Fins ara hi ha poca investigació sobre el lipedema, però un estudi desenvolupat per la Universitat de Pàdua i l'Hospital de Lausanne (Suïssa) la defineix i explica com reduir-ne l'avenç. És una malaltia crònica i progressiva que afecta el teixit gras. És l'acumulació anormal subcutània de teixit adipós a les extremitats, que comença pels malucs, i va baixant. De vegades aquesta acumulació també es produeix als braços, exceptuant les mans, els peus i el tronc. Presenta una separació clara entre el teixit afectat i el sa, i amb el temps s'observa una desproporció a la zona on s'acumulen aquestes cèl·lules respecte a la resta del cos. A més, aquest augment de volum ocasiona dolor al tacte, al caminar o en fer exercici. El diagnòstic del lipedema és clínic i està altament infradiagnosticat, és poc conegut per molts professionals i per la població en general i, de vegades, es pot confondre amb obesitat o limfedema, que és la inflamació dels teixits per l'acumulació de líquid.
El lipedema afecta majoritàriament a dones, comença a la pubertat i es pot intensificar després d'un canvi hormonal com l'embaràs o la menopausa, i l'obesitat és un factor de risc per patir-lo. Les causes són poc conegudes, se suggereix que canvis microvasculars i limfàtics combinats amb una susceptibilitat genètica i factors hormonals són responsables del desenvolupament d’aquesta malaltia.
Va ser reconeguda per l'OMS com a malaltia el 2018, però a Espanya la seguretat social encara no en cobreix el tractament. Aquesta malaltia requereix un tractament multidisciplinari i inicialment conservador que ajuda a reduir-ne la ràpida progressió. Portar un estil de vida actiu i seguir una alimentació sana és fonamental. Tanmateix, adquirir aquests hàbits no prevé l'augment de teixit adipós, encara que pot reduir la inflamació i millorar-ne la qualitat de vida. Pot ser beneficiosa una alimentació que eviti els pics glucèmics i d'insulina, ja que estimula la formació de teixit gras. D'altra banda, la resistència a la insulina pot empitjorar l'edema, de manera que una alimentació com la dieta mediterrània, que limita els hidrats de carboni d'absorció ràpida (sucres lliures, cereals refinats, ultraprocessats) i promou el consum dels complexos (cereals integrals i llegums) pot ser beneficiosa.
Si bé és bàsic portar una dieta sana i realitzar exercici físic també és cert que modificar aquests dos factors suposen mínims canvis en la pèrdua de teixit adipós disfuncional, cosa que això pot portar a la frustració i aparició de problemes psicològics que es poden agreujar per la limitació de la mobilitat, el dolor i els canvis estètics que suposa el lipedema.
L'activitat física aquàtica sembla especialment beneficiosa en pacients amb lipedema ja que la pressió de l'aigua afavoreix el drenatge limfàtic i la flotabilitat redueix la càrrega sobre les articulacions dels membres inferiors. L'ús de roba de compressió pot reduir el dolor i la incomoditat de les extremitats afectades. La teràpia limfàtica descongestiva complexa (CDP) també pot ser útil. Consisteix en el drenatge limfàtic manual associat amb embenats de compressió multicapa i exercici físic. En els pacients que no milloren amb el tractament conservador es considerarà el tractament quirúrgic, com la liposucció (amb tècnica quirúrgica diferent de la liposucció estètica, o lipectomia, en casos seleccionats).
Tanmateix, cal continuar investigant per entendre els mecanismes que causen la malaltia i dissenyar estratègies terapèutiques multidisciplinàries, que permetin tractar de manera eficaç i segura el lipedema.
