Durant la menopausa el cos de la dona experimenta molts canvis, entre ells, es pot produir l’atròfia vulvovaginal que pot donar símptomes al 40-60% de les dones. Es caracteritza per l’aprimament de les parets de la vagina, que produeix sequedat vaginal i inflamació, a causa de la disminució d’estrògens, les hormones sexuals femenines. S’ha comprovat que l’activitat sexual regular, amb parella o sense, pot ajudar a mantenir els teixits vaginals sans, ja que fa augmentar el flux sanguini a aquests teixits.
Els símptomes més freqüents de l’atròfia vulvovaginal són ardor, picor, sagnat i dolor en les relacions sexuals. També pot produir-se micció freqüent, i hi pot haver infeccions del tracte urinari. Per això, actualment s’engloba l’atròfia vulvovaginal en la síndrome genitourinària en la menopausa (SGM), ja que els símptomes són genitals, però també urinaris. Només un 20-25% de les dones sol·liciten ajuda professional.
Hi ha factors de risc que poden contribuir a la síndrome genitourinària, com el consum de tabac, que disminueix la circulació sanguínia de l’organisme i, per tant, també de la zona genital. L’absència d’activitat sexual fa que disminueixi el flux sanguini, la lubricació i l’elasticitat dels teixits vaginals. A part d’aquests factors, hi ha altres causes que poden incentivar el risc d’atròfia vulvovaginal com alguns fàrmacs utilitzats en el càncer de mama, la quimioteràpia o la radioteràpia en la zona pelviana, l’extirpació ovàrica o l’estrès.
El diagnòstic de la síndrome genitourinària és clínic en funció dels símptomes referits per la pacient i es confirma mitjançant un examen pelvià que consisteix en una palpació i inspecció visual dels genitals externs, la vagina i el coll uterí. També es pot fer un examen d’orina, i una prova de l’equilibri àcid, que consisteix a prendre una mostra de fluids vaginals o col·locar una tira reactiva de paper per avaluar el pH vaginal.
El tractament més habitual és l’ús de lubricants amb base d’aigua que s’apliquen durant l’activitat sexual, cosa que ajuda a reduir el dolor sexual, o bé hidratants vulvovaginals, que tenen un efecte de més llarga durada. Si aquests tractaments no funcionen, hi ha la teràpia hormonal local com la crema o els supositoris vaginals, que proporcionen un alleujament directe dels símptomes. Tot i això, s’ha comprovat que l’activitat sexual regular amb orgasmes, amb parella o sense, pot ajudar a mantenir els teixits vaginals sans.
En funció de cada cas, el professional sanitari especialista en ginecologia i salut sexual serà el que recomanarà el tractament més adequat per la pacient. La menopausa és una etapa vital on la dona experimenta molts canvis, però hi ha moltes opcions per disminuir els símptomes que se’n deriven i tractar cada cas concret.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dra. Sònia Anglès, ginecòloga Especialista Sènior de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON), i màster en Sexologia Clínica i Salut Sexual. Membre i secretària del grup de Treball de Sexologia Clínica i professora associada d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
