La vitamina D és un nutrient essencial que està cridant l'atenció pel seu creixent dèficit en nens i adults a nivell mundial. Una de les funcions més conegudes de la vitamina D és la seva implicació en l'homeòstasi (equilibri) del calci i fòsfor, que ajuda a mantenir un esquelet sa i una bona contracció muscular. Tot i així, la seva recent relació amb el sistema immunitari ha incitat que s'estudiï quines altres conseqüències pot suposar el seu dèficit en la salut.
La vitamina D es presenta de dues formes: la vitamina D2 o ergocalciferol, que només s'obté a través dels aliments, i la vitamina D3 o colecalciferol, que se sintetitza en la pell a través dels raigs del sol, a més d'obtenir-se a través de la dieta. Totes dues formes d'aquest nutrient tenen els mateixos efectes en l'organisme. Es considera que podem arribar a obtenir fins al 90% de la vitamina D que una persona necessita a través dels raigs del sol. Les principals fonts de vitamina D en l'alimentació són d'origen animal. Les trobem en l'oli de fetge de peix, en els peixos blaus -com el salmó, les sardines, l'areng i el verat-, en el rovell d'ou i en els lactis enters o enriquits. La capacitat d'absorció o síntesi de la vitamina D pot variar segons diversos factors com l'edat de la persona, unes certes malalties i els fàrmacs que es prenguin.
Per consens s'estableix que la forma inactiva de la vitamina D (25(OH)D) és el marcador d'elecció per a mesurar els seus nivells en sang. S'estableixen com a òptims valors superiors a 30 ng/ml, insuficients valors entre 20-30 ng/ml i deficiència quan els valors són inferiors a 20 ng/ml. Si, malgrat l'exposició al sol i una dieta rica en aquests aliments, els nivells continuen sent baixos també es pot obtenir nivells òptims suplementant amb vitamina D sintètica - sempre que un professional sanitari ho indiqui.
Se sap que el dèficit de vitamina D causa osteoporosi en adults o raquitisme en nens, que és un trastorn esquelètic que provoca ossos tous i febles. A més, en els últims anys, s'ha estudiat la seva implicació en la regulació del sistema immunitari. S'ha observat com existeixen receptors de vitamina D en totes les cèl·lules d'aquest sistema, la qual cosa podria indicar que aquesta vitamina intervé en la seva regulació.
El dèficit de vitamina D es considera un factor de risc per a tenir una disfunció del sistema immunitari, infeccions del tracte respiratori i infeccions virals. Per això, es postula que un dèficit d'aquesta vitamina pot augmentar el grau de severitat de la infecció per COVID-19. En COVID-19, la desregulació immune existent associada a l'augment en la condició inflamatòria podria corregir-se adequadament amb l'activitat inmunomoduladora de la vitamina D. A més, la suplementació amb vitamina D, especialment en situacions de deficiència o insuficiència, pot reduir el desenvolupament de símptomes severs. Malgrat això, l'evidència es basa principalment en estudis observacionals pel que es necessiten assajos clínics aleatoritzats amb major grandària de mostra per a afavorir una evidència més concloent sobre el paper de la vitamina D en COVID 19.
Conèixer la funció de la vitamina D en altres òrgans o sistemes podria ajudar a establir quina relació té aquest nutrient amb el desenvolupament d'aquestes patologies i fins i tot obrir noves línies de tractament.
Informació documentada per: Alba Andreu, nutricionista del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques (ICMDM) de l'Hospital Clínic de Barcelona.
