Existeixen una gran varietat d'eines per a detectar el trastorn bipolar a les fases més primerenques de la malaltia on apareixen els primers signes i símptomes (fase prodròmica). No obstant això, l'entrevista és una de les eines més utilitzades i la que és capaç de detectar millor aquests primers símptomes, tant a l'inici de la malaltia com en possibles recaigudes. Això és el que ha conclòs un estudi liderat per professionals de l'hospital Clínic, que ha revisat tots els estudis relacionats amb eines de diagnòstic precoç del trastorn bipolar realitzats fins ara.
A més de revisar quines eines són les més utilitzades, tant al diagnòstic inicial com a la detecció de possibles recaigudes, també es van avaluar els seus resultats a poblacions concretes de pacients, com en adults o adolescents. D'aquesta manera, els professionals sanitaris sabran quines eines validades són les que millor s'adapten a un determinat grup de pacients per a la detecció precoç d'aquest trastorn.
Alguns dels avantatges de l'entrevista, com a eina de detecció precoç, és que el professional pot adaptar-la al pacient que té davant, s'obté una resposta al moment i es pot observar el llenguatge no verbal. També li permet discernir canvis en el comportament del pacient que poden ser els primers símptomes del desenvolupament del trastorn. Per contra, l'entrevista és més costosa que els qüestionaris, ja que requereix una formació prèvia i més temps de dedicació per part del professional. Altres eines com tests o llistes de verificació són més senzilles d'administrar, però són més complicades d'adaptar a diferents grups de pacients.
La detecció i la intervenció precoç són claus en el trastorn bipolar
El trastorn bipolar afecta gairebé al 4% de la població mundial. El diagnòstic precoç i una intervenció primerenca són claus per a millorar l'evolució de la malaltia. Tot i així, existeix una demora de gairebé 10 anys des dels primers símptomes fins a l'inici del tractament.
Aquest retard en el diagnòstic provoca un increment en el nombre d'hospitalitzacions i el risc de suïcidi. A més, el diagnòstic precoç és important no només a l'inici de la malaltia sinó també en la detecció de possibles recaigudes.
Per aquests motius, és necessari avaluar periòdicament els mètodes de diagnòstic disponibles i que millor s'adaptin a cada pacient. Estudis com aquest són una bona eina per a què els professionals sanitaris puguin prendre les millors decisions i així afavorir la detecció d'aquest trastorn i millorar l'evolució de la malaltia.
ARTÍCLE DE REFERÈNCIA:
Detection of bipolar disorder in the prodromal phase: A systematic review of assessment instruments.
Laura Álvarez-Cadenas, Paula García-Vázquez, Berta Ezquerra, Bryan J. Stiles, Guillermo Lahera, Nelson Andrade-González, Eduard Vieta. Journal of Affective Disorders 325 (2023) 399–412. doi: 10.1016/j.jad.2023.01.012.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Eduard Vieta, cap del grup de recerca de Trastorns bipolars i depressius de IDIBAPS i del Servei de Psiquiatria i psicologia de l'hospital Clínic Barcelona.
