coàgul en les venes més grans de les extremitats, mentre que en el segon, el coàgul es troba en les venes pulmonars. D’entre aquests dos, el tromboembolisme pulmonar és la complicació més greu, ja que s’impedeix el pas de la sang al pulmó per a la seva correcta oxigenació. A més, acostuma a agreujar els problemes respiratoris provocats pel coronavirus, que ataca especialment el teixit pulmonar.
L’aparició de coàguls en el sistema arterial és menys freqüent degut a les seves característiques: la sang circula a major velocitat i pressió, de manera que és més difícil que arribi a coagular. Tot i que s’han descrit pocs casos de coàguls arterials post COVID-19, aquests acostumen a ser greus provocant risc d’infart de miocardi, ictus o isquèmia intestinal.
També s’han vist casos greus d’isquèmia aguda (falta sobtada d’irrigació) a les extremitats, que han requerit, fins i tot, i intervenció quirúrgica. És el cas dels pacients descrits en un article recentment publicat pel grup de Cirurgia Vascular de l’Institut Clínic Cardiovascular a la revista Journal of Vascular Surgery.
Respecte al tractament i la prevenció d’aquestes complicacions, és important tenir en compte que la majoria apareixen en pacients hospitalitzats o crítics. Per tant, avui dia no es recomana un tractament farmacològic específic a la majoria dels pacients afectats per la COVID-19 que presenten pocs símptomes o lleus i que passen la malaltia a casa. Tot i així, es considera útil mantenir la major mobilitat possible en cas d’aïllament i evitar un sedentarisme excessiu durant molt de temps.
Respecte els pacients hospitalitzats, els protocols actuals de tractament recomanen l’administració preventiva de fàrmacs anticoagulants com les heparines de baix pes molecular. Aquests fàrmacs s’administren durant tot l’ingrés, valorant de manera individual la necessitat de continuar aquest tractament a l’alta, tot i que no sol ser necessari.
Per últim, és important destacar que la millor prevenció per a qualsevol d’aquestes potencials complicacions associades a la COVID-19 és mantenir un estil de vida saludable a través del la realització d’activitat física moderada, controlar el sobrepès, no fumar i mantenir sota control els factors de risc cardiovasculars (principalment hipertensió, diabetis i hipercolesterolèmia).
Autor: Dr. Xavier Yugueros, Servei de Cirurgia Cardiovascular, Institut Clínic Cardiovascular.
